Consell etern

Homilia diumenge 16 de durant l’any

Consell eternEl text del fragment del Gènesi que hem proclamat ha estat en el decurs de la història motiu d’inspiració d’artistes. Recordem aquella icona de la Santíssima Trinitat de Rublev. Aquells tres àngels al voltant de la taula. Els tres pelegrins celestials formen el consell etern i el paisatge es transfigura: la tenda d’Abraham es converteix en el palau-temple, l’alzina de Mambré en l’arbre de la vida, el cosmos en una copa eucarística sobre la taula. Prefiguració de la Trinitat: un és solitud, dos és el nombre que separa, tres és el nombre que traspassa la separació. Allò que és u i allò que és múltiple es troben reunits en la Trinitat. Sant Sergi de Rádonezh (1313-1392), el més important reformador monàstic rus, no va deixar cap tractat teològic, però tota la seva vida va estar consagrada a la Santíssima Trinitat. En va fer l’objecte de la seva contemplació incessant. Va dedicar la seva església al Trinitat i es va esforçar en reproduir una unitat semblant en el seu entorn immediat i fins i tot en la vida política del seu temps. Diuen que volia reunir tota la Rússia de la seva època al voltant de la seva església, al voltant del Nom de Déu. Set anys després de la seva mort, un deixeble seu, va encarregar a Andreu Rublev que pintés una icona de la Santa Trinitat en memòria de Sant Sergi.
Quan l’any 1992 es va fer  el retaule dedicat al Patriarca Abraham a la vila olímpica, per al servei religiós dels atletes i els seus acompanyants de les diferents religions, el seu autor l’escultor sarrianenc Josep Maria Riera-Aragó, va dissenyar tres grans plats amb fons daurat, fets en bronze sobre un fons fosc. Ell també s’inspirava en el text de la primera lectura que hem proclamat. Era el símbol de l’hospitalitat, sagrada en tants pobles de l’orient i d’arreu... en aquest cas l’hospitalitat envers les tres grans religions monoteistes i també d’altres tradicions religioses. És l’hospitalitat monàstica, l’hospitalitat de les comunitats cristianes... En l’hoste hi ha el mateix Crist. Podríem dir que aquella hospitalitat d’Abraham va ser premiada amb el do de la fecunditat. En temps d’estiu sembla que tots tinguem ocasió de ser més hospitalaris i d’acollir persones forasteres. L’hospitalitat veritable ens pot canviar la vida, com va canviar la vida de Sara i d’Abraham...
L’atemptat de Niça d’aquesta setmana ens ha commogut, altra vegada s’atempta contra el país veí. El terrorisme és tot el contrari del respecte a la diferència. Però el dolor no ens ha de fer perdre la serenor ni la lucidesa... Hem de formar per la diferència, hem de prevenir, hem de procurar que les actituds de misericòrdia i de perdó s’estenguin com taca d’oli. Hem de treballar per la unitat. I per això tots ens hem de formar millor. Formació permanent, sempre. Algunes dels nostres catequistes ho han fet aquestes setmanes...Tots estem cridats a adquirir la saviesa del cor. Ens ho ha dit l’apòstol “sense fer distincions amonestem tots els homes i els instruïm en tots els secrets de la saviesa per conduir-los al terme del seu desplegament.” Formar-se no és acumular coneixements. Formar-se és ser en plenitud.
A l’evangeli hem sentit com Maria escoltava com deixebla, als peus de Jesús. Mentre Marta es desfeia per intentar obsequiar el Senyor, Maria li feia el millor obsequi: el de l’escolta atenta i humil. És la condició de deixeble. I deixebles ho som tots. I tots podem aprendre junts. No sols de pa viu l’home, sinó de tota paraula sorgida de la boca de Déu, novament en aquesta pàgina tenim l’acompliment d’aquestes paraules de Jesús i de l’Escriptura. Ara que per molts arriben les vacances, tornem a seure als peus de Jesús. Fem silenci interior. Escoltem la Paraula, rellegim-la, aprofundim-la. Que ens acompanyi també un bon llibre que ens faci créixer interiorment.

Anem a celebrar l’Eucaristia. Deixem per un moment que els tràfecs i els neguits s’allunyin. Prenem el pa, bevem la copa i l’aliança i el recordem transfigurat, en el moment del comiat. Talment com convidats a la taula de les tres divines persones.

Comentarios

Entradas populares de este blog

10 claves para comprender la Sagrada Familia de Barcelona

El calze i l'arpa

Carta abierta al profesor Lorente sobre los restos de Colón