Aunque es de noche

Primer diumenge d’Advent 2017

Cada Advent és el mateix, però cada any l’Advent té un color distint. Perquè distint és el nostre moment vital, les expectatives personals, les circumstàncies de la nostra comunitat i del nostre poble.  La nostra vida té dies i nits. I avui potser que personalment en la vida familiar o com a parròquia o com a poble estiguem vivint una nit, uns moments de foscor i de desconcert.

Sant Marc evoca les quatre vigílies nocturnes de l’horari romà: el vespre, la mitjanit, el cant del gall i la matinada. No hi ha una sola nit. I la nit pel cristià no ha de ser cau de malifetes. “ A la nit quan neva i plou i la ciutat es remou brillant d’insomnis i fúria “ (Maragall) Hem de recuperar la nit, perquè en la foscor pot esclatar la Llum. Era de nit quan Jesús va néixer en un estable (Oh fosca d'una Nit la de Nada/tu ens has portat la Llum", escrivia Joan Baptista Bertran; i era de matinada quan va ressuscitar. El cant del gall va fer adonar a Pere de la seva traïció.  Si vetllem, la nit potser esdevenir l’hora propícia. Escrivia Sant Joan de la Creu: “ qué bien sé yo la fonte que mane y corre,/ aunque es de noche./ Aquella eterna fonte está escondida,/que bien sé yo do tiene su manida,/aunque es de noche.”

Què volem dir avui quan diem que Déu ve? Quan diem que Déu ve expressem un efecte de perspectiva. Som nosaltres els qui, moguts per Ell, anem cap a Ell. Enmig de les nits de les incerteses, de les frustracions i de les esquerdes de la nostra convivència quotidiana, la nostra vida s’aboca cap a un destí de plenitud que és el mateix Déu. Tota la vida és un pelegrinatge que té com a horitzó el Senyor. No caminem simplement per caminar, caminem per avançar, caminem cap al Cel Nou i la Terra nova que Ell ens ha promès. Però com que Déu no és llunyà, si no que se’ns ha fet tangible en Jesucrist, aquesta trobada definitiva s’ anticipa en la trobada amb cada persona i en cada esdeveniment de la nostra existència.

“Nosaltres som l’argila i vós el terrisser, tots som obra de les vostres mans” hem escoltat en el profeta Isaïes. Deixem fer a Déu. Que no ens arrossegui l’activisme de fer i de fer, deixem que Déu entri en nosaltres i ens ajudi a teixir el teixit de la nostra vida. Vetlleu. Vetllar vol dir mantenir despert l’esperit. Popularment diem: “mentre hi ha vida hi ha esperança”. El Doctor Jordi Gol, que s’autodefinia com “metge de persones” deia, és a l’irevés “mentre hi ha esperança, hi ha vida”.

Germans i germanes que la nostra nit esdevingui transparent, com escrivia bellament Carles Cardó. I ara, abans de celebrar l’àpat de l’amor, repetim amb el poeta i místic: “Aquesta viva fuente que deseo,/en este pan de vida yo la veo,/aunque es de noche.

 .