domingo, 27 de marzo de 2016

Homilia Diumenge de Pasqua 2016



La fe dels Apòstols en la resurrecció de Jesús va ser progressiva, barrejada amb dubtes i amb incredulitat.  És interessant de veure les dues reaccions dels deixebles: Pere veu el sepulcre buit, el llençol d’amortallar, el mocador, però no creu. Creurà més endavant, ho explica en el seu discurs als Fets dels Apòstols que hem proclamat en la primera lectura. En canvi, Joan, de seguida veu i creu. Joan havia participat de la intimitat del Senyor i de la proximitat amb Maria: és el deixeble a qui el Senyor confià la mare. I si clara era l’esperança de Maria, clara fou també l’esperança de Joan. Ho hem vist plasmat a l’encontre, al començament de la missa...
Ens pot passar a nosaltres de manera semblant, quan mor una persona estimada: sentim el seu buit, veiem les coses materials que ha deixat, però ens costa de creure en la resurrecció. Quan mor una persona estimada cal una mirada de fe. Si vivim la intimitat amb Jesús tot signe, per petit que sigui, esdevé eloqüent. Pel qui creu tot és signe, pel qui estima tot és gràcia.
Avui convivim creients i no creients. Tenim moltes ocasions de donar testimoni de la nostra fe en la resurrecció. Quan mor una persona ens quedem sense paraules. Diem “ja ha fet el seu camí”, “és llei de vida” o potser “és injust”. Potser algunes vegades també diem “és al cel!”. Ho hem vist aquests dies amb la mort de Johan Cruyff. Un mossèn amic ens comentava, fixeu-vos com els mitjans de comunicació diuen “se n’ha anat”, “ens ha deixat”, “allà on sigui”, però no parlen de més enllà, ni tampoc diuen que el jugador i entrenador s’ocupava personalment de visitar i de portar regals a una residència de mares solteres de Barcelona. Em deia una amiga que les noies i els seus fills l’esperaven amb gran alegria. Si el futbolista holandès només hagués fet això, no hauria passat a la fama...
Una amiga cada any celebra la Pasqua de la seva mare. El dia de l’aniversari de la seva mort, convida els amics a una missa i després tots van a sopar.
Si Quaresma és temps de privació i de penitència, Pasqua ha de ser temps de trobada joiosa i festiva, temps de família, de cultivar la relació amb els amics,  d’alegrar a aquells que s’ho passen pitjor.
A la portada del número de Catalunya Cristiana d’aquesta setmana publiquem la foto d’un ametller florit que té com a rerefons el populós barri de Singuerlín de Santa Coloma de Gramenet. El seu autor és el fotògraf Joan Guerrero, un gran fotoperiodista i un personatge d’una sensibilitat extraordinària.
La foto està relacionada amb el Primer pla del setmanari, del badaloní Joan Andreu Parra que ha titulat: “Viure com a ressuscitats” amb tres testimonis de persones que han passat per moments molt greus de dificultats i que han estat ajudades per entitats socials d'Església. La setmana passada Miquel Àngel Codina explicava també com nombrosos joves i adolescents viuen aquests dies l’autèntic sentit de la Pasqua de Resurrecció: La Pasqua jove Claver, la Pasqua jove dels claretians i la Pasqua de les Avellanes. Tot com flors d’ametller: delicades -perquè el compromís d’un jove encara és estantís- però bellíssimes.
La foto l’acompanya aquell poema de Joan Maragall que porta per títol l’Ametller florit:
“A mig aire de la serra/veig un ametller florit:/Déu te guard, bandera blanca,/dies ha que t'he delit!/Ets la pau que s'anuncia/entre sol, núvols i vents.../no ets encara el millor temps,/però en tens tota l'alegria.”

Enmig de sol, núvols i vents, que tingueu una bona festa i una bona Pasqua florida.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.