viernes, 25 de marzo de 2016

Salutació al final de la Processó del Silenci de Badalona

Estimats,
Acabem la Processó del Silenci. El sant Crist, amb els portants. Maria Dolorosa, amb els congregants. Els armats a les escales. Els cantaires també. Molts de vosaltres acompanyant els passos al carrer del Temple. D’altres amb un ciri a la mà. Molts amb un silenci expectant. Una icona del que hem de ser. De vegades ens toca portar la creu amb dignitat, d’altres consolar els qui ploren. D’altres acompanyar en silenci. D’altres encara, lluitar contra el mal.
I presidint-ho tot la façana de Santa Maria, l’església mare de la ciutat. Aquest és un acte d’església però el celebrem fora de l’església, als carrers i places de Badalona com un signe que hem de ser església en sortida, com diu el papa Francesc, que els cristians hem de deixar el clos confortable de les nostres seguretats i caminar colze a colze amb els nostres companys de camí. Ja ho fem, però avui això es fa especialment visible. Algunes persones heu vingut a la processó per complir una promesa, d’altres a pregar, d’altres perquè és tradició, d’altres encuriosits per una mostra antiga del nostre patrimoni. 
Enguany tots estem commoguts pels atemptats de Brussel·les, per aquesta guerra mundial a trossos, per parts... Estem tristos  per la mort dels estudiants dels Erasmus, pels enfrontaments de Sant Roc i de la Mina, o potser per d’altres fets que no surten als diaris però que també ens afecten: la malaltia pròpia o d’una persona estimada, la mort d’un ésser volgut, un canvi de feina, una nova etapa que comença... La passió de Crist continua en el món i en nosaltres en som els seus membres. Uns diem que creiem, d’altres diuen que no creuen, però si us hi fixeu uns i altres ens movem en el terreny de la creença. És més fàcil que s’entenguin un creient i un no creient, humils, que un creient i un ateu superbs. Perquè la nostra raó ha de conviure amb el misteri: la raó és antiga, però el món és anterior a la raó. Avui hem tornat a entrar dins del misteri. Ben segur que hi ha hagut alguna imatge que ens ha tocat, algun cant que ens ha commogut, algun silenci que ens ha interpel·lat. Algun record que ens ha trasbalsat... Deixem-lo que germini al nostre interior.
Que tingueu tots una bona Pasqua. Que estiguem atents a tots aquells signes de Pasqua que hi ha al nostre voltant. Els qui han passat de mort a vida, els qui han recobrat la joia de viure, els qui han trobat feina... els qui s’han deixat ajudar... Units perquè és un mateix sol el que ens sustenta i un mateix cel el que ens aixopluga,  ara renovem la nostra fe...


No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.