Jaume Aymar i Ragolta

Solemnitat de Jesucrist, Rei de tot el món Estimats germans i germanes, És important posar aquest passatge de l’evangeli que hem proclamat en el seu context: quan Sant Lluc redactava la història de la passió, anys després dels fets, tenia present el moment que estava vivint l’església naixent: alguns havien acusat els cristians de tenir per Rei a Jesús, en detriment de la sobirania del César. Aquí hi havia l’origen de les persecucions. I Lluc havia esbrinat que ja Jesús havia estat acusat davant de Ponç Pilat d’agitador, d’antagonista del César i de voler apropiar-se de la seva funció de rei. I sabia que el mateix Pilat, durant el procés, rebutjava aquesta acusació i que quatre vegades va afirmar que Jesús era innocent. No obstant, al final Jesús va ser condemnat per Rei (per tant enemic del César) i la sentència per voluntat de Pilat va ser escrita en el títol de la creu en les tres llengües que aleshores significaven universalitat, i en una fórmula que va resultar pol èmica. ...

Seminari Menor de la Conreria, 23 de novembre de 2019,   festa   de Sant Climent Com a professor de filosofia em veig gairebé obligat a remuntar-me als filòsofs grecs i en particular d’Aristòtil van tractar de l’amistat, com la relació més noble i més lliure que es poden establir entre dos éssers humans. La veritable amistat treu el millor de nosaltres i reforça les nostres afinitats i virtuts, afegint alegria a la vida. Però no sempre el que anomenem amistat és veritable amistat.   Segons Aristòtil hi ha tres tipus d'amistats. Els dos primers tipus són accidentals i un terç és més intencional. El primer tipus és l’amistat d’utilitat. Les persones s’hi involucren (s’enrollen) no per afecte sinó perquè reben algun benefici. Aquesta amistat no és permanent, es desfà quan els beneficis s’esgoten. Son els típics coleguis o amics de classe, o coneguts dels quals creiem que en podem treure suc. És allò que diem: “ por interés te quiero Andrés ”. El segon tipus d’ami...

Sonet amb estrambot de descoberta a Jordi Lligonya Asensio en la seva mort, tenint la Imma i els seus al costat Parròquia del Sant Crist de Canyet, 23 de novembre de 2019 Has marxat de pressa, Jordi benvolgut, pels camins de Canyet a la pau infinita deu ser que ja abastaves la fita del teu viure bell que ens ha commogut. Has viscut lliure, com has volgut: pare, avi i l’amic que sempre invita el qui afronta el conflicte, no l’evita; junts hem pregat, hem plorat i hem rigut. Al diaconat sentires la crida: missatger de la santa Paraula servent dels servents a l’única taula. I quasi al final de la teva vida ens vas dir amb ironia suau: “Germans, aneu-vos-en en pau!” Però eres tu qui anava ràpidament a retrobar la Paquita eternament.

Presentació pública del llibre del P. Benítez: Presències culturals catalanes a Roma Sala Pere Casaldàliga 21 de novembre de 2019.  Festa de la Presentació de Maria Aquest llibre és un petit joiell, un recull d’articles del P. Josep Maria Benítez Riera, anteriorment publicats per l’Associació Catalans a Roma –de la qual ell fou cofundador i president- en nou volums sempre bilingües (català-italià) formant la col · lecció Set Turons Romans, que recull els actes culturals promoguts per Catalunya en l’àmbit italià. Us articles que probablement haurien quedat dispersos sense la voluntat de l’autor i la complicitat d’Edimurtra. Aquell volum recull també la dilatada bibliografia del P.Benítez, amb 293 entrades, entre obres pròpies, obres col · lectives, recensions i articles diversos. En raó de brevetat, vull destacar tres punts de l’autor i la seva obra: Mestratge admirable. És un aval molt important del seu mestratge el fet que el P. Benítez, jesuïta, catedràtic emèrit d...

Homilia diumenge XXXIII de durant l'any Estimats germans i germanes, Molts de nosaltres som sensibles al patrimoni que ens han llegat les generacions precedents. Molts fan llargs viatges per visitar monuments a d’altres països. Jesús el Senyor també n’era sensible. Probablement ell, al costat de Sant Josep, havia   exercit l’ofici de la construcció. I sabia que el que ha estat fruit d’anys de feina se’n pot anar en orris en unes hores. Per això dirà que del Temple magnificent i les seves ofrenes no en quedarà “pedra sobre pedra”, com efectivament va passar quaranta anys després. Dissortadament en el decurs de la història recent hi ha hagut revoltes iconoclastes que han ferit la nostra sensibilitat i que s’han emportat en dies o en hores tresors centenaris o fins i tot mil · lenaris. I tots tenim present les imatges del mur de les lamentacions, que és encara avui el lloc més sagrat del judaisme, on els nostres germans grans, preguen des de fa mil · lennis, davant del te...

