La bellesa de la Setmana Santa

 Rams 2023

Quin contrast la festa d’avui! D’una banda estem fent festa, una de les festes més boniques de l’any. És dia de trobada familiar, pares, fills, avis, padrins, tiets, amics... Dia d’estrenar vestit, com diu l’adagi: “diumenge de Rams, qui no estrena no té mans”, dia que les padrines regalen la palma o el palmó, sovint amb penjolls, als seus fillols, que les persones més grans brandeu rams d’oliveres... Quan Jesús era petit, un vellet savi i bo el va prendre en braços i va dir que seria per a molts un signe de contradicció: davant d’ell ningú no quedaria indiferent. Avui veiem que aquella profecia s’ha acomplert: quan Jesús entra a Jerusalem uns criden: “Hossana al Fill de David!”, són els que volien un messies poderós, són els que pensaven en clau de poder, d’altres deien: “beneït el qui ve en nom del Senyor”. Són els qui entenien el gest humil de Jesús entrant dalt d’un burret. Beneir és dir bé. Beneir amb aigua recorda el nostre baptisme, font de llibertat interior i un gest que alhora ens invita a parlar bé dels altres. D’altra banda, la missa és la missa de Passió, anem vermells, color de sang: hi proclamem el procés de Jesús, tan injust, el seu enfrontament amb els poderosos i cultes del seu temps, la tortura, la mort cruent... Però és que la nostra vida és un aiguabarreig de goig i de dolor, de punxes i de roses. Quin contrast! Joia i dolor. Festa i lluita. Però no és veritat que en la nostra vida també hi ha alhora punxes i roses i que conviuen?

Enfront del dolor, el conreu de la bellesa és terapèutic. Durant èpoques s’ha fet callar els sentits, actualment els sentits es recuperen. Fixeu-vos en quants elements de bellesa hi ha en el relat de la Passió que hem proclamat i que són atractius als cinc sentits corporals. Un teòleg portuguès, Jose Tollentino, té un llibre que es titula Per a una espiritualitat dels sentits i en ell afirma que el  cos que cada un de nosaltres som és la gramàtica de Déu, la seva llengua materna. Per això, la mística dels sentits o de l’instant és una espiritualitat que concep els sentits com a camí que condueix i que s’obre a trobar Déu. Noteu com els cinc sentits ens ajuden a copsar i a interioritzar el missatge de la Passió.

La vista: en l’entrada de Jesús a Jerusalem hi ha ramatges que es branden, verdor i moviment, hi ha estores de colors. La casa on Jesús i la seva colla celebraran el sopar pasqual, és gran i l’estança còmoda, està arreglada amb estores i coixins, plau a la vista.

L’oïda: hi ha crits de festa i d’aclamació, certament contraposats. Uns aclamen al fill de David, d’altres beneeixen el qui ve en nom del Senyor. Però uns i altres aclamen, lloen amb gran cridòria. Hi ha també el cant de l’himne que entonen Jesús i els apòstols quan surten cap a la muntanya de les Oliveres. Era un dels salms del «Hallel» (Salms 113 al 118), que els jueus cantaven per concloure la celebració de la Pasqua. Probablement, el van cantar en dues parts: el líder (Jesús) recitava les línies i els seus seguidors responien amb la tornada: «Lloat sigui el Senyor» («Al·leluia»). Amb versos tan consoladors com: « Recobra la serenor, ànima meva, mira el que t'ha fet el Senyor. Ha alliberat de la mort la meva vida, els meus ulls, de negar-se en el plor... »

L’olfacte: a casa de Simó el Leprós, hi ha la dona que trenca el gerret d'alabastre que conté un perfum preuadíssim de nard autèntic i que ella mateixa vessà sobre el cap de Jesús.

El gust: Jesús ens deixa el seu manament nou en el sant sopar, l’àpat festiu, el pa i el vi... els pans eren sense llevat, menjaven el jaroset, un plat dolç cuit molt lentament, salsa de peix, olives amb hisop, herbes amargues amb festucs i pasta de nou... i encara dalt la creu, a Jesús li ofereixen el vi adobat amb mirra.

El tacte: el bes de la traïció de Judes, els cops de puny i bufetades que li donen a Jesús... com diu Isaïes i podria dir Jesús: he parat l'esquena als qui m'assotaven i les galtes als qui m'arrancaven la barba; no he amagat la cara davant d'ofenses i escopinades.

Germans,  Setmana Santa és color, llum, so, aroma... contemplem-la. La bellesa és un camí privilegiat que porta a Déu. Sabem que Jesús a la creu queda desfigurat, que no tenia res d’humana la seva figura, però no obstant també hi ha una formosor peculiar en aquell cos maltractat. La catedral de Guadix (Granada) acull fins al 31 de maig l'exposició The Mystery Man, una proposta que mostra una escultura hiperrealista del cos que va poder embolicar el llençol sant, realitzat sota els paràmetres de la medicina forense.

Vivim una religió de corporalitat, com a cristians compromesos, com a sacerdots, hem de demanar com el profeta/poeta Isaïes una llengua de mestre per sostenir els cansats. Encara que nosaltres mateixos sovint estem cansats, demanem al Senyor la seva gràcia per viure aquests dies santament, és a dir assaborint la plenitud de l’Amor.