Cuidar el cuidador

Diumenge IV de Pasqua 2021

Jesús a l’evangeli es presenta per dues vegades com a bon pastor. I marca la diferència respecte dels qui treballen només a jornal. Es veu que ja en temps del Senyor, hi havia pastors mercenaris a qui no els importava gens les ovelles: només les volien per destinar-les als sacrificis pasquals. Això ens pot passar en tots els àmbits. En el de les relacions familiars quan instrumentalitzem l’altre per al nostre profit. En l’escola, quan el professors es desentenen de les demandes justificades dels alumnes o dels seus mateixos col·legues. En els polítics que sembla que tant els faci el bé comú i sembla que només es moguin per interessos partidistes o personals, buscant vots. O en el si de la mateixa comunitat cristiana. Tots podem ser còmplices d’una mena de despotisme il·lustrat: dir que ho fem tot per al poble, però en realitat, fer-ho sense el poble.  Quan les mesures es dissenyen a la taula d’un despatx, sense trepitjar el territori, fàcilment es pot caure en l’arbitrarietat. Per això ens convé tornar a contemplar la icona del pastor bo que es mou per l’estimació i la gratuïtat i que posa en qüestió les nostres inèrcies.

Em deia una catequista que una de les imatges de Jesús que els infants entenen millor és precisament aquesta la del bon pastor. Perquè encara que en la nostra civilització urbana potser mai no hagin vist ni un pastor ni tan sols una ovella, qui més o qui menys tenen un animaló a qui mimen i cuiden i el ploren quan el perden i entenen de seguida què pot representar cuidar una ovelleta...

És talment com quan un infant pot disposar d’un instrument, d’una guitarra o d’una flauta o d’una trompeta com la de l’Iris Sandu. Saben que són fràgils i delicats i en tenen cura sol·licita.

És propi del bon pastor tenia cura d’aquells que té confiats. El bon pastor acompanya, no instrumentalitza. El bon pastor proposa, no imposa. El bon pastor adverteix, no renya...

El pasturatge o l’acompanyament, vol moltes hores i molta dedicació i entusiasme el fet de tenir cura dels altres, pensar en l’altre, entendre què ens vol dir amb les seves paraules i amb els seus silencis, estar-hi a prop sense estar-hi a sobre. Quantes experiències podríeu aportar tots vosaltres del que significa tenir cura d’un fill, d’un net, d’un deixeble, d’un malalt, d’un amic... El bon pastor sap que no hi ha pedres rebutjables, com aquestes de què parla l’Escriptura, si no que totes les pedres poden tenir la seva funció tectònica:  quan contemplem una paret o una cabana de pedra seca, ens admira la complexitat del mosaic que formen, quan s’han anat composant les unes sobre les altres, sense cap argamassa i aguanten admirablement les inclemències climatològiques durant segles.

Així és la feina artesanal. Aquí a Catalunya tenim tradició de mestres que han tingut una cura extraordinària d’aquells nois i noies que se’ls han confiat. Per això la gent arribava a oblidar el nom oficial de l’escola i personalitzava parlant que havia anat a Donya Júlia o al senyor Nolis a Badalona, o a Donya Quimeta al Poblenou, o a la senyoreta Ragolta a Esplugues...Aquells mestres que eren capaços de descobrir i de desvetllar vocacions.

I per això avui es parla que cal tenir també cura dels curadors. De vegades diem “cuida’t” i volem dir “deixa que et cuidi”. De vegades estem demanant sense paraules: “cuida’m”. Acompanyem i deixem-nos acompanyar per aquest Jesús que es fa, no sols pastor, sinó anyell immolat per la salvació del món.