D'ovelles i cabres en dies de boira

 Solemnitat de Crist Rei

Estimats,

Jesús usa moltes vegades com a element de comparança els animals. Invita a contemplar els ocells del cel que no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, però que el Pare del cel els alimenta (Mt 6,26). Ell mateix, plorant sobre Jerusalem, es compara amb una gallina que vol aplegar els seus pollets (Mt 23, 37). Diu a la dona estrangera que no està bé prendre el pa dels fills i donar-lo als gossos...i ella li respon que els gossos també mengen de les engrunes que cauen de la taula dels amos.

En la nostra parla continuem comparant-nos als animals, però ho fem habitualment d’una manera negativa: “quina bestiesa”, “no diguis animalades...” O d’una manera descriptiva: abans quan una persona estava feble i desvalguda dèiem “sembla una gallina mullada” i era exacta, d’una persona maldestra en dèiem una tòtila (que és una mena de gripau) i qualificàvem la persona astuta de “gata maula”. El bisbe Joan deia a les persones de curts horitzons, que tenien “mirada de pardal”... En podríeu afegir moltes d’altres, d’allò més divertides i alhora serioses. Penseu-hi.

Avui, en un dia tan solemne com és la festa de Crist Rei, per parlar del final de la nostra història, per parlar d’una realitat tan quotidiana i alhora tan transcendental com els qui de vegades obrem el bé amb els més petits i moltes d’altres ens en desentenem, el Senyor parla d’ovelles i de cabres. Per què? Potser perquè ahir com avui hem d’aprendre les lliçons que ens donen els animals, sense caure ni en l’animalisme, però tampoc en la indiferència ni el menyspreu d’aquells animals que tenim a prop. Aquí a Sant Jeroni tenim tres ànegues i molts peixos, periòdicament ve un bernat pescaire, al claustre hi ha esculpida una sargantana i “dragons” en pedra i de debò. Els bestiaris van tenir gran importància en els pares i mares del desert, en Ramon Llull...

Diuen els experts que  les ovelles són animals de tipus “seguidor” social. Fixem-nos en el seu capteniment i fem la comparança amb el nostre. Les ovelles, des de la primera hora de naixement, quan comencen a caminar es mouen instintivament cap endavant i segueixen objectes grans en moviment, normalment les mares. I a qui no segueix l’infant si no és a la seva mare?  A mesura que es van fent grans, les ovelles aprendran a diferenciar i a reconèixer les seves mares pel so, la vista i l’olfacte. I qui no busca la mare i quan ja no la té, qui la substitueix per una altra dona, sigui l’esposa o la filla predilecta?

Però els pastors ens diuen que les ovelles també són animals de presa i tenen els sentits molt desenvolupats per mantenir-se alerta davant del perill. Això inclou una visió panoràmica àmplia que els permet supervisar contínuament el seu entorn per detectar perills potencials i veure els objectes en moviment a grans distàncies, encara que no amb gaire detall. Per exemple, poden veure un gos movent-se (un depredador potencial) a gran distància, però no reaccionaran davant d’un que estigui quiet. Sempre intenten mantenir el contacte visual amb almenys una altra ovella i si perden el contacte, intenten recuperar-lo immediatament. I no ens passa això mateix a nosaltres quan sentim que un amic de l’ànima, s’allunya? Una ovella aïllada pot córrer o saltar, o fins i tot fer caure a terra una persona que es trobi entre ella i una altra ovella o la resta del ramat. Igual que els bovins, tenen un bon sentit de l’oïda i els sorolls sobtats les sobresurten. Generalment dòcils, les ovelles poden ser relativament senzilles de manejar, però la seva naturalesa volàtil i nerviosa pot causar problemes. Ho hem escoltat a la primera lectura, les ovelles es dispersen en dia de núvols i boira. Pot ser que tu que m’escolta estiguis passant un d’aquells dies tristos en els quals tot sembli un obscur. O també que tu tinguis dies i dies...dies de cel ennuvolat i dies de boira espessa, que no et permet veure més enllà... 

