domingo, 6 de septiembre de 2015

Contacte físic

Diumenge XXIII de durant l'any

En l’home sord que a penes sabia parlar, hi veiem representat el drama de la incomunicació contemporània. És una paradoxa que en un món com el nostre amb tants mitjans de comunicació, tants telèfons mòbils, tantes xarxes socials, hi hagi també tantes persones que visquin incomunicades o alienes al que passa al seu voltant. Quantes vegades a la taula estem més atents a la trucada del mòbil o al darrer watsapp que ens envien que no pas a les persones que tenim a prop. La comunicació externa se’ns va menjant la interna. Cal prioritzar sempre les persones que tenim al costat. I una mesura ben concreta és apagar els mòbils a les hores dels àpats...

La discriminació que denuncia Sant Jaume a l’epístola, continua també avui. Aquests dies estem esfereïts davant de la magnitud de la crisi migratòria. És la més greu que ha patit Europa després de la guerra mundial. Els emigrants recorren  els diversos països  europeus que, com un camí en cremallera es va obrint entre sofriments, dolor i mort i truquen a les nostres portes demanant acolliment. I no l’acaben de trobar. El papa Francesc diu: “els emigrants i refugiats no són peons sobre el tauler de la humanitat. Són infants, dones i homes que abandonen o són obligats a abandonar casa seva...” La marea migratòria és un signe de la desigualtat i de la injustícia social. El P. Pinilla, jesuïta, director de la Comissió Episcopal de Migracions escriu a Catalunya Cristiana d’aquesta setmana: “els emigrants passen per muntanyes, deserts, en barques de joguina...trepitjats als trens, amuntegats en bodegues de mort.” I denuncia:  “una Europa autista que només es mira el melic...” Altra vegada el drama de la incomunicació.

Jesús no es perdia en teories ni en quotes: donava respostes concretes i personals a tothom que acudia a ell. Aquells que acompanyaven a l’home sord que a penes parlava,  tenien la certesa que  el contacte físic  de Jesús pot regenerar la persona. El contacte físic, que n’és d’important! Quan Jesús parlava d’estimar els enemics usava un terme que en arameu vol dir guarir-lo, recuperar-lo i això no es pot fer sense el contacte físic, sense el frec de les mans, del cos, sense la proximitat amb l’altre. És la resposta concreta i propera que se’ns demana com a comunitat.

Jesús s’atansa a aquell home, el toca i el guareix. Tan important era aquest signe que en el ritus del baptisme s’ha mantingut: “Efatà”, obre’t, que puguis escoltar ben aviat la Paraula de vida, que puguis obrir els llavis a la lloança!

No ens fem sords al clam dels nostres germans: demà dilluns dia 7 de setembre, vigília de la festa de la Nativitat de Maria, Reina de la Pau, el Sant Pare ha convocat una jornada de dejuni i de pregària per la pau a Síria, a Orient Mitjà i a tot el món. Ha convidat a unir-se a aquesta iniciativa als cristians no catòlics, als que pertanyen a les altres religions i als homes de bona voluntat. Unim-nos a aquest gest.

L’eucaristia ens uneix al voltant de la taula. En ella lloem el Senyor que “guarda els forasters” com hem cantat al salm. Que obrim les oïdes del cor a aquest món que plora i que ressoni al nostre cor la pregunta de l’apòstol: “No sabeu que Déu ha escollit els pobres per fer-los hereus del Regne?”

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.