Divendres Sant 2021. Per l'amor de Déu

Jesús havia previst seriosament la possibilitat d’una mort violenta. De fet, els evangelis ens expliquen que en vàries ocasions havien intentat apedregar-lo o estimbar-lo. S’imaginava perfectament la reacció que la seva actuació provocava en els sectors més poderosos del judaisme i de l’imperi romà. Des de la resurrecció de Llàtzer dels saduceus havien maquinat la manera d'enxampar a Jesús i condemnar-lo. Aquests, juntament amb el bàndol dels fariseus, eren les dues forces politicoreligioses que pugnaven pel poder jueu a Palestina. Caifàs, el gran sacerdot, en l'exercici de les seves funcions, estava envoltat d'una cort d'ajudants: levites, sacrificadors, liturgistes, tresorers, músics i porters.  El procurador Valeri Grat havia confirmat Caifàs en el càrrec; perquè era el gendre d’ Anàs, que el va precedir en el lloc. Segons l'historiador Flavi Josep: "Ningú més astut que Anàs per enriquir-se". Els dos intrigants vivien en el mateix palau, tot just separats per un pati; potser al pati on Pere va negar Jesús.

Hom estima que dels negocis de el Temple de Jerusalem en vivien unes 25 mil persones, i generava avantatjosos guanys per la venda d’animals per als sacrificis, perfums, donacions i el canvi de monedes. Caifàs com tots els poderosos temia que algú li pogués desmuntar la paradeta. Més polític que sacerdot, l’hàbil Caifàs va conspirar a les ombres del poder romà en el decurs de 23 anys, fins que el va destituir a l'any 36 -sense que es coneguin els motius. Per això va muntar una conspiració contra Jesús perquè tenia por. Qui es pensava que era aquell vulgar fill d'un fuster ?. Temia que amenacés l'ordre establert i inquietar a Roma, sempre assedegada de saciar amb sang la seva set de poder. La trama de Caifàs va consistir a capturar el Redemptor, reunir d'urgència al Sanedrí de nit per conèixer el detingut i condemnar-lo. Aquesta assemblea era il·legal, pel formalisme jueu que exigia un judici a la llum del dia quan es tractava de la vida de l’acusat. Per tant, els conspiradors van decidir condemnar per endavant a Jesús, realitzar el judici diürn i portar-lo davant Ponç Pilat perquè aquest -consumat el fet- només procedís a executar-lo, ja que els jueus no podien crucificar-lo (aquesta pena de mort no formava part de la tradició hebrea, que preferia lapidar els culpables). El poder, o la conxorxa del poder és la que va eliminar Jesús. El poder és el que elimina i que descarta tots els qui li fan nosa. Per això Caifàs va pronunciar aquella frase terrible: “No compreneu res: no rumieu que uns interessa que un sol home mori pel poble, en lloc que mori tota una nació.”

Per això ens ha d’alertar que en la nostra Europa postmoderna i sovint intoxicada d’informació, cada cop és més gran la temptació d’una religió de caràcter estètic i tranquil·litzador, una mena de refugi que salva del buit existencial i allibera de certs sofriments i pors. El sacerdot i filòsof Pablo D’Ors, en un llibre recent aposta per descobrir el veritable culte i la veritable meditació. En una entrevista que li fa Joan Andreu Parra i que sortirà la setmana vinent a Catalunya Cristiana, D’Ors afirma que sovint acudim al culte i a la meditació per a beure de Déu -la qual cosa és comprensible i obeeix a la naturalesa humana- però això està tenyit (com tot) d'un afany de rendiment, què ens dona aquesta pràctica: que sortim enfortits, pacificats, amb gràcia de Déu ... aquesta intencionalitat tan pragmàtica i utilitarista perverteix el culte i la meditació. Quan ens alliberem del profit personal s’obre un món meravellós: el de la gratuïtat, de l'amor, de la veritat i de l'espiritualitat. D’aquí la necessitat de fer el que farem avui, simbòlicament, plantar altre cop al centre del cristianisme la creu, memòria commovedora d’un Déu crucificat i record permanent de tots els qui pateixen de manera innocent i injusta. El crit del Crucificat no és un crit virtual, introdueix a les nostres vides i a la nostra manera de viure la religió el dolor de totes les víctimes oblidades i abandonades a la seva sort (Pagola).

Divendres Sant. La Passió de Crist es prolonga en la passió del món i travessa la història. Aquests dies, a diverses esglésies badalonines podem veure l’exposició cayucos  destinada a donar un nou toc d’alerta davant la ignominiosa travessa del Mediterrani de milers d’emigrants que, forçats per la misèria, es veuen obligats a marxar dels seus països i malviuen entre nosaltres. Aquesta situació d’emergència es va destapar el passat 9 de desembre amb l’incendi d’una nau abandonada del barri de Gorg de Badalona que va provocar la mort de cinc persones, una tragèdia que va revelar davant l’opinió pública l’existència de setanta assentaments semblants semiinvisibles a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i que va despertar un gran interès mediàtic. Tot i que avui està remetent com a notícia, moltes d’aquestes persones continuen malvivint en la penúria: són històries de vida esborronadores, si coneixem cas a cas les persones afectades.

Des d’aleshores, diverses entitats badalonines, coordinades per Jaume Ventura, de Justícia i Pau, amic de la Murtra, han promogut l’acció solidària  “Àfrica és l’horitzó” amb un doble propòsit: sensibilitzar la ciutadania i propiciar un acompanyament personalitzat, gairebé artesanal, d’aquests emigrants africans. Han encomanat a Ibrahima Seydi, un escultor i activista senegalès que porta molts anys a Catalunya, l’elaboració artesanal en fusta de diversos models de cayucos. Els acompanya l’explicació del projecte i un llistat de joves morts en la travessia d’Àfrica a Europa. Un dels cayucos que estan tenint més sortida és la que representa un missioner.  Els fons obtinguts de la venda serviran per donar suport a la comunitat Almas Kemadas, que aglutina persones afectades per l’incendi de la nau i propicia iniciatives per a la sensibilització i l’enfortiment de la comunitat africana entre nosaltres. “Àfrica és l’horitzó” també explora sortides per a la integració sociolaboral d’aquests germans nostres.

És interessant que cada evangelista fa una interpretació diferent de la creu, però, segurament el relat de  Joan que acabem de proclamar, és el qui hi ha aprofundit més. Per a ell, en la creu, Jesús ha mostrat el seu amor per nosaltres. Ens ha introduït en el misteri de l’amor de Déu que ens va donar el seu Fill perquè tinguem vida en Ell. Per això els primers cristians se senyalaven amb la creu, és a dir es marcaven el cos amb l’amor de Déu que se’ns ha manifestat des de la creu de Jesús (Anselm Grün). I l’amor de Déu el seu Nom, en el que estem immersos, ó és gratuït. Nosaltres usem l’expressió “per l’amor de Déu” una expressió emprada per a reforçar un prec / per caritat / súplica. “Per l’amor de Déu, ajudeu-me; no sé com sortir d’aquest embolic!” Per l’amor de Déu que la vacuna sigui a l’abast de tothom i s’acabi aviat aquesta crua pandèmia!