domingo, 31 de julio de 2016

Evocació ignasiana

Homilia 31 0716

De vegades ens demanen que fem de mitjancers. És un paper difícil, de llarga tradició, que avui s’ha professionalitzat molt. Certament el seny hi ajuda, però per ser mediador cal una preparació específica. Ara, en el refús de Jesús hi ha molt més que un rebuig a la mediació en un cas concret. Jesús no suporta els qui només es mouen per criteris econòmics i els posa una paràbola fàcil d’entendre. El Papa Francesc ho explica gràficament, citant una frase de la seva àvia: “en la mortaja no hay bolsillos”, és a dir no ens emportarem res a l’altra vida.
Les frases de l’Eclesiastès són tràgiques però veritables: “què en treu l’home de tot esforç i de tot el neguit amb què treballa sota el sol? Passa els dies en el desfici i en les penes de la seva servitud, i de nit el seu cor no descansa.”
Avui, 31 de juliol, es clou l’Any Ignasià. Ignasi de Loiola en la seva autobiografia explica l’alternança de pensaments que vivia i els sentiments que li produïen: “quan pensava en coses mundanes s’hi delectava, però quan ja avorrit ho deixava, se sentia trist i sec; en canvi quan pensava en les penitències que observava en els homes sants, en sentia consol...”
El P. Anselm Maria Albareda, el cinquantenari de la mort del qual hem celebrar aquest mateix mes era també un gran coneixedor de Sant Ignasi de Loiola. En el seu llibre Sant Ignasi a Montserrat, explica magistralment com l’abadia va marcar l’itinerari espiritual del gran convers i el P. Batllori, gran amic d’Albareda, ho resumeix perfectament: “L’Iñigo de Loyola que arriba a Montserrat és un convertit que només sap copiar en un quadern privat, aquells fragments de llibres espirituals que més el podien ajudar espiritualment; i l’Ignasi de Loyola que surt de l’únic centre de devotio moderna metòdica que hi havia arreu de la península [Montserrat] és ja un home capaç de fer i d’escriure els seus propis Exercicis espirituals.”
Sant Ignasi, el cavaller de les dues banderes, el soldat, el convers, el qui vetllà davant la Madona de Montserrat, l’anacoreta de Manresa,  el místic del Cardener, el pelegrí, l’autor dels Exercicis Espirituals, el jesuïta, el sant... va fer estada a  Barcelona cinc vegades. En una carta que va escriure des de Venècia a Jaume Caçador el dia de Santa Eulàlia de 1536 li deia: “Estic segur que a cap altra ciutat d’aquest món dec tant com a Barcelona”.
En l’actual carrer de Sant Ignasi paral·lel a la Via Laietana, es trobava la casa d'Agnès Pasqual, on s'allotjà Ignasi de Loiola en les seves estades a la Ciutat Comtal. La casa va ser enderrocada el 1852 quan es va traçar el carrer Princesa. La part on hi havia l'habitació de Sant Ignasi correspon a la cantonada que avui forma el carrer Sant Ignasi amb el carrer Princesa n. 7. Davant de la porta lateral de la Basílica de Santa Maria del Mar ens queda el Carrer Mirallers, on vivia Jeroni Ardèvol, mestre de llatí d'Ignasi.
Sempre que vaig a Santa Maria del Mar, m’agrada deturar-me en aquella senzilla placa de marbre que recorda que Iñigo de Loiola, assegut a la segona grada, demanava almoina abans del seu pelegrinatge a Terra Santa. Segons consta en un document signat per la Junta de l'Obra de la Basílica el 1717, el lloc indicat és exacte. Des d’avui comptem amb un nou altar dedicat al fundador de la Companyia de Jesús. Avui allí s’inaugura una nova capella dedicada a Sant Ignasi. La reforma ha estat impulsada per la Companyia de Jesús. La nova escultura de Sant Ignasi és obra de l'artista Lau Feliu que té d’altres obres religioses com el retaule de Sant Bernat de Claravall de la parròquia de Ciutat Meridiana i el timpà “Sant Martí descavalcat” per a l’església de Sant Martí de Provençals de Barcelona que es va instal·lar l’any passat. L’art sacre continua produint epifanies de bellesa.
He felicitat mossèn Salvador Pié, rector de la Basílica de Santa Maria del Mar i molt estimat a Badalona, per la seva contribució a aquest merescut reconeixement.

També aquí a Santa Maria, en l’altar del Sagrat Cor hi ha una bella imatge del Sant de Loiola. Ja a l’altar major de l’església antiga hi havia una gran imatge del fundador de la Companyia de Jesús perquè havia estat un present d’Ignasi de Ventós Mir. Que ell vetlli per tots nosaltres.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.