En el 171è aniversari de la mort de Vicenç de Paül Roca i Pi

 Paraules de Mn. Jaume Aymar Ragolta en el 171è aniversari de la mort de Vicenç de Paül Roca i Pi.

És just i necessari que avui parlem del fundador d’aquesta obra pia. Sense ell, cap de nosaltres no seria aquí. És l’únic personatge que té tres monuments a la Ciutat. Aquí a Can Gusi, el bust sobre la xemeneia, a la Rambla acompanyat d’infants en un monument obra de Torquat Tasso i també en una font de Ca l’Arnús.

Vicenç de Paül de Roca i Pi  va néixer a Barcelona el 18 de juliol de 1780 i va morir  a Badalona el 9 de juliol de 1852.  Havia fet fortuna amb el negoci familiar comerciant amb Amèrica i després, traslladat a la nostra ciutat, va esdevenir un filantrop que, per testament, va deixar tota la seva fortuna als pobres malalts de Badalona i les seves famílies.

L’any 1837 Don Vicenç i la seva germana Raimunda es van traslladar a viure a la nostra Ciutat. Tenia 57 anys. Per quins motius va deixar Barcelona?  El 25 de juliol de 1835 a Barcelona hi hagué una revolta que va provocar l’incendi de molts convents de la Ciutat. El meu avi Jaume, que havia nascut el 1900, se sabia la lletra de la cançó:

“El dia de Sant Jaume de l’any trenta-cinc

va haver-hi gran broma a dins del Torín 

van sortir sis toros, tots sis eren dolents

i per aquesta causa van cremar els convents.”  

Aquella destrucció a Don Vicenç el degué impressionar molt. També es diu que la família Rosés el va convidar a venir perquè li va dir que aleshores la nostra ciutat era molt més tranquil·la que la Ciutat Comtal.

El fet és que primer van anar a viure al carrer de Mar 60 i després al carrer de Mar 41. Encara avui una placa envellida ho recorda. Vicenç va iniciar ben aviat una tasca caritativa important que el va convertir en un personatge molt respectat i estimat per tothom: pagava els lloguers als més necessitats, sufragava la lactància a nens de pares desvalguts, proporcionava assistència a malalts sense recursos, conversava amb aquell que li demanava i deixava casa seva oberta perquè se li servís un plat de brou de gallina calent a tothom qui li ho demanés.[1]

Cada dia anava a missa a Santa Maria -va fer un donatiu per a construir l’altar major de la parròquia- i cada dia se li acostaven persones pobres: “Don Vicenç sóc un desgraciat, per Déu una caritat!”  I ell contestava “Malament!” i després d’una breu i afectuosa conversa els deia: “Aneu a casa i espereu-me”.

L’any 1846, quan tenia 65 o 66 anys va patir un atac de feridura, avui diríem un ictus, i tot i que es va recuperar la seva salut va quedar ressentida.

Va morir el 9 de juliol de 1852, com consta en el llibre d’òbits de Santa Maria.  Estava a punt de complir els 72 anys. El seu cos fou sepultat al cementiri de Sant Gervasi de Cassoles, fins que el 9 de juny de 2020, és a dir cent seixanta vuit anys després, en plena pandèmia, per voluntat del Patronat, va ser traslladat al cementiri vell de Badalona.

A l’Església de Jesús del barri de Gràcia de Barcelona, on havia viscut,  havia deixat per escrit que, durant trenta anys, se celebrés un novenari d’ànimes.

 A suggeriment, doncs de la Gemma Manau, responsable de la pastoral de la Residència, celebrem avui aquesta eucaristia en el seu sufragi, la vigília del dia de la seva mort, és a dir la vigília del dia del seu naixement a la vida perdurable. La presidirà monsenyor Tomàs Jesús Zárraga Colmenares, bisbe emèrit de San Carlos de Veneçuela, a qui tots coneixem i estimem.

Acabo amb aquest “Sonet amb estrambot sonor en el retorn de les despulles mortals de Vicenç de Paül Roca i Pi. Cementiri del Sant Crist de Badalona, 9 de juny de 2020.

 

Encara no sabem gaire com eres

però fores un regal per a la Ciutat

pensares en els petits i en els pobres

i els feres el gran do del teu llegat.

Aquestes són les veritables gestes,

les que honoren la humanitat.

aquí tan sols hi ha les teves restes

el tot se sabrà en l’eternitat.

 

Molts ancians aquests mesos han mort

i no els hem pogut ni acomiadar:

un silenci que mai no podrem oblidar.

 

Avui és un símbol per recordar

que ara que tu ja has arribat a Port

unim a la teva la seva sort.

 

I les nostres campanes aquest jorn

anuncien amb goig el teu retorn.”

 

 

---

[1] Cf. S.ROSÉS i altres, Roca i Pi, un llegat solidari per a Badalona. Història de la Fundació Privada Llegat Roca i Pi (1876-2020). Barcelona, CPL, 2021, pp. 20-24,

---

[1] Cf. S.ROSÉS i altres, Roca i Pi, un llegat solidari per a Badalona. Història de la Fundació Privada Llegat Roca i Pi (1876-2020). Barcelona, CPL, 2021, pp. 20-24,