Caldrà dir que sí

Solemnitat de la Immaculada 2018

Estimats germans i germanes,

El llibre del Gènesis - el llibre dels orígens- ens explica que després d’haver creat el món, Déu se’l va mirar i va veure que era bo. En realitat la paraula bíblica és bo i bonic, però nosaltres en català no tenim un terme per dir conjuntament les dues coses i per això diem que se’l va mirar i va veure que era bo de debò. Quan veiem una acció positiva i generosa diem que és una obra bona, però quan una acció és especialment abnegada i generosa diem que és bonica. “És bonic el testimoni d’aquesta família que ha acollit...”, “és bonic com aquests avis s’estimen”, “és bonica la generositat d’aquell jove...” La bellesa designa un tipus de bondat més alta.

Aleshores ens preguntem: per què hi ha mal? Per què hi ha sofriment? Per què les notícies ens mostren cada dia el rostre més cru de la realitat? Perquè portem el tresor de la nostra llibertat en gerres de terrissa i, sovint, en fem un mal ús. I sí Déu ha fet la creació bona i bonica, Déu ens ha fet bons i bells però nosaltres sembla que li hàgim esguerrat la plana i no hem acceptat els nostres límits, no acceptem la malaltia ni la mort, ni l’arruga ni la pèrdua. Ens costa d’acceptar els nostres límits i volem saber més i més i volem acumular coneixements i sembla que no en tenim prou amb vint-i-quatre hores del dia i ens tornem insaciables. I ens anem allunyant de la natura i de la nostra humanitat.

Per això avui celebrem que Déu es va fixar en una noia bona i bonica d’un petit poble, amagat en un racó de la terra. Aquesta noia del poble estava cridada a ser la seva interlocutora. Déu va decidir establir amb ella una aliança eterna. Aquesta noia es deia Maria que entre altres coses vol dir l’estimada de Déu.

 Avui és la festa que ens convida a retornar a la simplicitat i la senzillesa del viure per poder tornar a conversar amb Déu a l’hora de l’oreig suau del matí. La pregària és el reconeixement humil de la nostra contingència. I en el clima de la pregària podem tornar a dir-li a Déu que sí. Com deia Helder Càmara –i ha citat el Cardenal Omella- el sí d’una petita noia en un petit poble va canviar la història. La història de la humanitat es va obrint pas amb força enmig d’un cúmul d’errors i despropòsits gràcies a aquells que com Maria tornen a dir sí a Déu en cada moment. En aquells que fidels a la seva consciència són capaços dels sacrificis més grans. Sigui l’entrega generosa en les perifèries, sigui un projecte que salvi vides, sigui un cant a la bellesa o sigui una meditada vaga de fam.

Déu va fer el món bell i bonic i nosaltres estem cridats a estendre la bondat i la bellesa amb molts “sís” quotidians.

Maria no estigué sola: tingué el suport de Jesús, de Josep, de les seves germanes, del seus pares, de la porció del poble escollit. I la fraternitat neix de saber-nos germans en l’existència.

I avui donem gràcies especialment per aquell sí de Natzaret preparat des de l’eternitat que havia de canviar la història. I demanem que la penitència, el perdó, la reconciliació, ens faci immaculats com Maria.