jueves, 5 de abril de 2012

Context de persecució

Homilia Diumenge de Rams 2012

Meditem la Passió. Avui la passió continua: continua en cadascú de nosaltres. Continua en el món...

1.-La Passió de Jesús es dóna en un context de persecució: Jesús era perseguit. Els més grans no podeu oblidar la cruenta persecució religiosa d’altre temps en el nostre país i les seves conseqüències. Avui no podem oblidar els cristians que arreu del món són perseguits. Ni tampoc els qui ho són per la seva condició de religiosos. Preguem per ells pels perseguits a la Xina i a d’altres països del món. Que es respecti la llibertat religiosa.

2.-Institució de l’eucaristia: ens queda el memorial del seu amor. Ens ho recorda Benet XVI, Jesús ve cada vegada que celebrem l’eucaristia, ell és enmig nostre. Eucaristia és acció de gràcies. Molts encara no n’han descobert el sentit. El sentit de celebrar la fe. No celebren perquè no saben què han de celebrar. Senyor, que sapiguem descobrir el sentit de l’eucaristia, que siguem homes i dones eucarístics, agraïts.

3.-Agonia enmig de la solitud: quanta agonia i quanta lluita al voltant nostre, de vegades quanta lluita. Malalts que es debaten entre la vida i la mort. Però també la lluita de cadascú de nosaltres. Per tots els moribunds i els qui els assisteixen. Perquè en la darrera hora ens sentim acompanyats.

4.-Pregària íntima amb el Pare: és l’únic que ens pot ajudar a sortir-ne. Senyor que sapiguem pregar-te en la solitud i el silenci. Tu ens consoles enmig de tanta lluita.

5.-Jesús afirma que és Fill de Déu i signa la seva sentència de mort. És una afirmació insuportable a les oïdes d’aquells dirigents dels jueus. Déu havia de ser llunyà. Molts preferirien un Déu llunyà, que no tingués a veure amb els homes ni amb la marxa de la història. Se senten, ens sentim, protagonistes de la nostra història. Que entenguem que hem de treballar com si tot depengués de nosaltres però confiar com si tot depengués de Déu. Que creiem en un Déu proper, fet home.

6.-Entronitzat damunt la creu. Nu, humiliat a desdir, abandonat pel seu poble. Quants executats encara! Quants torturats! Quantes víctimes de la violència! Quants innocents sacrificats! Que sapiguem portar la creu de cada dia i ajudar a portar-la als nostres germans. El nostre proïsme, és a dir a aquells dels quals ens hem fet propers.

7.-Signes que mostren el sentit d’aquesta mort: un Temple no fet per ma d’homes. Que reconeguem que tots som temples de l’Esperit Sant i que respectem la dignitat i la integritat de cada persona, de cada temple humà.

8.-El centurió pagà que reconeix en Jesús el Fill de Déu que seu a la dreta del tron. Preguem per tots aquells que s’han allunyat de la fe, pels conversos. Ara que hem descobert la importància de l’evangelització nova. Només el testimoni pot arribar a convèncer.

Com deia Sant Francesc d’Assís, com hem repetit tantes vegades: "Us adorem Senyor i us beneïm, que per la vostra santa creu heu redimit el món."

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.