En la Presentació del Senyor 2020

Estimats germans i germanes. Avui és la festa de la Presentació del Senyor, la popular Candelera per les candeles que hem encès el començament de la missa i que ens recorden la nostra vocació a esdevenir llum i ens permet comprovar que moltes petites llums trenquen la fosca.

El profeta Malaquies escriu anys després de l’exili. Una de les seves preocupacions és respondre als que s’escandalitzaven davant el fet que els injustos, els rics i opressors, els infidels, vivien millor que els fidels. Un escàndol avui vigent. Per això, anuncia vigorosament el “Dia de Jahvé”, quan Déu destruirà el mal per sempre i assegurarà als fidels una vida saludable. Aquest anunci el vincula molt especialment al Temple de Jerusalem, i veu el compliment de les seves esperances quan Jahvé estarà gloriosament present en el Temple, i tothom pujaran a oferir en ell un sacrifici acceptable. Però aquest temple de l’Antic Testament només és un preludi de l’anunci de Jesús que dirà a la samaritana que s’acosta l’hora que els veritables adoradors adoraran el Pare arreu en esperit i en veritat.

És el que hem escoltat a l’evangeli que hem proclamat, en aquesta trobada providencial d’adoració que ens permet contemplar tot l’arc de la vida humana des del naixement, Jesús era petit, fins a l’ancianitat representada per Simeó i Anna, dos vellets sants, que viuen la plenitud de l’amor, com fa palesa la triple referència a l’Esperit Sant. I enmig d’uns i d’altres, dos adults: Josep i Maria, uns pares capaços de meravellar-se del seu fillet. Estem parlant doncs d’una veritable trobada intergeneracional on cadascú esdevé veritable adorador en esperit i en veritat.

I en aquest context, Simeó reconeix en aquell infant el Messies esperat.  I això el fa especialment lúcid per esperar amb serenor la mort. “Ara Senyor deixa que el teu servent se’n vagi en pau, com li havies promès...” I fa una profecia, com un testament vital: Jesús no serà neutral, prendrà partit, serà una senyera combatuda, i el dolor conseqüent que traspassarà l’ànima de Maria tindrà sentit: es revelaran els sentiments amagats als cors de molts i tothom s’haurà de posicionar. I Maria guardarà en el seu cor aquella trobada providencial i, ja d’anciana, la compartirà amb els deixebles.

Quina saviesa la gent gran! Quants records dels nostres avis! Quantes coses podem aprendre dels nostres ancians! Quin exemple ens doneu les persones que més enllà de les vostres xacres us manteniu lúcides i actives. Quants testimonis de fe! I quant col·laboren els avis en la transmissió de la fe. Donem gràcies a Déu pel moviment Vida Creixent que ha ajudat i ajuda tantes persones a donar vida als anys. Que ha format persones en la fe. Que ha facilitat el diàleg, l’ajut recíproc i l’amistat...

Que és el que feu amb peculiar intensitat les persones consagrades. Enguany la Jornada de la Vida Consagrada té com a lema: “La Vida consagrada amb Maria, esperança d’un món que sofreix.”  Pensem-hi: Maria va acudir ràpidament a ajudar a la seva cosina Elisabet en els últims mesos del seu embaràs. Amb Ella, milers de persones consagrades arreu del món ateneu mares amb dificultats, lluiteu per la vida del qui encara no ha nascut, teniu cura a persones grans abandonades, de malalts i persones vulnerables.

- Maria va cuidar i educar Jesús. Amb Ella, els consagrats us dediqueu sovint al servei de l'educació de nens i joves.

- Maria va estar al costat del seu Fill en la seva Passió i mort a la creu. Amb Ella, sou molts els consagrats que esteu a prop dels empresonats, dels que pateixen violència, persecució o explotació.

- Després de la mort de Jesús, Maria va acompanyar i consolar als Apòstols, encoratjant l'esperança en la Resurrecció i en la vinguda de l'Esperit Sant. Amb Ella, les persones consagrades porteu alè i consol als que pateixen tristesa, incomprensió, rebuig, angoixes, desesperació. (Missatge de la CEE).

Donem gràcies a Déu també per les persones que en la nostra vida han estat i són llum. Que amb la seva pau interior, amb el seu somriure franc, amb el seu servei abnegat il·luminen les nostres nits... El dia del nostre baptisme se’ns va lliurar un ciri encès i se’ns va dir que aquesta flama –la fe- la mantinguéssim sempre encesa. Avui festa de la Presentació renovem aquelles promeses que uns altres feren per nosaltres.

I que el Senyor ens faci la gràcia de descobrir el missatge salvífic del patiment i d’il·luminar els nostres germans.

Germans i germanes, donem gràcies de ser cristians.