viernes, 1 de noviembre de 2019

Mulltitud i massa


Tots Sants 2019

El llibre de l’Apocalipsi, en el seu capítol setè ens ha parlat de les palmes que els ressuscitats porten a les mans i recorden el ritus de la festa dels Tabernacles, quan el poble entrava al temple agitant les palmes i cantant el salm 118. I ens fa pensar també en el primer diumenge de Rams quan la multitud es congregà per reconèixer Jesús com a Messies. També duien palmes  a les mans i cantaven Hosanna, que  significa salve, una paraula amb molts sentits que pot ser usada  com a expressió d’aclamació o d’admiració o com a petició de súplica, o com a tot plegat. “  Hosanna és un terme que usem encara en la litúrgia cristiana quan cantem el Sant i que s’usa també en la litúrgia jueva. I que encara cantem adults i infants baten palmes i palmons el diumenge de Rams. I espontàniament pensem també en tantes manifestacions pacífiques que aquests dies omplen i segurament ompliran els nostres carrers i places. I aquest advertiment del primer àngel “No feu cap mal a la terra, ni al mar ni als arbres”, que sembla un consell ecològic, ens recorda una qüestió bàsica, una manifestació, una concentració, una festa es valora pel rastre que deixa. Si deixa un rastre de bellesa és reeixida, si deixa un rastre de destrucció és que ha estat un fracàs.
Espontàniament penso en les multituds que, generalment pacífica, aquests dies omple també carrers i places i que expressen missatges diversos però amb objectius comuns. No és el mateix multitud i massa. La multitud  és una concentració amb un objectiu o objectius comuns. La massa es deixa manipular per un mitjà, són persones que no tenen responsabilitat en les seves actituds de tan manipulables que són. Ull doncs i sentit crític davant de les informacions que no podem contrastar perquè ens convertiríem en masses cegues.
Allò que vivim a la terra és un pàl·lid reflex d’allò que passa en el cel.  La bona notícia d’avui és que no estem sols. Vivim –i hem de viure encara molt més- la comunió dels sants és a dir la connexió o la unió entre les persones santes, és a dir entre aquelles que per la gràcia, pel gran do, estan unides a Crist mort i ressuscitat.  L’Església té una dimensió visible i una altra d’invisible. L’Església invisible va des d’Abel fins al darrer dels justos.  A l’Església hi ha tres estats: uns vivim com a pelegrins en aquest món que passa; d’altres ja difunts, es purifiquen; d’altres, els benaurats,  ja gaudeixen de la glòria de Déu, és a dir ja veuen Déu cara a cara, tal com és.  Tots podem viure en comunió, uns amb els altres: els pelegrins podem pregar per aquells que es purifiquen i els qui ja han assolit la glòria poden intercedir per tots els altres. Som com vasos comunicants, tots junts formem una sola família, l’Església, per lloança i glòria de la Trinitat.
En aquest canvi de paradigma que estem vivint allò que anomenem xarxes socials hi té una importància cabdal. Avui podem entendre millor què vol dir aquesta comunió perquè solem  comunicar-nos diàriament amb persones que no coneixem, ni veiem, però anem creant entre tots uns estats d’opinió.
Aquesta setmana un fill s’ha retrobat amb la seva mare després de tres anys de no veure’s. S’havien distanciat per temes econòmics.  Aquella bona mare, anciana, ho atribueix a un favor d’una amiga seva que havia mort tot just aquesta setmana feia un any. Per aquesta mare, aquest retrobament ha estat un miracle. Amb una mirada de fe, cada dia veiem podem trobar-nos amb petits o grans miracles quotidians.
Hi ha un fragment dels cors de Nabucco de Giuseppe Verdi, aquell cant dels esclaus que enyoren la pàtria. Fou adaptat per Josep Tero i Marina Rossell. I segurament l’heu sentit vàries vegades, però em sembla oportú de recordar-lo en els actuals moments: “Cant valent de les veus dels poetes/no emmudeixis avui ni t’apaguis/ fes reviure altre cop l’esperança/ i recorda’ns allò que vàrem ser.// Fes memòria del temps en que fórem/ un sol poble amb un sol estendard;/ i conforta’ns amb sàvies paraules/ en l’espera del nostre demà.
Renovar la nostra fe en la comunió dels sants ens farà refermar la nostra comunió els uns amb els altres.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.