I les cabres? És veritat que, a diferència de les ovelles, les cabres tenen banyes. Però també ho és que estudis recents mostren que fins i tot les cabres distingeixen canvis emocionals en els bels de les altres cabres, fins i tot el seu ritme cardíac varia si els sons són positius o negatius. Avui en dia els investigadors han mesurat els canvis psicològics i de comportament de les cabres per determinar si poden diferenciar els bels vinculats a emocions positives i negatives. Arran d’això, els experts han notat que, quan l'emoció d’un bel canviava, era diferent l'interès de la cabra per mirar cap a la font del so, cosa que va fer pensar que poden distingir el contingut emocional del crit d’un altre animal del seu gènere.

Quan una persona és dòcil diem que és una ovella, però solem dir també que hi ha llops vestits d’ovella. D’una persona esbojarrada diem que està com una cabra i  quan una persona és esverada diem que és “un cabra boja”. També el Francesc Oriol em recordava, que “les cabres pels seus pecats porten els genolls pelats...”  Hi ha persones que borden, però no mosseguen, i d’altres que són suaus com gats, però t’esgarrapen.

Quan Jesús compara els justos amb les ovelles i els indiferents amb les cabres, és clar que tothom enteni de què estava parlant, perquè en aquell temps i durant molts segles i fins el dia d’avui, els animals convivien i conviuen amb les persones.

 Molts pastors coincideixen que, en general les ovelles i les cabres conviuen bé. No competeixen entre si, més que amb els seus propis congèneres. Fins i tot una cabra pot adoptar (si es fa bé per part del ramader) un be i alletar-lo si ha perdut la seva mare.  És veritat que al camp cada espècie va una mica pel seu costat: "una tira a la muntanya" i als cingles més… però són compatibles. Es poden, per tant, pasturar juntes, sense gaire esforç. I consumeixen pastures diferents, per la qual cosa no esgoten tant el terreny com si  en un ramat tinguessis només ovelles.

Els usos són diferents, cosa que diversifica més les fonts d'ingrés: “una et dona llet... una altra et dona llana...” la llet és diferent i et pot donar dos tipus de formatge ben diferents; el xai com a font de carn és més interessant, però també és bona la llet de cabra. D’altra banda les ovelles tenen enveja de les cabres perquè no poden empinar-se ni pujar els arbres i els congosts... Quantes lliçons aprenem dels animals! La mare em diu, “fixa’t que tots saluden el gos del veí que és jove i tothom passa del nostre que deu tenir prop de cent anys... Igualment passa amb les persones.”

Germans, dins de cada un de nosaltres hi ha una formiga que feineja i una cigala que canta. De vegades papallonegem i anem de flor en flor. De vegades caminem estarrufats com els coloms, correm com les formigues o aprenem a aturar-nos com els gats que gaudeixen del sol.  Però si us plau, no marginem a ningú pel seu aspecte ni pel seu capteniment. Jesús no està dient: doneu menjar als que passen fam, doneu de beure als qui tenen set, vestiu al despullat, visiteu el malalt o el pres. Tot això ho fan creients i no creients. Jesús diu a les nacions quan ho feu o ho deixeu de fer, ho esteu fent o deixant de fer a mi mateix.

Germans i germanes, vivim dies i nits, dies de sequera i dies de nuvolada i boira espessa, però, si us plau, no ens dispersem com les ovelles i si algú ens borda o ens esgarrapa, entenguem per què ho fa o allunyem-nos d’ell o d’ella temporalment... Com Jesús que al desert vivia voltat de feres, però els àngels el servien... Que aprenguem les lliçons que els animals i tot en la natura ens dona cada dia. I que aquesta eucaristia ens faci més sensibles a tot el que conviu al vosltant nostre.