Mirada neta al cos ferit
L’evangeli d’avui
parla de cinc mil homes i a la intempèrie en un lloc despoblat. És una situació
complicada i angoixant: una multitud nombrosa, no fàcil de gestionar. Els
apòstols es veuen sobrepassats pel problema, no els poden alimentar i li
demanen a Jesús una solució dràstica: que els acomiadi...
Quantes vegades
la realitat ens depassa, la feina se’ns acumula, hem de donar resposta a moltes
coses cada dia, hem de gestionar el nostre temps i, veiem que el temps se’ns escapa de les mans i
que els nostres recursos que solen ser migrats. Que hi ha una desproporció
entre el que tenim i el que se’ns demana. Ens passa també a les Càritas parroquials.
Els casos creixen; gairebé de manera diària hem de donar resposta a una o altra
situació complexa. La solució fàcil pot ser tancar la carpeta: aquesta persona
no es deixa ajudar, és inútil, és un cas que ens supera, el millor és
acomiadar-la...
Potser Jesús demana
als deixebles que els donin de menjar ells mateixos. Humanament, impossible.
Però el mateix Senyor els dóna el principi de solució: demana els deixebles que
els facin seure en grups de cinquanta, grups de cent persones, colles a mesura
més humana. Recordo que una missionera al Senegal, en una carta ens escrivia: “tinc
molta feina, però quan me la miro per parts veig que potser no és tanta.” Quan
un problema ens supera, cal mirar-se’l per parts. El problema no desapareix
però la solució sembla més factible.
I després, a
partir d’allò poc que tenen, el Senyor multiplica els recursos i sadolla la
multitud. És el miracle de posar cada dia allò poc que tenim en mans de Déu i
de deixar que ell faci la resta. Quantes vegades hem estat testimonis del
miracle que representa el fet de compartir!
L’eucaristia, el
sagrament de l’amistat, ens ha de fer lúcids i forts per acarar la vida que ens
surt a l’encontre. I no parlem d’una resposta només material, l’evangeli ha
començat dient que Jesús parlave
Enguany el lema
de la Comissió Pastoral dels bisbes per aquesta festa és una frase del salm 103:
“I renoves la faç de la terra”. Entre d’altres coses els nostres pastors diuen:
“avui se’ns fa un gran do, un gran regal del cel a la terra que ens omple
d’alegria i que no trobarem enlloc més. Avui hem de demanar amb insistència a
la Trinitat que purifiqui la nostra mirada. ‘Feliços els nets de cor perquè
ells veuran Déu’ (Mt 5,8). Només així podem veure amb els ulls del cor,
admirar-nos i custodiar la dignitat de l’ésser humà creat a imatge i semblança
de Déu. Els ulls de la fe són els que veuen el bell de cada persona i es
meravellen davant la bellesa de la creació i l’amor sens límit del Creador
(...)
Avui donem
gràcies a Déu per les mans generoses al servei de la caritat que dediquen el
seu temps i lliuren la seva persona al servei dels necessitats a Càritas i a
d’altres institucions de l’Església. Aquesta mateixa setmana parlava amb una
voluntària, i li preguntava amb estranyesa com era que no havia participat del
funeral d’una persona molt estimada i ella em responia, “és que vam tenir tanta
feina a Càritas vam quedar tan cansats que no ens vam veure en cor de res més.”
Sé que no era una excusa i que aquesta havia estat una altra manera d’acomiadar
l’amiga difunta que ho hauria entès perfectament.
Demanem a
l’Esperit Sant que faci de la nostra vida una entrega creïble en tot moment als
“ferits per la vida”: pobres, assedegats de Déu, transeünts, emigrants amb les
seves adversitats: refugiats, famílies desestructurades; marginats; persones
enxampades i esclavitzades per les drogues, l’alcohol o d’altres dependències;
la tracta de dones en l’esclavatge de la prostitució; les estretors per les que
passen els aturats; ancians sols; malalts mentals; necessitats de compassió.”
Avui mirem amb amor el cos de Crist ferit i encara que les situacions sembla
que ens depassin, no tanquem mai la porta a ningú.
En vosaltres,
ministres extraordinaris de la comunió, quan repartiu el Cos i la Sang del
mateix Crist, hi veiem la imatge de la generositat compartida que vol fer
arribar a tots l’amor de Déu.
Comentarios
Publicar un comentario