En la consagració d'Ucraïna i Rússia a l'Immaculat Cor de Maria
25 de març de 2022. Solemnitat de l'Anunciació del Senyor.
Estimats germans i
germanes,
Aprofitant aquests dies de
confinament, he tornat a veure la pel·lícula Josep de Natzaret. L’Anunciació
a Maria, sense cap figura angèlica, només una veu en off, és tot serenor,
tendresa, humilitat, naturalitat... Un anunci sorprenent, destinat a canviar la història. Una aliança feta per
primera vegada a la Bíblia a una dona. Un anunci que revivim cada vegada que
resem l’Àngelus...
Entrant a l’església a ma
esquerra, el primer altar que trobem és el de l’Immaculat Cor de Maria. La Mare
de Jesús mostra el seu cor traspassat a un penitent agenollat als seus peus, inspirat
en els trets d’un pescador badaloní (m’ho va explicar una anciana badalonina).
Les columnes, regal de Serra Viñas, són barroques autèntiques, del segle XVI,
columnes d’entorxats amb gotims de raïm... Hi ha també un reliquiari amb una
relíquia de Sant Antoni Maria Claret, el gran propulsor d’aquesta advocació: el
cor pur i traspassat de la Verge. El Pare Claret que va predicar en aquesta
església i al Turó d’en Rosés. El cor immaculat de Maria és un cor traspassat
com va profetitzar Simeó... Aquell dolor punyent de la mare tindria un sentit, faria
que es desvetllessin els sentiments amagats als cors de molts. Una frase
enigmàtica que indica que al capdavall tot patiment moral troba el seu sentit.
Sota el seu patrocini, el del Cor de Maria, nasqué el Círcol Catòlic on dilluns
vinent també se celebrarà un acte: “Aturem la guerra”.
Els cristians de Rússia i
d’Ucraïna tenen gran devoció a la Mare de
Déu. La Verge de Vladímir és una
bella icona del segle XII, la més antiga d’origen bizantí, dita també “la Verge
de la Tendresa”. El 1311 fou traslladada de Constantinoble a Kiev. Avui és a
Moscou i se la venera com a Mare de Rússia. Les icones responen a una
perspectiva invertida: ens deixem mirar per la imatge.
Avui, seguint la
recomanació del Papa Francesc, després de l’homilia resarem l’acte de
consagració a l’Immaculat Cor de Maria. Val la pena fixar-se en el text. Està
molt pensat i passat per la pregària. És un text actual.
Cita les paraules de
consol que Juan Diego va sentir dir al Tepeyac un 12 de desembre de 1531 a
aquella que anomenava “Niña mía”. “No se entristezca tu corazón… ¿Acaso no
estoy yo aquí, que soy tu Madre?”. Paraules escrites en lletres de motllo a la
Basílica de Guadalupe, una de les més visitades del món. Maria era allí, Maria
és aquí, enmig de la nostra assemblea... No hem de témer res.
Francesc promou la
revolució de la tendresa... És l’únic que pot canviar els cors. Diu que els xinesos, quan volen escriure la
paraula crisi, l’escriuen amb dos caràcters el del perill i el de l’oportunitat.
Quan parlem de crisi, parlem de perills, però també d’oportunitats.
Molts recordeu la pel·lícula “Les sandàlies del pescador”
basada en la novel·la
de Morris West (1968). Fou una pel·lícula profètica, d’aquelles que et
canvien per dins: un papa vingut de l’Est -com seria Karol Wojtyla- que havia
conegut la duresa dels totalitarismes, respectuós amb el judaisme, que no vol
perdre el contacte amb la gent senzilla...Doncs bé hi ha una escena en la qual el papa que es
diu Kiril, rep en audiència privada un ambaixador que li diu que s’està
presentant una guerra i li presenta una capseta amb terra precisament d’Ucraïna
i amb llavors de gira-sol... Kiril diu: “la terra és sagrada perquè és el que
tenim pel nostre sosteniment, les llavors són sagrades perquè hi ha vida
tancada en el seu interior. Espero que elles floriran en el seu jardí”.
En hores convulses per a
Ucraïna, enmig d’aquesta guerra absurda, el Sant Pare Francesc ens recorda a
tots la proximitat tendra i amorosa del Cor de la Mare. Consagrar-s’hi vol dir
encomanar-s’hi perquè ens ajudi
practicar totes les virtuts tenint-la a ella com a model. Pascal deia
que “el cor té raons que la raó no entén”. Al cor d’una mare no se l’enganya.
Hem d’escoltar més sovint les raons del cor. En aquests de cruel guerra, mirem a Maria,
deixem que ella ens miri i presentem-li aquests dos països germans -avui
enfrontats amb les armes- perquè cessi la violència destructora i germini el do
de la Pau. I no temem, Ella és aquí i és la nostra mare.
Comentarios
Publicar un comentario