Sonet en la mort de la iaia Ita

 

Sonet amb estrambot ballarí en la pasqua de la Iaia Ita. (Manolita Mañero Orive, vídua de Josep Balletbo).

Tanatori de Can Ruti, Badalona,19 de juliol de 2024.

 

 

Et diem a reveure, Iaia Ita,

la vigília del 18 de juliol

-jorn llunyà de guerra i de dol[1]-

te’n vas, dolçament, a la pau infinita.

 

T’has anat tornant cada jorn més petita

mes cada dia fent el que Déu vol;

envia ara als teus el més gran consol

el que la fe en Jesús ens invita.

 

Creiem Manolita que no ets pas morta:

que has arribat ja a casa del Pare

i que el Josep ja t’haurà obert la porta.

 

Quina abraçada més tendra i forta:

ha arribat l’hora del gran retrobament:

aquí ens ho creiem, de cor, molta gent.

 

Ara ja no serà el ballet bo

ara, Ita, serà la dansa millor.

---

[1] El seu pare estigué en un camp de concentració.