En el 60è aniversari de professió de la Germana Malgalida Garcias

Residència Llegat Roca i Pi, 29 de setembre de 2017

Ahir un servidor celebrava 60 anys de vida i avui celebrem els 60 anys de professió de la Germana Margalida. Fa impressió pensar que en portes tants de lliurament als germans com jo en porto d’existència.  I que -dins de tot- has arribat tan bé a aquesta fita, encara plenament activa. És un motiu d’encoratjament.

Sabem que àngels és nom de missió, i de les missions més important se’n cuiden els arcàngels. Tu Margalida vas donar un sí a Déu i has estat enviada a diversos apostolats. Voldria subratllar el de la catequesi al qual vas dedicar tant d’esforç allí a Sant Francesc de Bufalà. Tractar amb els infants... i amb els pares. Déu n’hi do!

I ara amb els ancians aquí a la Residència... Cada dia és diferent. Si ho mirem només amb una mirada humana, veiem feblesa, xacres, demències... Si ho mirem amb una mirada de fe, darrera de cada rostre, de cada arruga, hi descobrim tresors de saviesa, històries de vida, l’empremta del temps. Demanem que el Senyor ens doni una mirada de fe.

Igualment en la vida comunitària, quan ens manca la mirada de fe, ens sembla que l’altre abans d’obrir la boca ja sabem què ens dirà i sense adonar-nos ens tanquem a la sorpresa de Déu... Mirada de fe també comunitària...

Sense aquesta mirada de fe, Margalida, no s’explicaria la teva alegria característica, ni la capacitat de suportar amb bon humor les adversitats i les malures.

Has tingut molt interès a que proclamessin aquesta primera lectura de Sant Joan, 4, 7-16 perquè només estimant podem conèixer Déu. I només estimant ens podem entendre entre nosaltres. Per tant només podem comprendre les persones ancianes, el personal, si els estimem de debò “Entenguem-nos per amor” deia el gran Ramon Llull, el teu paisà!  vosaltres germanes ens doneu cada dia un testimoni d’amor... En tota entitat perquè funcioni bé calen tres rols: el del professional, el del voluntari i el del consagrat.

Voldria subratllar també la importància de sentir-se coneguts per Déu. Nosaltres pensem que ens coneixem, però en realitat ens coneixem només en part, Déu ens coneix del tot. Si hem complert bé la nostra missió, hi haurà un dia que el Senyor ens reconeixerà.

La germana Margalida és una entusiasta de la història i sobretot de la història de Colom. D’ací uns dies, el 18 de novembre  presentarem un llibre sobre Colom i els seus enigmes, on l’autor el fa fill de Carles Príncep de Viana i d’una mallorquina, Margalida Colom. Hi ets convidada. Molts altres abans que Colom podrien haver arribat al Nou Món, però Colom va anar, va tornar i ho va explicar... En menys de cent anys es va recórrer el Nou Continent i es va circumnavegar el món. Amb la seva gesta començà l’evangelització del que s’ha anomenat “el Continent de l’Esperança”.

Acabo amb un sonet-pregària en el 60è aniversari de professió de la Germana Margalida Garcías i Caldés

Felicitats, Germana Margalida,

tant en tempesta com en bonança

has seguit la divina benaurança

i has lliurat bé pel Crist la teva vida.

Avui la comunitat agraïda

plena de joia i de gaubança

festeja aquesta fidel aliança

amb el Senyor, que a menjar ens convida.

O arcàngels que des de dalt la Glòria

ens inviteu a  la vostra missió:

grans mercès, amb molta emoció.

Quants sís han teixit la teva història

lluu en teus ulls de l’Illa la llum

de la salabror del mar el perfum