La bondat difusiva

Intencions de la missa d’avui. 50 anys de matrimoni del Pepe i la Maria Dolors, amb fills i nets.

Encomanem la salut de l’Eduard. Preguem per l’etern repòs de la mare de la Roser Vives.

Estimats,

la bondat és difusiva. S’expandeix, s’estén, mou els cors. La maldat en canvi és mesquina i, en general, fa perdre el temps.   De petits teníem ben clar que hi havia bons i dolents. Les pel·lícules reforçaven aquesta creença: finalment, especialment en les pel·lícules americanes, solien arribar els bons. Després, potser en l’adolescència, vam pensar que tothom era bo. És el que anomenem el bonisme. Potser avui, amb més realisme, ens adonem que tothom tenim un costat bo i un altre fosc. Els mateixos personatges dels serials poden ser alhora una barreja i la gent que se’ls mira s’hi identifica. Jesús a l’evangeli subratlla una evidència: pels seus fruits els coneixereu. És un test que no falla: L’home o la dona bons, del tresor de bondat del seu cor, en treu fora la bondat. Sant Pau dirà, del que  el cor vessa, en parla la boca. 

En els clàssics, la bondat, la veritat i la bellesa eren intercanviables, es convertien els uns en els altres. És impossible que una cosa sigui bona si no és alhora veritable i bella. A un infant que feia maleses, se’l deia lleig, mentre que si es mostrava obedient se’l deia "maco." Quan una acció és especialment bona, generosa i abnegada, diem: “mira que bonic!”.  Kalil Gibran diu que és bo donar quan ens demanen, però és millor donar sense que ens demanin.

El que avui anomenem mediador, abans en els pobles s’anomenava senzillament, l’home bo.

Sant Pau ens parla amb  eloqüència de la resurrecció, ell que va passar de perseguidor a apòstol dels gentils, que aquí ja va tastar la vida nova, la vida plena.   Els signes de bondat que descobrim en el nostre exterior són com un preludi de la vida perdurable. Tot gest de bondat, ens parla de la vida portada a plenitud. En la bondat hi descobrim la plenitud. La bondat es va afaiçonant com la terrissa en mans del terrisser de la qual ens ha parlat la primera lectura.  

Estem celebrant, Maria Dolors i Pepe, els vostres cinquanta anys de matrimoni. La millor obra d’art d’uns pares són els seus fills. Avui doneu gràcies per ells i ells i els vostres nets també us expressen la seva gratitud, perquè els heu fet el regal més gran: l’existència.  Avui preneu una consciència més clara i més nítida que hi ha un fil d’or que va recorrent i cosint molts esdeveniments de la nostra vida. Escrivia el poeta Narcís Dausà, l'avi del famós cantant, en motiu de les seves noces d’or: “Demés de dúctil, entre els metalls durs, el brill de l’or enjoiellant les noces, serà enfilall també del llarg decurs, de goigs i de dolors, punxes i roses. Hi ha un enfilall d’or que uneix molts esdeveniments de la vostra vida i avui en doneu gràcies vora l’altar, amb el convenciment Pepe un dia s’uniran a aquest agraïment els nens i nenes que durant tants anys de servei mèdic com a ginecòleg has portat a l’existència. Que Déu ens faci bons.