Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge de la Sagrada Família (30/12/2012)   Els evangelis ens diuen que Jesús va tenir família : tenia mare, Maria, pare legal, Josep, tenia ties, oncles, cosins…Jesús va tenir una infància i una adolescència, va viure molts anys amb els seus en el que s’anomena “vida oculta”... Jesús no és per tant com aquests personatges de ficció que apareixen en les novel·les, en els còmics i en les pel·lícules, sempre joves i audaços, capaços de viure grans aventures, però dels quals no en sabem ni l’origen, ni la família, ni la formació. Sembla que s’hagin fet a ells mateixos i que no hagin d’agrair res a ningú. Potser per això són de ficció. Jesús hagués pogut aparèixer predicant com un profeta ja fet, però va tenir el seu bressol, la seva nissaga, el seu creixement i fins i tot les seves dificultats d’enteniment amb els pares, com hem escoltat en aquest evangeli i això ens el fa més proper, més humà...Diu també l’evangeli que “la seva mare conservava tots aquests records ...

Església i poble Teatre Fontova de Calonge, 26 de desembre de 2012   Il·lm. Sr. Alcalde i amic Jordi Soler Senyora. i senyors regidors President i junta del Centre d’Estudis Calongins Colonico pares, germans i nebots, cosins companys de Sant Jeroni de la Murtra i de Badalona amigues i amics,   Agraeixo de tot cor a l’Ajuntament de Calonge l’honor que em fa d’afillar-me: per a mi és una distinció extraordinària i immerescuda però que accepto amb humilitat i amb naturalitat. De fet des de petit que m’he sentit calongí. De Calonge prové la meva família materna: els Ragolta; a Calonge hi van festejar els meus pares fa seixanta anys, jo vaig venir ja de molt petit amb ells a passar els estius a Can Rusques. La tia Felícia, germana del meu avi Pons i la Carmen i el Miquel, el maño amb la seva filla Maribel, esposa de l’actual alcalde, eren referents quotidians. Aquí vaig començar les meves recerques històriques de la mà del recordat Pere Caner...

Nadal 2012 Celebrem amb molta alegria el Nadal que juntament amb la Pasqua és la festa central de la nostra fe, perquè celebrem un misteri d’Amor. Déu s’ha fet home perquè ens estima. S’ha fet un de nosaltres perquè nosaltres també puguem viure un dia la plenitud de l’Amor de Déu. És l’Amor de Déu el qui ens ha convocat avui aquí. I l’amor als germans que és indestriable d’aquest Amor de Déu. Hem proclamat el pròleg de l’evangeli segons Sant Joan: “En el principi existia el qui és la Paraula i la Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu”. El misteri de Déu és un misteri de comunicació. Moltes d’altres cultures creuen en un Ésser superior, primer motor immòbil... però és un déu que no es comunica amb la persona humana. Nosaltres en canvi creiem en un Déu que es comunica amb nosaltres, de moltes maneres i que demana que ens comuniquem amb Ell. Déu que s’havia comunicat en el decurs de la història a través dels profetes, ara arriba la plenitud del temps s’ha comunicat amb nosalt...

Diumenge IV d’Advent 23/12/12 Després de l’Anunciació, Maria no es va quedar entotsolada contemplant-se a si mateixa ni el gran Misteri que Déu obrava en el seu si. Va saber que la seva cosina Elisabet gran i en estat, la podria necessitar, i va sortir tot seguit a ajudar-la. Va prendre’s seriosament allò que hem escoltat a la carta als cristians hebreus: “Vinc a fer la vostra voluntat”. I segurament Maria es va quedar amb ella, amb Elisabet, fins al part. Li va caldre recórrer un camí costerut cap Ain Karim (que vol dir “font de la vinya”). Jo fa poc he tingut l’ocasió de fer-lo. És probable que la Verge anés acompanyada de Josep i Elisabet de Zacaries. Que bonica que és la trobada entre les dues cosines! Fa temps que em pregunto com sabia Elisabet que Maria era la Mare del seu Senyor que venia a visitar-la. Qui li ho havia dit? També un missatger del cel? De Maria, Jesús va aprendre a fer un viatge llarg per visitar una sola persona. Podria preguntar-me si en aquestes fest...

Diumenge III d'Advent. 16/12/2012 Així doncs, què hem de fer? Era la pregunta que la gent feia a Joan Baptista. És la pregunta que cadascú de nosaltres avui s’hauria de plantejar:   Així doncs què he de fer? Què he de fer per complir millor la meva missió de prevere, de religiós, de monjo, d’espòs, de pare, de mare, de fill, d’avi, de germà, d’amic?   Què he de fer per educar bé els meus fills, els meus néts? Com ho he de fer per estar-hi a prop sense estar-hi a sobre? Què he de fer per acompanyar les persones de les quals sóc responsable? Què he de fer per ser un bon ciutadà, un professional competent, un patriota solidari o un jubilat sanament actiu? Què he de fer per ser un bon cristià, coherent, fidel, compromès amb els qui més pateixen? Joan Baptista planteja una resposta de mínims, compartir el vestit i el menjar, no exigir més del que està establert, no forçar, no amenaçar, acontentar-se amb el que un té... Jesús donarà una resposta de màxims: si algú et ...

