Dijous Sant 2021

 Homilia Dijous Sant 2021

Avui, primer d’abril fa 82 anys del final oficial de la guerra civil espanyola, un dels temes que més llibres ha produït i continua produint. Un d’ells, ben recent, parla de La increïble història del bisbe Irurita, de Josep Maria Ràfols.  Més enllà de la figura del qui fou bisbe nostre, de Barcelona, i la seva enigmàtica desaparició, crec que el valor d’aquesta obra és que mostra la complexitat d’aquesta guerra civil.. A molts ens ho han explicat, i alguns, els més grans de tot, encara se’n recorden: durant la guerra hi hagué morts, ferits, dificultats econòmiques, no es podien fer plans a llarg termini ni a mig, ni gairebé a curt. Molts lluitaven al front, però molts més eren a la rereguarda, intentant portar una vida més o menys normal, amb l’esperança que aquell malson acabés. I al matí quan s’acomiadaven, ho feien com aquells que ja no es veuran més. Però també hi havia molts interessos creats, pactes subterranis, maniobres dels serveis secrets, intents d’intercanvi de presos, que desconeixíem.  Una mica força com ara. Convé preparar-nos per al shock de la postpandèmia, com es titula un llibret de Cristianisme i Justícia. I convé recordar que la realitat que estem vivint és només la punta de l’iceberg.

També en temps de Jesús, malgrat la pau d’august, es vivia la revolta i, si més no, un ambient pre-bèl·lic. El sant sopar es va produir en un ambient de persecució i de revolta, entre els mateixos apòstols hi havia enveges, lluites de poder., resistències a acceptar el messianisme de Jesús.

Diumenge passat, en motiu de la Moixiganga, ens van fer uns regals personalitzats a tots els que en el decurs d’aquests trenta anys hem col·laborat en aquesta antiga mostra de pietat popular. A l’altar hi he posat una placa de ceràmica sobre una pissarra amb una ceràmica impresa que mostra una representació que crida l’atenció: en primer terme hi ha tres figures vestides de blanc. Darrera, dotze figures vestides de negre, talment com si conversessin entre elles. El dibuix és de l’Albert Navarro, dissenyador, i la impressió sobre pissarra de Trofeus de Badalona. És el Sant Sopar de la Moixiganga badalonina que enguany acompleix trenta anys (1991-2001). Les tres figures vestides de blanc representen Jesús (que a la Moixiganga és representat per una enxaneta) i les altres dues (dos homes fornits agenollats) formen la taula on descansen les mans del Mestre que alliçona.

Com es pot interpretar aquest simbolisme tan encisador? Jesús fa una nova aliança, que basa en el servei, representat en els dos homes agenollats. Com contrasten els seus vestits blancs amb la negror dels apòstols i de tots els qui en el decurs de la història desertaran! Només l’esperança clara d’una dona els tornarà a aplegar.

El text poètic que en la representació anual (enguany suspesa però oferta en versió musical) acompanya aquesta escena del Sant Sopar, és de Salvador Espriu. Diu així: “La vella i fràgil tarda/parada en la claror damunt els camps./ Sí, comprèn-la i fes-la teva, també/des de les oliveres/ l’alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:/”Diverses són les parles i diversos els homes,/i convindran molts noms a un sol amor.”

Dijous Sant, tarda de festa fràgil, que es romp com el pa partit, en l’esguard de la traïció de Getsemaní, quan en el silenci del cenacle, de l’hort i de la capella del monument tot ho embolcallarà. Només en el silenci podem escoltar. Escoltar és estimar, estimar és servir. Si en el silenci de les nostres nits ens posem als peus dels altres podrà ressonar, transfigurada, la Paraula, és a dir el Projecte de Déu per a tota la humanitat.

Aquest any per raó de les mesures higièniques i sanitàries no podem fer el rentament de peus. Però us convido, en un minut de silenci a que cadascú de vosaltres des del fons dels vostres cors, penseu què vol dir avui, per a vosaltres rentar els peus. Potser no ser frívols i prendre’s més seriosament l’altra persona, potser escoltar-la, potser fer una feina domèstica amb naturalitat, potser fer una almoina de temps, potser enviar una bona onda a  una persona que està lluny, potser intentar caminar al pas del qui camina més lent... potser preveure i preparar-nos pel que vindrà després de la pandèmia.

Que tingueu una bona festa i un sant Dijous Sant.