En el comiat de Llorenç Mulero Acuña

 En el comiat de Llorenç Mulero Acuña

Tanatori de Can Ruti, 7 de novembre de 2026.

Sant Ramon de Penyafort

 

Introducció

Déu vos guard.

Diumenge passat a les 3 de la tarda, l’hora de la mort de Jesús, va morir també el nostre amic Llorenç. La Roser Pera, que havia estat amb ell feia pocs moments, és testimoni que fins al darrer instant es va mantenir lúcid.

Ara ja ens ha passat al davant. Avui ens trobem per recordar-lo, per donar gràcies a Déu per la seva llarga vida, per la seva amistat i per deixar que la Paraula de Déu ens il·lumini per dins i ens faci comprendre els ensenyaments que ens ha deixat el nostre amic Llorenç.

(Alejandro Escudero proclama el Salm 62 : De la muntanya del Senyor ve el meu ajut. Mn. Alfred Sabater, proclama l’evangeli de la Transfiguració)

Homilia

 

La muntanya, bíblicament parlant, és el lloc de trobada amb Déu. Jesús mateix pujava sovint a la muntanya a pregar. Maria va pujar a la muntanya per anar a ajudar la seva cosina.  Els qui sou muntanyencs sabeu bé com  plau pujar a la muntanya i, si és possible, fer el cim. És un esforç que val la pena: gaudir de les vistes, respirar l’aire pur, sentir el ventijol sobre el rostre... veure-ho tot en una altra dimensió.

 

Al Llorenç li plaïa molt la muntanya. Excursionista, donava goig de parlar amb ell. Home fort assenyat, treballador, generós, amant de la natura, enamorat de les ermites de Sant Onofre i de Sant Climent. Encara aquest any el 12 de juny, el dia de Sant Onofre el vàreu pujar a l’ermita. El Llorenç, assegut on sempre retallat sobre una vista impressionant, al costat de la Rosa Bartolomé, una altra resident de Roca i Pi,  estava radiant. Que ara des del Cel vetlli perquè les ermites continuïn essent fars d’esperança.

 

Company inseparable de la Carme Dimas, ens van fer feliços molts anys. Ja s’han retrobat.

 

Aquests darrers mesos en Llorenç a Roca i Pi, deixant-se cuidar, humilment, i molt content quan l’Alejandro i els amics el veníeu a veure i el trèieu perquè veiés els seus paisatges...

 

Vet aquí aquest sonet en el comiat de Llorenç Mulero Acuña

Tanatori de Can Ruti, 7 de gener de 2026, Sant Ramon de Penyafort

 

Et diem a reveure, amic Llorenç,

un home fort, generós i amable, 

de ferm parlar ardit, veritable,

a la fi, la germana mort et venç

 

Enmig d’aquest fred tan intens

t’espera la Carme, inseparable,

prop de Déu, caliu sociable,

després del teu últim ascens.

 

De Sant Onofre, l’ermita antiga

ha estat per a tu lluminós far i guia

somni, treball, pregària i poesia.

 

Qui estima de cor mai no es fatiga.

Solitari, eres una mica ermità,

ara sabem que res no ha estat en va.