Jaume Aymar i Ragolta

Homilia en la missa exequial de Montse del Pozo Ferrer (108 anys) Tanatori de les Corts, 9 de març de 2025 Si Jesús fou temptat, si el just és temptat, és legítim pensar que la Montse, en aquest més d’un segle d’existència, també ha estat temptada. I moltes vegades. Però tenim també la certesa que no va caure en la temptació. Ella sabia que les pedres no es tornen pans. Que fer pa i donar pa als fills, requereix feina. Una mare encara jove amb quatre fills petits (quantes vegades devia quedar extenuada com Jesús al desert!) hagués pogut fàcilment voler refer la seva vida, tothom ho hauria entès. I no ho va fer mai: la seva viduïtat primerenca fou el motor que la va fer tirar endavant malgrat tot. Per això els fills heu volgut retornar a la mare tots aquests anys el que va sembrar en els vostres cors, el sentit d’honorar el pare i la mare fins al final, admirablement.   No volia que avui parléssim d’ella. Ni molt menys que en féssim elogis. Però ella també va refusar la temptaci...

Intencions de la missa d’avui. 50 anys de matrimoni del Pepe i la Maria Dolors, amb fills i nets. Encomanem la salut de l’Eduard. Preguem per l’etern repòs de la mare de la Roser Vives. Estimats, la bondat és difusiva. S’expandeix, s’estén, mou els cors. La maldat en canvi és mesquina i, en general, fa perdre el temps.     De petits teníem ben clar que hi havia bons i dolents. Les pel · l í cules reforçaven aquesta creença: finalment, especialment en les pel · l í cules americanes, solien arribar els bons. Després, potser en l’adolescència, vam pensar que tothom era bo. És el que anomenem el bonisme. Potser avui, amb més realisme, ens adonem que tothom tenim un costat bo i un altre fosc. Els mateixos personatges dels serials poden ser alhora una barreja i la gent que se’ls mira s’hi identifica. Jesús a l’evangeli subratlla una evidència: pels seus fruits els coneixereu. És un test que no falla: L’home o la dona bons, del tresor de bondat del seu cor, en treu fora la bond...