domingo, 3 de julio de 2016

Missió organitzada



Per què precisament 72 deixebles? Segons el capítol 10 del Gènesi, 72 era el nombre tots els pobles de la terra. Aquesta missió universal, a tots els països, que descriu Sant Lluc es refereix a la que hi hagué en el seu temps, uns cinquanta anys després de la mort i resurrecció del Senyor que havia dit: “aneu per tot el món i prediqueu el missatge joiós a tota criatura.” Aquesta pàgina és talment com el flash back d’una pel·lícula, un fet de passat que il·lumina el present. Recull les indicacions que el Senyor donava als seus deixebles en enviar-los en missió. Consells pràctics que portaven el segell de l’autenticitat perquè prèviament Ell els havia viscut. Per invitar-los a la missió Jesús usa la imatge dels segadors, no parla de sembradors, ni de conreadors, parla de segadors és a dir dels que recullen els sembrats, els qui apleguen els fruits de la terra. Sembrat abans per altres. Jesús era conscient que amb els seus ensenyaments donava acompliment a tot allò que havien preparat els llibres de la llei els salms i els profetes. Que ell venia a dar plenitud...

Avui les comunitats, a les parròquies, als moviments, ens cal tenir una mentalitat agraïda envers els que prèviament han fet possible aquella organització, o aquells recursos dels quals ara gaudim... Recordar aquells que ens han precedit, fer-ne memòria agraïda i ser lleials al seu testimoni. Nosaltres hem pres la torxa que altres ens han passat. Dimarts vinent farem un gest d’agraïment a la memòria del qui fou rector de la nostra parròquia mossèn Anton Briàs que en fou rector més de trenta anys, abans i després de la guerra pastor entregat i reconstructor eficient, en el centenari de la seva presa de possessió.

El Senyor, per enviar a la tasca missionera, usa la imatge d’una organització humana del primer sector, el que aleshores imperava. Regularment els segadors, encara avui, es reuneixen en grups de a quatre sis vuit o més persones, que solen tenir el seu cap o majoral per als ajustaments i direcció de les feines. De vegades pot ser un empresari que s’exposa a pèrdues o a guanys... En qualsevol cas no es tracta d’una feina aïllada o desorganitzada. Jesús va cridar persones concretes per ajudar-lo en la missió i els va organitzar...  L’Església, les comunitats, els grups, els moviments, tenen la seva pròpia organització; mai no hem d’ofegar l’esperit amb burocràcies, però els cristians hem de ser competents. L’anunci del Regne no es pot deixar  a mera improvisació: cal previsió, calen uns objectius, calen recursos humans, calen persones amb vocació, dedicades i consagrades. Cal també sumar sinèrgies! Quina tasca tan important que ha fet l’Església en el decurs de la història i en l’actualitat a favor de l’organització de la societat! Des d’institucions com la Pau i la Treva de Déu per la pacificació ciutats i viles, a tantes altres en el camp de la cultura, de l’ensenyament, de l’atenció sanitària, de la marginació...

El Senyor subratlla la desproporció entre la sega i els segadors: “Hi ha molt a segar i pocs segadors...” De seguida pensem en la falta de vocacions. És ben cert avui les vocacions decreixen sobre tot en la vella Europa, però sabem en d’altres indrets del món estan en puixança i en les nostres comunitats sovint aquestes persones vingudes d’altres latituds ens presten un gran ajut, enriqueixen les nostres comunitats. Com les acollim? Com les acompanyem? Com mirem de superar el salt cultural que aquestes incorporacions representen?

L’enviament del Senyor és realista: “com a ovelles enmig de llops.” En un món mogut pels fils secrets del poder, l’interès i l’èxit, la missió dels cristians cridats a servir, abnegats i disposats a assumir el fracàs, és necessàriament signe de contradicció. I els llops sempre es poden abraonar sobre les ovelles: ho veiem amb tantes comunitats avui perseguides...

Jesús convida també als deixebles a demanar posada a picar portes.... Els seus pares, Josep i Maria ja l’hagueren de demanar sense èxit poc abans del seu naixement, per això  va néixer en un estable, perquè no havien trobat lloc a l’hostal. Ell mateix, després de la llarga estada a la intempèrie del desert, no tenia una casa de propietat: a Cafarnaüm vivia en la de Simó i Andreu.

Jesús encara invita els deixebles a deixar-se acollir, a deixar-se atendre, “perquè els treballadors bé mereixen el seu jornal”. L’acolliment és la compensació dels seus esforços. “No aneu de casa en casa”, indica també permanència i fidelitat a unes persones o famílies concretes. Jesús va parlar a multituds, però va tenir i es va ocupar
directament de petits cercles d’amics, els dotze i a Betània, Llàtzer, Maria, Marta.. Avui el fet de tenir per exemple tants seguidors a les xarxes socials, no ens ha de fer oblidar que l’amistat és persona a persona i que de les amistats n’hem de tenir cura i aquestes formen un cercle que ha de ser sempre a mesura humana. Hi pensava aquesta mateixa setmana quan, en motiu del cinquantenari d’ASPANIN, per infants discapacitats, el Museu de Badalona ha organitzat una exposició on predominen les fotografies de persones amb nom i amb cognoms.

El fruit principal de la missió i allò que ha de ser motiu de goig, no és simplement haver lluitat contra el mal, ni tan sols el fet d’haver estat capaços de resistir-lo. El fruit de la missió, allò que ens ha d’alegrar més és haver contribuït a fer de la terra un trosset de cel. ”. És haver aplegat. És haver contribuït a edificar el regne de Déu aquí en la terra. Haver col·laborat a portar-ho tot a plenitud. Ho ha dit l’apòstol: “l’únic que val és haver estat creats de nou”. Encara que no se’ns reconegui. Encara que els nostres noms no estiguin mai inscrits en una placa de marbre. És millor que, des d’ara, estiguin inscrits al cor del Senyor.


No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.