Missa del Gall 2017

Estimats germans i germanes, en aquest verset de l’evangeli de Lluc “i l’embolcallà i el posà en una menjadora perquè no havien trobat lloc a l’hostal,” hi ha la nota humana i dramàtica d’aquesta nit tan bella i tan poètica. Humana perquè Jesús era un nen com els altres, que necessitava bolquers i dramàtica perquè no havien trobat acolliment. No és cap secret que avui moltes persones, per motius diversos dormen a la intempèrie. Algunes ben a prop d’aquí. Avui mateix hem tingut l’ocasió d’acollir-ne una, del país,... Dissortadament les emergències socials a Badalona encara no estan del tot ben resoltes. Em consta que s’hi està treballant, potser massa lentament.  Josep Maria de Sagarra deia en el seu poema nadalenc: “...Nadal ens ha pintat el rostre/amb un vermell precís i decidit/i ens dóna un sentiment de llar, de sostre,/de terra, de nissaga i d’esperit.” Tots els qui som aquí tenim sostre, tenim taula, tenim família, tenim amics i alguns en tenim molts i és molt diferent tenir tot això a veure-se’n privat. I tot i tenir-los encara no vivim en pau. Avui els principals problemes de les famílies es donen per qüestions de matrimoni o de patrimoni. Qui més qui menys en tenim experiència propera. Per això és tan important ésser humils i voler arreglar les coses quan encara hi som a temps. De vegades amb la bona voluntat no n’hi ha prou i cal l’ajuda d’un professional que faci de mediador.

Quan ens afecta la solitud, la depressió o l’angoixa, tots necessitem també una veu amiga, també i d’una manera especial en aquests dies de festes. Fa  pocs dies, amb un grup de feligresos de Santa Maria de Badalona hem pogut escoltar el testimoni de la Neus Calleja, psicòloga i directora del telèfon de l’Esperança de Barcelona. També hi era present la germana Margarida, durant més de vint anys voluntària del telèfon. Ja coneixia la iniciativa, però m’ha agradat saber que el telèfon de l’esperança continua ben viu, escoltant, acollint i donant suport les vint-i-quatre hores del dia i els tres-cents seixanta cinc dies de l’any.  És molt d’agrair la tasca que fan tants voluntaris, que també tenen els seus problemes i decepcions, però que han après a deixar la motxilla a fora i quan s’asseuen a les cabines  el seu propòsit és només servir per mitjà de l’escolta atenta. Ara el telèfon ha llançat una APP per a joves amb valors i amb ganes d’ajudar els altres. Està disponible per Iphone, Ipad i Android.

Un fruit del telèfon: un noi tenia un germà més petit que era un NINI i que sovint estava trist, decebut i desorientat. Un dia el germà gran va tornar a casa i se’l va trobar content, animat i amb un projecte. Què t’ha passat ? li preguntà el germà. Que he trucat al telèfon de l’esperança... El germà gran, emocionat, va telefonar aleshores. Els truco simplement per donar-los les gràcies.

En el profeta Isaïes hi ha imatges molt potents: “les botes del soldats que marquen el pas i els mantells rebolcats en la sang seran cremats i el foc els devorarà”. La repressió no té la darrera paraula. Aquests dies hem sabut més dades de l’esfereïdora repressió d’estudiants de la plaça de Tiannanmen a la Xina, on moriren més de 10.000 persones. Aquella matança està en la rel de la Carta de la Pau adreçada a l’ONU signada a més de vuitanta països. El fracàs de la repressió dóna pas al qui és el Príncep de la Pau. Cada batejat ha de ser un príncep, una princesa, és a dir un pioner de la Pau.

Aquestes festes la política serà el tema de moltes sobretaules. És gairebé inevitable. Però la política que és en l’origen el govern de la polis, de la ciutat, demana l’amor a la saviesa. El veritable polític és el filòsof. La política demana preparació, demana professionalitat, participació, col·laboració, professionalitat.... A la Facultat de Filosofia de la Ramon Llull estem contents perquè ens han aprovat un grau conjunt amb Deusto i Comillas sobre Filosofia, Política i Economia. Totes tres disciplines van lligades. I com diu el Papa Francesc les noves generacions de polítics, parlen, deia, amb una nova música, tenen un nou estil de política".

Sant Pau recomana a Titus una vida de sobrietat, de justícia i de pietat. Deia Manzoni que la sobrietat és una virtut domèstica que conserva la facultat de l’individu i assegura la pau de les famílies. Quant a la justícia evangèlica va molt més enllà de les que administren els tribunals de la terra, és la perfecció, la plenitud de l’amor. La pietat és un dels set dons de l’Esperit Sant, és una virtut que inspira tendra devoció per les coses santes i per amor al proïsme. Farem un acte de pietat, ara que ens atansarem a la imatge del Nen Jesús, per adorar-la. Que Ell ens faci sobris, justos i tendrament pietosos. 

Que tingueu un bon Nadal.