Jaume Aymar i Ragolta

Submissió i respecte  A la carta de Sant Pau als cristians d’Efes hi ha un concepte que ens sobta, que és el de la submissió.   En l’actual context on som tan sensibles als drets menystinguts de les dones i on encara en tants països del món estan marginades, oprimides i fins i tot decapitades o cremades, ens sobta i fins i tot ens molest, ens irrita, que Sant Pau, en un altre context certament, parli de submissió de les dones envers els homes. Com hem d’entendre avui aquest concepte? La paraula submissió és incòmoda, però té diversos sinònims, i un d’ells és el respecte. Mirem de substituir doncs “submissió” per “respecte”. I immediatament entendrem també el necessari respecte dels marits envers les mullers, perquè no podem oblidar com comença la lectura: “sotmeteu-vos els uns als altres per reverència a Crist” és a dir   “Respecteu-vos els uns als altres per reverència a Crist”. El respecte ha de ser recíproc. I hem de respectar tots i tothom, fins i tot aquells q...

Diumenge XX de durant l'any Estimats germans i germanes, Un amic capellà m’explicava que fa poc va preparar uns nuvis. A l’hora de dissenyar la celebració va sorgir un petit inconvenient, aparentment perifèric, però per a ells important: no els agradaven les cadires que havien disposat pel casament. El mossèn no ho entenia però va admetre que en portessin unes altres. “Aquest matí les hi hem portades, les hi hem deixat darrera del mostrador”, va dir el nuvi. Es referia a l’altar. Hi ha persones que em pregunten on “dono” missa... No estan massa lluny del concepte d’altar/mostrador... Quanta ignorància hi ha al voltant de l’Església i de l’eucaristia! Tots hi devem tenir una part de responsabilitat. El Papa Francesc, conscient d’aquesta ignorància, ha fet un seguit de catequesis sobre l’eucaristia explicant-la pas a pas. De vegades he parlat amb joves que es pensen que l’eucaristia és una cosa per persones grans i per això diuen que no hi van. Tenen raó que per viure l’eucar...

Estimats, l’alta participació a la trobada mundial de les famílies que comença el proper dia 21 a Dublín, és un signe esperançador de l’interès que la temàtica familiar (tan àmplia, amb tantes modalitats i amb tantes ressonàncies per tothom...) suscita en parròquies, moviments i comunitats. Pràcticament tots tenim una família. Els temes familiars són sovint els que més ens alegren o els que més ens fan patir. El lema de la trobada és: “L’Evangeli de la Família: Alegria per al món”, i parteix d’una doble pregunta del Papa Francesc: “L’Evangeli continua essent alegria per al món? La família continua essent una bona notícia per al món d’avui? I ell mateix respon: “Sí! La família encara avui és una bona notícia (és a dir un evangeli). Però amb una mirada realista i amb un llenguatge proper, el bisbe de Roma també recorda la comuna experiència de fragilitat i debilitat que experimentem quotidianament i la necessitat d’una actitud humil que, en el si de les famílies, ens impulsi a r...

Homilia diumenge XVII de durant l'any Estimats germans i germanes, Davant del miracle dels pans i els peixos de l’evangeli d’avui, podria quedar una mica amagada una temptació que l’evangelista relata al final del text que hem llegit i que potser és la clau d’interpretació de tot el que hem escoltat: “Jesús sabent que anaven apoderar-se d’ell per fer-lo rei, es retirà tot sol a la muntanya”. Ho tenia molt fàcil: les masses l’aclamaven, era un bon líder, de paraula convincent, de gestos prodigiosos... però Jesús defuig aquesta temptació i se’n va tot sol, com solia fer quan pregava. La temptació del poder. Hi ha una novel·la històrica recent d’un capellà català que exerceix el seu ministeri a Colòmbia, Martí Colom. Es titula La Renúncia i fa referència a la renúncia històrica de Celestí Vè al papat perquè notava que li podia entrar el virus del poder. Com ens aferrem a la nostra parcel.la de poder gran o petita! Ens imaginem que el poder és bo i que l’hem d’arrab...

Estimats germans i germanes, Aquesta estola ha estat el present d’un amic guatemalenc que fa anys que viu i treballa entre nosaltres. Després de prop la podreu veure millor. És vermella, pròpia del martiri, amb unes aigües que evoquen la sang. En aquest moment no fàcil per Guatemala aquest ornament litúrgic ens convida a pregar per aquest país germà...Hi ha la creu de Santiago que és una creu espasa, però el dissenyador ha tingut cura de mostrar que és una espasa que no punxa, que no fa mal... Hi ha també el bordó de pelegrí, la carabassa, el barret d’ales amples, la vieira... De fet Jesús va donar molts consells als seus apòstols i deixebles per peregrinar... Recordem-ho. En aquell temps, “el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. Els deia: Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel cam...

Diumenge XVI de durant l’any 22 de juliol de 2018 Estimats germans i germanes, Ens és fàcil d’imaginar-nos els apòstols parlant amb Jesús de tot el que havia fet i ensenyat. De les vivències boniques que havien tingut, de la gent que havien conegut, de les persones que havien ajudat a posar dempeus, de les dificultats que s’havien trobat...I Jesús fent-los preguntes, i ensenyant-los... Els apòstols ens els imaginem gairebé sempre amb grup, o de dos en dos... difícilment solitaris. Recordo que de petit em va impressionar molt una pel·lícula. No recordo l’argument, però sí que recordo que eren uns capellans que vivien junts. Aleshores vestien de sotana, dinaven, conversaven... Mai m’ho hagués imaginat perquè en la meva ment d’infant, el capellà era una persona solitària. El rector del meu poble vivia amb els seus pares, però gairebé sempre el veia sol... Al Col·legi dels jesuïtes del carrer de Casp podíem imaginar que els vivien en comunitat, però només els veiem a classe, o...

En les exèquies del Francesc Giol i Castelltort Parròquia de Santa Maria, 15 de juliol de 2018 Introducció El Francesc en els darrers anys ha fet tot un procés d’interiorització i de silenci, podem dir que ara ja ha entrat en el gran silenci. I és allí on el trobarem, en el silenci, allí on ens continuarem comunicant amb ell. El so del gong que escoltarem ens ho recorda i ens convida a fer un moment de recolliment. Homilia Moltes gràcies en nom de la Rosa als mossens que avui ens acompanyen, mossèn Andreu Oller, vicari episcopal i rector de Sant Josep, l’Agustí Viñas que és la persona que més anys ha acompanyat en Francesc des de la Conreria fins ara, el P. Jesús Renau, jesuïta, que no sols ha estat un autor que ell havia llegit, sinó un amic que ha tingut a prop. Els dos diaques mossèn Lluís Cortada i mossèn Quim Sabater, l’acòlit, Josep Giralt i en Joan Fornaguera que amb el ministeri del cant ens ha acompanyat en tants moments importants. I a tots vosaltres germans ...