Diumenge de Pasqua 2021

 

Diumenge de Pasqua 2021

Pocs anys abans de Jesús havia començat a regnar la pau de l’Emperador August. La Pax romana estava representada per l’ara pacis, l’altar de la Pau. Però aquesta Pau estava fundada en les victòries militars. En endavant la història de la humanitat no es comptaria a partir del naixement d’August. La raó n’era de pes. Ell, August havia estat “Bona Notícia” per a tothom perquè havia dut la pau introduint al món un ordre nou, però un ordre fundat en les armes. Què són les grans calçades romanes sinó avingudes perquè passin els exèrcits... Però hi ha un gran contrast entre la Pau d’August i la Pau Cristiana, entre el monumental altar de la pau i l’humil pessebre de Betlem.  A partir de la Resurrecció la bona notícia ja no és August, si no Jesús. Per això l’evangeli de Marc que anem proclamant tot aquest any es titula: “Bona Notícia de Jesús, el Messies, el Fill de Déu” i per això al seu evangeli, el manament final del Ressuscitat és aquest: “Aneu per tot el món i proclameu la Bona Notícia a tota la creació.” Per què la gent de Galilea sent que Jesús és Bona Notícia? Perquè el que Ell diu i viu els fa bé: els pren la por de Déu, els fa sentir-ne la misericòrdia, els ajuda a viure perdonats per Ell. Jesús és compassiu i proper, acull els més oblidats, abraça els més petits, beneeix els malalts, es fixa en els darrers (Pagola). La resurrecció de Jesús no és un retorn a les coordenades d’espai i de temps d’aquest món, és una nova creació (Ricart), nova en el sentit, no de diferent, sinó de portada a plenitud...

Els evangelis foren escrits arran de l’experiència pasqual.  A partir d’aquest esdeveniment lluminós, gratuït i sorprenent, tota la vida anterior de Jesús pren per als seus deixebles un altre significat. I per transmetre aquesta Bona Notícia veiem en els relats pasquals que tothom corre: la Magdalena, les altres dones, Pere, el deixeble estimat, els deixebles d’Emaús...  Però la diferència de córrer d’uns i d’altres reflecteix el seu diferent estat d’ànim. Pere va al sepulcre encara apesarat per la seva triple negació traïdora; el Deixeble estimat empès pel gran amor que professa a Jesús. El Deixeble estimat té la delicadesa d’esperar-se a l’entrada fins que arribi Pere, haver experimentat l’amor de Déu ens fa més sensibles, més tendres, més propers als altres... Però  Pere impetuós com sempre, entra al sepulcre... i l’evangeli no ens diu que cregués.  En canvi del Deixeble estimat sí que s’explicita que veié i cregué... A la primera lectura d’avui, dels Fets dels Apòstols se’ns presenta un Pere completament diferent, renovat ple de l’Esperit Sant de Pentecosta, ressuscitat.

Aquests dies, per les nostres muntanyes, veiem que tothom corre, per fugir d’un estil de vida sedentari. L’exercici i el contacte amb la naturalesa és lloable, però que diferent és quan un corre amb una meta: la de portar els altres una bona notícia: la de que un món nou, transfigurat, és possible.

La paraula “al·leluia” que repetim tantes vegades en el temps pasqual i que ha passat a la nostra parla ordinària, és una de les paraules més antigues de la nostra fe i és utilitzada en la tradició judeocristiana en demostració de goig o per a donar gràcies a Déu per alguna cosa. La seva traducció literal és 'Lloeu el senyor!' Sant Agustí relaciona la litúrgia amb el temps celestial dient que aquells que a la Terra diguin amén per a acceptar Déu plenament, al cel diran “al·leluia” per cantar la seva glòria, la seva bellesa.

Avui és Pasqua la festa central de la nostra Fe. L’anticipació del diumenge sense posta quan la humanitat sencera entrarà al vostre repòs. I cada eucaristia és una trobada amb el Ressuscitat.

Tornem al començament. En alguns pessebres romànics, Jesús no apareix representat en un pessebre amb palla, si no en un sarcòfag embolcallat de benes. Simbolitza que Jesús en néixer comença a morir, i en morir comença a ressuscitar. Sigui com sigui hi ha un gran contrast entre l’Ara Pacis i el pessebre. Entre la pau d’August i la pau que Jesús ens ha vingut a portar que no és la pau de les armes sinó que és un ordre nou, la del món nou que anticipem cada vegada que ens estimem i mirem de fer feliços als altres. Cada vegada que experimentem instants de plenitud.