Xarxa de mal, xarxa de bé

Solemnitat de la Immaculada Concepció 2017

El relat del pecat original -ple de simbolismes- indica una realitat profunda: que la dona, que l’home des dels orígens de la humanitat eren capaços de fer mal i de fer-se mal.  I que de fet se’n van fer i en van fer. Quan el poble jueu per allà al segle X abans de Crist reflexionava sobre la condició pecadora de la humanitat: la supèrbia, l’enveja, la mandra, les lluites malignes, els desequilibris socials, arribava a una conclusió: avui els homes pequen, perquè des del principi de la humanitat ja eren capaços de pecar i de fet van pecar. Però si us hi fixeu el pecat no és solitari: hi ha una xarxa còmplice de maldat. Déu interroga Adam, Adam dona la culpa a Eva i Eva li passa la pilota a la serp. De fet, tots són culpables, però tots s’espolsen les responsabilitats.

Un novel·la molt coneguda d’Agata Christie és “Assassinat a l’Orient Express”, que s’ha tornat a portar a la pantalla recentment. En aquesta obra es pot veure com en el món la culpa està ben repartida, com hi ha tota una conxorxa del mal. Perquè això, estimats germans i germanes és ben actual. Hi ha pecats col·lectius i pecats estructurals. Aquesta setmana em preguntava un amic, l’Enric, cristià compromès, que celebrava els seus 90 anys: “Com és que a les homilies no parleu de corrupció, quan n’hi ha tanta i Jesús mateix a l’evangeli la denuncia?”. Les màfies, el narcotràfic, la prostitució, l’explotació, són xarxes de maldat. Tenia raó. Potser pensem que ja han parlen prou els diaris, però com a cristians també tenim el deure de parlar-ne i de  plantejar alternatives.

El fet que Maria fos preservada del pecat original ens dóna la clau de la nostra missió: ella no va participar d’aquella tendència inscrita en la condició humana que ens porta a obrar malament i a fer-ho fins i tot de manera col·lectiva. Però aquest privilegi de Maria no l’hem de veure només en negatiu “sense pecat” sinó en positiu: “plena de gràcia”. La Mare de Jesús, veient que Déu li demanava de cooperar en l’obra de la Salvació, va tenir l’enginy d’organitzar una xarxa del bé. Fixeu-vos-hi. Des del primer moment de l’Anunciació no es guarda el secret, ja busca la sana complicitat de Josep, i després d’Elisabet i del seu espòs Zacaries, segurament de la seva germana, Maria Cleofàs i de tots aquells que formaven el que tècnicament s’anomena “la resta d’Israel”. A les noces de Canà, busca la sana complicitat dels criats quan els diu “feu tot el que Ell us digui”. Al peu de la creu Jesús propiciarà que faci una aliança amb Sant Joan, el deixeble estimat. I com que Maria és la única que manté clara la seva esperança busca és capaç de congregar els apòstols després de la Passió i mort de Jesucrist: Pentecosta.

Els sants són els qui en el decurs de la història han anat cercant i han trobat solucions als problemes. Sant Pau recorda aquesta elecció privilegiada: “perquè fóssim sants”. Elegits per viure la plenitud de l’amor. Per tant, elegits per cercar solucions, no en solitari, en grup, en equip...

Avui afortunadament també el bé usa les xarxes per treballar a favor del bé. L’economia social, el voluntariat... són accions que treballen en xarxa. Les noves generacions s’estan acostumant a treballar així.

Recordo de petit, allà al poble, quan la gent trucava a la porta deia: “Ah Maria!”. Era una reminiscència de l’”Ave Maria Puríssima”, que es responia des de dins amb un: “sense pecat fou concebuda.” Aquesta salutació en el món catòlic s’ha anat restringint a l’inici del sagrament de la reconciliació i encara no sempre. Però és bonica. És un recordatori de la nostra llarga tradició de devoció a la Immaculada. L’Ave Maria es troba inscrita en pedra en moltes llindes de les nostres pairalies.

Una cosa tan simple com entrar en una casa demana un cert ritual. No podem entrar als llocs de qualsevol manera. Un dia allà a Chiu-Chiu, a Calama, al nord de Xile, em trobava a l’església parroquial, blanquíssima, la més antiga d’aquell gran país. El sostre és fet amb fusta de cactus. Des de dalt del cor veia com uns turistes hi entraven amb una llauna de beguda a la mà, amb la mirada perduda, com si penetressin a un lloc qualsevol. Em van fer una certa compassió per la ignorància que aquella actitud revelava... És cert que pel cristià tot àmbit és sagrat, tota terra és santa, però hi ha indrets que tenen una major densitat de sentit i cal entrar-hi amb respecte, amb una mirada atenta i recollida.  I qui diu la casa de l’església diu qualsevol casa, per senzilla i humil que sigui.

És elegant i discret trucar la porta d’una estança abans d’entrar-hi. És elegant saber-se presentar. Fins i tot parlant per telèfon. Quan l’àngel va anunciar a Maria, la va saludar “Alegra’t!” i aquella salutació fou el primer motiu de la seva meditació: Maria es va preguntar perquè la saludava així. Però malgrat la torbació inicial va ser capaç de dir que sí. Déu l’havia preparada des de feia molt de temps. I aquell sí de Maria havia de canviar la història.