Diumenge II d’Advent 9/12/12 L’evangeli ens situa en unes coordenades històriques. Sant Lluc que tenia una gran capacitat descriptiva, ha traçat el relat precís dels personatges històrics del temps de Jesús. També nosaltres, cada vegada que diem el Credo llarg anomenem Ponç Pilat, un personatge històric. Tot allò que creiem té el seu fonament en un paisatge i en un moment històric concret. Diuen els biblistes que gairebé tots els noms enumerats evoquen records de corrupció. Signes de la necessitat que té l’ésser humà de ser redimit. Igualment avui hi ha corrupció, polítics que extorsionen, trànsfugues, alts càrrecs imputats... Un panorama certament trist. Però no ens quedem criticant, actuem. Procurem enfortir el teixit social. El temps d’Advent ens evoca el desert. Una de les coses que més m’impressionen del desert és que no tens punts de referència, tot et sembla igual. Un altre és que l’aridesa, la sorra, les roques, t’ajuden a cercar l’essencial. Una altra és la bell...

Immaculada 2012 El temps d’Advent és per excel·lència un temps marià. Enmig de l’Advent, brilla com un estel la figura de Maria Immaculada. Hi ha una pregunta clau, plantejada des d’antic i que avui continua viva: com és que els éssers humans pequem? Com és que els homes ens fem mal a nosaltres mateixos, als altres, a la naturalesa? És que, fruit de la nostra llibertat, o d’un mal ús de la llibertat, l’ésser humà és capaç de pecar. Si peca ara, és que ja n’era capaç al principi de tot i aquest és el relat del llibre del Gènesi que hem escoltat. Que fàcil és espolsar-se les culpes! Adam culpa Eva i ella culpa a la serp. I aquesta aliança del mal els fa perdre el paradís, la felicitat promesa. L’home va frustrar el somni de Déu. No era el que Déu volia. No som els que Déu volia que fóssim. El pecat ha entenebrit l’obra de Déu. Pecat, personal i pecat estructural, suma de culpes i, alhora, misteri. Però la porta que Eva ens ha tancat Maria l’ha obert per sempre. Maria va...

Primer diumenge d’Advent 2/12/12 Avui comença el temps d’Advent, temps per renovar l’esperança.En temps difícils – tiempos recios - en paraules de Santa Teresa de Jesús- què ens pot donar esperança? M’ho deia una senyora de 85 anys. Era un consell que li havia donat de joveneta un sacerdot i no l’havia oblidat mai i gairebé n’havia fet el lema de la seva vida: “fuig de tu!”. Fugir d’un mateix és deixar de viure entotsolat, pensant en si mateix, de vegades planyent-se... Una persona que visqui centrada en ella mateixa no pot ser feliç, per ser feliç un s’ha de descentrar. Personalment em dona esperança veure les persones grans que continuen pensant en els altres, que s’entreguen amb alegria. Certament que hem de tenir cura del nostre cos i del nostre esperit. Però Jesús ens ho ha advertit clarament en l’evangeli: “Que l’excés de menjar i beure o les preocupacions dels negocis no afeixugui el vostre cor”. Aquesta esperança no és il·lusa, està ben fonamentada: un costum de les...

Paraules de Mn. Jaume Aymar a l'inici de la Gal·la Sopar en benefici de Sant Jeroni de la Murtra. BCIN, Badalona, 29 de novembre de 2012 M.H. Sr. Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya de 1980 a 2003. Excm. Sr. Miquel Jurado tinent d’alcalde i regidor de l’Ajuntament de Badalona, Sr. Francesc   Oriol, president d’Amics de la Murtra, Autoritats, s enyores i senyors, a migues i amics: Bona nit, m oltes gràcies per ser aquí. Moltes gràcies també als qui s’han unit a aquesta Gala-sopar des de la fila zero. Moltes gràcies als qui ens han fet arribar el seu missatge de suport. La vostra presència és un signe eloqüent que estimeu Sant Jeroni de la Murtra i que creieu en el que s’hi fa: grans mercès!. Després el Francesc Oriol farà un agraïment més personalitzat. Jo ara us dono les gràcies a tots i a ell també que animat per la Rosa i la Maria Soldevila i amb una comissió al voltant d’una taula ha preparat aquest l’acte d’aquest vespre amb tots els detalls. Perme...