Dimecres passat va morir a l’Hospital Clínic de Barcelona Maria Bori Soucheiron, una catalana molt activa durant anys a Santiago de Xile. Maria Bori, membre del Grup Claraeulàlies i bona amiga de la serventa de Déu Rosa Deulofeu, dirigia a Xile “Casa abierta”, una llar oberta a les mares i els infants cremats atesos per Coaniquem, la corporació d’ajuda als nens cremats fundada fa quaranta anys pel doctor Jorge Rojas Zeglers que avui s’ha estès per diversos països de llatinoamèrica. Els nens cremats, necessiten tractaments llargs i és l’ocasió per formar a les mares perquè previnguin aquests accidents domèstics i els ajudin a créixer harmònicament. Aquesta experiència va portar la Maria Bori a fer un treball de recerca sobre la caseïtat , l’art de portar la casa. Maria va entendre que del sofriment pot néixer una nova vida. Arran de la seva mort, li dedico aquest s onet amb estrambot serè en el comiat de Maria Bori Soucheiron 15 de novembre de 2019, Sant Albert Magne Ma...

1.- El passat 28 d'octubre, el M.H Sr. Quim Torra va visitar Ràdio Estel, el mateix dia que se celebrava  el vint-i-cinquè aniversari de l'emissora. 2.- Més enllà d'opinions polítiques, el Sr. Torra és el President 131 de la Generalitat de Catalunya, legítimament elegit i proclamat. 3.- El Sr. Torra fou entrevistat a Ràdio Estel pels periodistes  Carme Munté i Ignasi Miranda, amb la col·laboració del director d'ambdós mitjans. El to de l'entrevista fou de gran cordialitat. En ella, el President es va declarar creient i practicant i va posar en relleu els seus referents eclesials. Entre molts d'altres es va referir amb paraules afectuoses a Mons. Joan E. Jarque, cofundador de Catalunya Cristiana i prior de la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, recentment traspassat. 4.- Posteriorment, l'entrevista es va transcriure per ser publicada a Catalunya Cristiana,  setmanari que col·labora estretament amb Ràdio Estel. 5.- Per tal de no inter...

Diumenge XXXII de durant l’any Ja de petit, quan aprenia història sagrada, m’impressionava molt el relat de la mort dels set germans macabeus en presència de la seva mare que hem proclamat. I crec que tots admirem la valentia amb què van anar al suplici aquells nois que ja tenien fe en el més enllà. Els saduceus, en canvi, no creien en la resurrecció, no creien en el Déu de la Vida i posen un parany a Jesús i projecten una imatge límit del més ençà en la seva fosca pantalla del més enllà. Per l’Antic Testament era fonamental el manament: “Creixeu, multipliqueu-vos, empleneu la terra...” (Gènesi). Per això l’esterilitat era vista com una maledicció i era dramàtic morir sense descendència. Per això la llei del levirat, que manava que la vídua es casés amb el cunyat... Aquella vídua segurament era estèril, però va ser obligada a casar-se successivament amb els seus sis cunyats, pobreta El mandat del Nou Testament, en canvi és: “aneu per tot el món i prediqueu el missatge joiós ...

Diumenge XXXI de durant l’any Estimats germans i germanes. Zaqueu era petit però enginyós. I va saber suplir la seva petitesa enfilant-se   a l’arbre, perquè la multitud no li privés de veure’l.   Possiblement li semblava que ja en tenia prou amb veure a Jesús –no sabem si per curiositat - però el Senyor li va fer un regal sorprenent : hi va parlar i es va autoconvidar a menjar a casa seva. I aquesta convidada inesperada va suposar un canvi en la vida d’aquell home que era cap de publicans i ric. Per tant una persona malvista, però que fa un testimoni públic d’esmena. Què ens diu avui aquest evangeli? Jo crec que   tots ens sentim petits quan les circumstàncies ens superen.   Quan ens sentim desconcertats i perplexos. Probablement molts voldríem veure Jesús i parlar-hi i fer-li preguntes i que ens digués com hem d’actuar. Nosaltres no el veiem físicament, però sí que l’escoltem cada vegada que escoltem la Paraula i el veiem amb els ulls de la fe cada v...

Tots Sants 2019 El llibre de l’Apocalipsi, en el seu capítol setè ens ha parlat de les palmes que els ressuscitats porten a les mans i recorden el ritus de la festa dels Tabernacles, quan el poble entrava al temple agitant les palmes i cantant el salm 118. I ens fa pensar també en el primer diumenge de Rams quan la multitud es congregà per reconèixer Jesús com a Messies. També duien palmes   a les mans i cantaven Hosanna, que   significa salve, una paraula amb molts sentits que pot ser usada   com a expressió d’aclamació o d’admiració o com a petició de súplica, o com a tot plegat. “   Hosanna és un terme que usem encara en la litúrgia cristiana quan cantem el Sant i que s’usa també en la litúrgia jueva. I que encara cantem adults i infants baten palmes i palmons el diumenge de Rams. I espontàniament pensem també en tantes manifestacions pacífiques que aquests dies omplen i segurament ompliran els nostres carrers i places. I aquest advertiment del primer àngel...