Dolors d'infantament

 Diumenge VIII de durant l'any

Estimats germans i germanes,

aquesta setmana ha esclatat la guerra a Ucraïna, llargament preparada. El missatge de l'Església ha de ser sempre el de l’evangeli encarnat en cada circumstància. Jesús diu: “Sentireu parlar de guerres i de rumors de guerres. Mireu de no alarmar-vos; cal que això succeeixi, però encara no serà la fi. Un poble s’alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà fam i terratrèmols pertot arreu. Tot això serà només l’inici dels dolors d’infantament” (Mt 24, 6-8). Els dolors d’infantament, en temps de Jesús, eren necessaris pel part. Ara els parts són en molts casos sense dolor, però la lliçó de fons continua: els dolors de la guerra són absurds i innecessaris, però amb una mirada de fe són el signe que està naixent un cel nou i una terra nova.

Ens és fàcil jutjar els poderosos que han provocat la guerra, els polítics, els qui tenen grans interessos comercials, més o menys explícits, els qui exposen soldats joves a la mort... Veiem tan clara la brossa de l’altra i tan confusa la biga que tenim dintre del nostre ull!  Ens esquincem les vestidures i oblidem que les guerres comencen a casa, a la  el si de l’Església. I la paraula de Jesús ens torna a sacsejar: “Hipòcrita, treu-te primer la biga del teu ull, i llavors t’hi veuràs per poder treure la brossa de l’ull del teu germà.” Com diu el llibre de Jesús fill de Sira, ja vindrà l’hora de passar comptes! En la darrera trobada de Francesc amb els líders religiosos, religiosos –els preveres, diaques i molts agents pastorals seguint l’esperit d’Assís, el Papa ens va demanar que promoguem la pau en les nostres comunitats, perquè cal “desmilitaritzar el cor humà”.

Germans, tot just estem sortint d’una pandèmia i entrem en una guerra: n’hi ha per descoratjar-se! A la claror de l’Evangeli hem d’interpretar què ens demana el Senyor en aquesta hora isarda. Sumar-nos a les intencions de pregària de Francesc i dels bisbes d’arreu i, ara que ve quaresma, dejunar de manera compromesa. Els cristians, com tots, tenim el deure d’informar-nos bé de l’escenari, dels actors i de les causes d’aquest conflicte armat –tan proper fins i tot geogràficament, estem a dues hores d’avió (2,380.86 km de Kiev a Badalona)].  I ho hem de fer també sinodalment, hem de parlar de la guerra amb fonament, a diversos nivells, estudiant història...  No és una realitat llunyana: un capellà ucraïnès que treballava pastoralment des de feia uns anys al nostre arxiprestat, se n’ha anat cap al front per acompanyar espiritualment i sanitària els soldats. Ja hi havia estat en altres quatre ocasions, però aquesta vegada, com es pot comprendre, el risc és molt més gran. Un altra sacerdot actiu a Badalona,que havia marxat a Ucraïna per tema de papers, s’ha trobat que ja no pot tornar.

Aquests dos sacerdots porten el nom de Iuri, és a dir, Jordi, el nostre patró. La notícia de la seva marxa ens ha commogut, però encara no hem descobert els cristians de l’església oriental que des de fa anys viuen i treballen entre nosaltres. Potser ara és l’hora.