Itinerari per estimar els enemics

Diumenge VII de durant l'any  (23 de febrer de 2020)

Estimats germans i germanes

Estimar els enemics sembla humanament impossible. Si de vegades ja ens costa estimar els més propers, com podem estimar els enemics? Com puc estimar una persona que sé que em vol mal, que m’odia, que farà tot el possible per difamar-me? Com puc estimar una persona que ja m’ha fet mal a mi o als meus, que ha malparlat de mi, que m’ha perjudicat?

Estimar els enemics suposa tot un itinerari. En primer lloc cal identificar-los, els enemics posar-los nom, si és possible. Perquè de vegades els enemics no tenen rostre, són anònims. I lluitar contra un enemic anònim és una batalla inútil. Però fins i tot, és un germà meu en l’existència (A. Rubio). En segon lloc -si sé de qui parlo- he d’intentar entendre el seu context personal, comprendre els seus motius, saber que potser parla o actua des de les seves ferides obertes. En tercer lloc cal trobar l’ocasió del perdó. Són processos que duren anys. De vegades hi ha persones que em diuen: “jo no puc oblidar, no puc perdonar.” I els pregunto: “però tu vols, realment perdonar i oblidar? Per què si vols, el Senyor un dia farà la resta”.  

Quart, Jesús mateix en la seva vida oferí concrecions d’aquest mandat: Estimar vol dir tornar bé per mal. Això de parar la galta costa molt, però el mateix Senyor a la Passió, quan va ser bufetejat pel criat del Summe Sacerdot, no va respondre passivament si no que va fer una pregunta valenta i assenyada: “Si he parlat malament digues en què i si no, per què em pegues? Estimar els enemics, diu Jesús, vol dir pregar per ells, vol dir perdonar-los, vol dir no guardar-los rancúnia. Sant Joan de la Creu deia: “Dónde no hay amor, poned amor y encontraréis amor.”

Cinquè estimar els enemics és humanament el més savi: l’enemic estimat se sentirà desarmat; estimar-lo pot ser la condició de possibilitat perquè deixi de ser enemic. La persona que viu sense enemics viu molt alliberada.

Un autor diu que la gran missió del cristià és precisament estimar els enemics. És com córrer amb aquest objectiu per una autopista impel·lits per aquesta missió: estimar els enemics. Una autopista en la qual trobem àrees de servei i zones de descans que són l’amor és la família, els amics, que és el que ens dóna força per continuar cercant com estimar els enemics

I què passa quan l’enemistat és entre ètnies o entre pobles? Seria molt llarg parlar-ne. Segurament recordeu el llibre Soldats de Salamina, quan Sánchez Mazas, ideòleg de Falange, pres a Barcelona, escapa d'un afusellament col·lectiu. Quan surten a cercar-lo, un soldat republicà que acaba d'emocionar tots els presos ballant, el troba, l'encanona però, finalment, mirant-lo fixament als ulls li perdona la vida i el deixa fugir. Fa pensar en aquella cançó d’Iva Zanicchi,  La riva bianca, la riva nera quan un soldat es troba amb un capità enemic –a qui potser ell mateix ha ferit- i fan les paus. S’han reconegut com a germans en l’existència, veuen l’absurd de la guerra i caminaran junts.

Eduard Sala a la Catalunya Cristiana en una entrevista d’aquesta setmana ens parla de l’art d’escoltar. Escoltem-nos de debò, no pressuposem el que l’altra ens vol dir abans que canvi la frase. Mirem-lo als ulls, deixem-lo explicar-se i estarem en condicions de comprendre’l.

Que aquesta eucaristia ens enforteixi per viure aquest mandat del Senyor.