sábado, 1 de junio de 2019

Homilia Ascensió 2019


Ens cal temps

La festa de l’Ascensió ens parla de la paciència i la pedagogia de Déu amb nosaltres. Jesús no va cridar uns savis ni uns intel·lectuals del seu temps. Va cridar uns pescadors ignorants i en el decurs de tres anys els va anar formant. En una època en que mestres i deixebles convivien: és en la convivència que s’aprenen les coses realment importants. Però no n’hi hagué prou. 

Recordo que en una ocasió un grup de llatinoamericans que vivien a Barcelona es van trobar amb un bisbe també llatinoamericà, però d’un altre país i un jove li va dir: senyor bisbe, “és molt difícil ser cristià avui a llatinoamèrica”. I el bisbe li respongué: “mira, Jesús va tenir només dotze grans amics, dels dotze un el va trair, un altre el va negar, altres nou fugiren quan el prengueren, només Joan i unes poques dones van romandre fidels... vol dir que no ho va tenir difícil?”  Aquell noi no va saber què dir...
Després els deixebles passaren l’experiència de la resurrecció. No els fou fàcil al principi acceptar que Jesús era viu. No es creien el testimoni de les dones... Necessitaren el seu temps. Ara fins i tot aquella presència misteriosa desapareix. Jesús els promet l’Esperit, però per un temps han d’aprendre a estar sols, a tenir la responsabilitat de la seva fe en les seves mans, fins que arribi l’Esperit Sant que els doni la força per ser testimonis del Regne.

Procurem-ho aplicar-ho a nosaltres. Tots en la nostra fe passem dies i nits. És a dir, temporades de claror, de sentir la presència de Déu propera en els esdeveniment de cada dia i temporades de foscor.  De vegades més de foscor que de llum. Però l’Esperit de Déu omple l’Univers, encara que no el sapiguem percebre. Recordo, molts recordem, a Cristina Kaufmann, una dona suïssa molt bonica, educada en una família cristiana. Enllestits els estudis universitaris, coneixedora de cinc idiomes i apassionada per la cultura que mai deixà de cultivar, va ingressar a la comunitat del Carmel de la Immaculada Concepció de Mataró. Els darrers anys feu una vida eremítica sense deixar l’espiritualitat del Carmel. Va morir de càncer als 66 anys. Aquest any n’hagués fet 80, però -com diu el Dr. Gil- els morts no envelleixen. Molts creiem que mare Cristina era una mística. Molts recordem l’entrevista que li feu Mercedes Milà per televisió que fou repetida set vegades a petició dels espectadors. Allí va tenir la senzillesa de pregar davant de les càmeres.  Però recordo en una altra entrevista, de les moltes que li van fer, que deia que la fe sovint és no sentir. El bisbe Joan Carrera, havia acompanyada espiritualment la Mare Cristina i a Montserrat, va plorar la seva mort. Aquell dia una noia que l’escoltava, Montserrat Unterlöhner, es va plantejar la vida monàstica i després va ingressar al Monestir de Sant Benet... i persevera!

L’Ascensió és una absència temporal. Les categories de dalt i de baix eren molt importants en el pensament antic. Ara en tenim d’altres però tots sabem què volem dir quan parlem d’un projecte d’altes mires o d’una conversa d’alçada. Tots sabem què vol dir apujar nivells.
Avui és també la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials; el papa Francesc al seu missatge diu que “la metàfora de la xarxa, traslladada a la dimensió antropològica ens recorda la comunitat: Com més cohesionada i solidària és una comunitat, com més està animada per sentiments de confiança i persegueix objectius comuns, més gran és la seva força” “La imatge del cos i dels membres ens recorda que l'ús de les xarxes socials és complementari a la trobada en carn i ossos, que es dóna a través del cos, el cor, els ulls, la mirada, la respiració de l'altre. Si es fa servir la xarxa com a prolongació o com espera d'aquesta trobada, llavors no es traeix a si mateixa i segueix sent un recurs per a la comunió. Si una família fa servir la xarxa per estar més connectada i després es troba a la taula i es mira als ulls, llavors és un recurs. Si una comunitat eclesial coordina les seves activitats a través de la xarxa, per després celebrar l'Eucaristia junts, llavors és un recurs. Si la xarxa em proporciona l'ocasió per acostar-me a històries i experiències de bellesa o de sofriment físicament llunyanes de mi, per pregar junts i buscar junts el bé en el redescobriment del que ens uneix, llavors és un recurs.”
Estimats germans i germanes, preparem-nos aquesta setmana per la vinguda de l’Esperit Sant, ell enfortirà tota feblesa, ens farà el do de la fraternitat, ens ajudarà a reforçar els nostres lligams comunitaris.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.