Presentació de l'exposició de Josep Maria Forcada

Presentació de l’exposició de Josep Maria Forcada

Galeria Aguilart de Castellar del Vallès, 27 d'octubre de 2017

Hi ha un artista del segle XVIII, Francesc Pla que portava per sobrenom el Vigatà; els seus murals, les grisalles de palaus i mansions senyorials eren tractats mitològics, bíblics.... Crec que amb justícia podríem anomenar en Josep Maria Forcada i Casanovas “el vigatà del segle XXI”, no sols pel pes que la Ciutat dels Sants ha tingut en la seva vida, ni perquè hagi fet  grans composicions religioses, que també n’ha fet, aquí i for a d’aquí,  sinó perquè com passava amb Francesc Pla cada un dels quadres de Forcada és també un tractat.  En l’obra del vigatà del segle XXI la llum hi és omnipresent i tot ho embolcalla,  la pinzellada és vigorosa, el color és intens i matisat, la natura esdevé exuberant i suggeridora. Què ens vol dir Forcada? Jo crec que l’autor ens està transmeten la seva vivència íntima de la naturalesa. Durant segles la natura es considerà aparent. La veritable realitat era en el més enllà, no en el més ençà. Fou Francesc d’Assís al primer a dir que la naturalesa era real. I per això lloà el criador per totes les coses. Antoni Gaudí terciari franciscà deia que el primer llibre obert és el de la naturalesa, que era la seva font d’inspiració. D’aquest Llibre en majúscules copiaven tots els altres.

Hem d’agrair a l'Enric Aguilar, pintor i mestre, i a la galeria Aguilart de Castellar del Vallès que ens hagi obert les portes perquè de la mà de Josep Maria Forcada puguem fer aquesta experiència.

L’autor fa el quadre però el quadre fa l’autor i per això en la llarga trajectòria vital i pictòrica de Josep Maria Forcada els qui el coneixem sabem que ell s’identifica amb molts dels seus quadres. L’autor ens transmet la seva vivència íntima de la naturalesa perquè nosaltres en contemplar-la transfigurada visquem també aquesta experiència.

Diguem-ho en síntesi amb un sonet:

Sonet als quadres, tractats de la naturalesa

A Josep Maria Forcada

Obertes finestres de bat a bat

que deixeu entrar a casa la natura

d’on prové eixa resplendor tan pura

que il·lumina el paisatge arrauxat?

O Bellesa ens duus a la Veritat

tu foragites el dol, la paüra

l’oprobi, el menyspreu, la dictadura

ets la font incessant de llibertat.

Has vingut a encendre la nostra nit.

Esclatant,  el color ens fa sensibles

i ens porta a paradisos invisibles.

Ens encens un foc molt endins del pit:

si contemplem ja res no és en va.

Tu ets, d’aquest segle, el vigatà.