El Pilats i les conversions

Comentari evangèlic de diumenge III de Quaresma (Lc 13, 1-9) 

(Enregistrat a Montserrat i emès per Montserrat TV: https://abadiamontserrat.cat/montserrat-tv/)

L’únic personatge històric, a banda de Jesús, que apareix en el credo que recitem cada diumenge és Ponç Pilat. Un personatge que s’ha popularitza al nostre país mercès a les passions (Olesa, Esparreguera...) que el solen presentar com a dubitatiu però que sembla que era «de caràcter inflexible i dur, sense cap consideració», malavingut amb els jueus.

L’evangeli d’aquest diumenge, en parla.  Parteix d’una situació tràgica que la història no ressenya, però sí que en consta de semblants, també sagnants: Pilat volia construir un aqüeducte d’uns 40 quilòmetres  des de les piscines de Salomó,  fins a Jerusalem, i per finançar l’obra, va demanar el Gran Sanedrí fons del tresor del temple amb l’advertència que si li negaven augmentaria els impostos. Els sacerdots, d’entrada es van negar perquè van dir que era diner sagrat, però finalment van cedir sota la condició que s’ocultés l’origen dels fons i que el principal flux del líquid arribés als dipòsits del propi Temple però l’acord fou descobert i això va indignar la gent. Quan Pilat va visitar la ciutat les multituds el van escridassar i el prefecte va enviar soldats disfressats perquè es barregessin entre la multitud i l'ataquessin en rebre un senyal, cosa que va acabar amb molts jueus morts o ferits. La sang d’aquells homes innocents es va barrejar amb la dels anyells. També Jesús serà occit a la mateixa hora que sacrificaven els anyells del temple.

Aquestes desavinences del procurador amb el poble jueu van portar-lo a traslladar el seu centre de comandament de Cesarea a Jerusalem per tal de controlar millor les revoltes, perquè començaven a actuar en la província grups armats contra el poder romà. Se suposa que Barrabàs, formava part d’alguna d’aquestes bandes.

Els jueus creien que Déu castiga els pecadors fins a la tercera i quarta generació.  Jesús esborra el  vincle directe entre el pecat i el càstig diví. Convertir-se és deixar de creure en un Déu que és inflexible com ho era Ponç Pilar i creure en el Déu pacient i misericordiós amb qui Jesús de Natzaret s’identifica. Que no crida, que no alça la veu, que no mata, però que, arribada l’hora sublim,es deixa matar. El Mestre ensenya amb la seva vida que ha vingut a parlar-nos d’un Déu que és pacient amb els pecadors, fins i tot amb els falsos conversos, que n’hi ha hagut en totes les èpoques i que són representats per la figuera, que en arameu és la mateixa paraula tauba, que significa fals penediment. Fins i tot amb ells (tantes vegades amb nosaltres) Déu és pacient i els dóna pròrroga com el propietari de la vinya, convençut pel vinyater. Per quaresma parlem de conversió, el que avui diríem canvi de xip, un canvi d’actitud, una altra manera d’atansar-nos al misteri de Déu. Demanem-li encara al Senyor un any de pròrroga.