En el 171è aniversari de la mort de Vicenç de Paül Roca i Pi
Paraules de Mn. Jaume Aymar Ragolta en el 171è aniversari de la mort de Vicenç de Paül Roca i Pi.
És just i necessari que avui
parlem del fundador d’aquesta obra pia. Sense ell, cap de nosaltres no seria
aquí. És l’únic personatge que té tres monuments a la Ciutat. Aquí a Can Gusi, el
bust sobre la xemeneia, a la Rambla acompanyat d’infants en un monument obra de
Torquat Tasso i també en una font de Ca l’Arnús.
Vicenç de Paül de Roca i
Pi va néixer a Barcelona el 18 de juliol
de 1780 i va morir a Badalona el 9 de
juliol de 1852. Havia fet fortuna amb el
negoci familiar comerciant amb Amèrica i després, traslladat a la nostra ciutat,
va esdevenir un filantrop que, per testament, va deixar tota la seva fortuna
als pobres malalts de Badalona i les seves famílies.
L’any 1837 Don Vicenç i la seva germana Raimunda es van traslladar a viure a la nostra Ciutat. Tenia 57 anys. Per quins motius va deixar Barcelona? El 25 de juliol de 1835 a Barcelona hi hagué una revolta que va provocar l’incendi de molts convents de la Ciutat. El meu avi Jaume, que havia nascut el 1900, se sabia la lletra de la cançó:
“El dia de Sant Jaume de l’any trenta-cinc
va haver-hi gran broma a dins del Torín
van sortir sis toros, tots sis eren dolents
i per aquesta causa van cremar els convents.”
Aquella destrucció a Don Vicenç
el degué impressionar molt. També es diu que la família Rosés el va convidar a
venir perquè li va dir que aleshores la nostra ciutat era molt més tranquil·la que la Ciutat Comtal.
El fet és que primer van
anar a viure al carrer de Mar 60 i després al carrer de Mar 41. Encara avui una
placa envellida ho recorda. Vicenç va iniciar ben aviat una tasca caritativa
important que el va convertir en un personatge molt respectat i estimat per
tothom: pagava els lloguers als més necessitats, sufragava la lactància a nens
de pares desvalguts, proporcionava assistència a malalts sense recursos,
conversava amb aquell que li demanava i deixava casa seva oberta perquè se li
servís un plat de brou de gallina calent a tothom qui li ho demanés.[1]
Cada dia anava a missa a
Santa Maria -va fer un donatiu per a construir l’altar major de la parròquia- i
cada dia se li acostaven persones pobres: “Don Vicenç sóc un desgraciat, per
Déu una caritat!” I ell contestava
“Malament!” i després d’una breu i afectuosa conversa els deia: “Aneu a casa i
espereu-me”.
L’any 1846, quan tenia 65
o 66 anys va patir un atac de feridura, avui diríem un ictus, i tot i que es va
recuperar la seva salut va quedar ressentida.
Va morir el 9 de juliol de
1852, com consta en el llibre d’òbits de Santa Maria. Estava a punt de complir els 72 anys. El seu
cos fou sepultat al cementiri de Sant Gervasi de Cassoles, fins que el 9 de
juny de 2020, és a dir cent seixanta vuit anys després, en plena pandèmia, per
voluntat del Patronat, va ser traslladat al cementiri vell de Badalona.
A l’Església de Jesús del
barri de Gràcia de Barcelona, on havia viscut, havia deixat per escrit que, durant trenta
anys, se celebrés un novenari d’ànimes.
A suggeriment, doncs de la Gemma Manau, responsable de la pastoral de la Residència, celebrem avui aquesta eucaristia en el seu sufragi, la vigília del dia de la seva mort, és a dir la vigília del dia del seu naixement a la vida perdurable. La presidirà monsenyor Tomàs Jesús Zárraga Colmenares, bisbe emèrit de San Carlos de Veneçuela, a qui tots coneixem i estimem.
Acabo amb aquest “Sonet
amb estrambot sonor en el retorn de les despulles mortals de Vicenç de Paül
Roca i Pi. Cementiri del Sant Crist de Badalona, 9 de juny de 2020.
Encara no sabem gaire com
eres
però fores un regal per a
la Ciutat
pensares en els petits i
en els pobres
i els feres el gran do del
teu llegat.
Aquestes són les veritables gestes,
les que honoren la
humanitat.
aquí tan sols hi ha les
teves restes
el tot se sabrà en
l’eternitat.
Molts ancians aquests
mesos han mort
i no els hem pogut ni
acomiadar:
un silenci que mai no
podrem oblidar.
Avui és un símbol per
recordar
que ara que tu ja has
arribat a Port
unim a la teva la seva
sort.
I les nostres campanes
aquest jorn
anuncien amb goig el teu
retorn.”
[1] Cf. S.ROSÉS i altres, Roca i Pi, un llegat solidari per a Badalona.
Història de la Fundació Privada Llegat Roca i Pi (1876-2020). Barcelona, CPL,
2021, pp. 20-24,
[1] Cf. S.ROSÉS i altres, Roca i Pi, un llegat solidari per a Badalona.
Història de la Fundació Privada Llegat Roca i Pi (1876-2020). Barcelona, CPL,
2021, pp. 20-24,
Comentarios
Publicar un comentario