Missa de Nadal 2017
El profeta
Isaïes ha dit: Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que
anuncia la pau i porta la bona nova... I podríem preguntar-nos: com es poden
sentir els passos en les muntanyes? Només els poden escoltar aquells que
escolten o millor encara que ausculten la realitat. Recordo un any que es va
esfondrar una represa causant una gran inundació. Els animals havien fugit
abans, ho havien sentit, ho havien pressentit...
Quina imatge més
bonica també “danseu ruïnes de Jerusalem”, realment Isaïes és un poeta i tot poeta és profeta. Les ruïnes són també
belles. En el romanticisme foren enaltides. Em deia un amic que havia visitat
una abadia anglesa que estava en runes i deia, “i no obstant se sentia que allí
hi havia viscut una comunitat que s’havia estimat.” Quan es van descobrir les
ruïnes d’Herculà i de Pompeia, les ciutats enterrades sota la lava del Vesubi,
van impressionar tant que van començar a fer-se els naixements enmig de ruïnes,
per indicar també que amb el naixement de Jesús acaba el món vell i comença un
món nou.
La segona
lectura és també bellíssima. El naixement de Jesús inaugura un període de
plenitud, per això els cristians no parlem gaire de la fi del món, com fan
d’altres grups i confessions, perquè en realitat amb la vinguda del Messies la
fi del món ja ha començat, ha començat un món nou, un món de plenitud...
Aquest
començament de l’evangeli de Sant Joan és tan dens, tan important que
antigament es llegia al final de totes les misses i ocupava una de les sacres
de tots els altars. És un inici, un
preludi, una recopilació. La persona que més a prop de Jesús va estar era Maria
la seva mare i Maria millor que ningú podia entendre que la Paraula es fes
carn, en les seves entranyes. Aleshores Joan, el deixeble estimat, el qui es va
fer càrrec de Maria. Ella mateixa li havia pogut transmetre aquesta experiència
tan íntima i alhora tan transcendent.
Segons els
crítics musicals crida a la reflexió que aquests dies hagin sorgit tantes
versions d’El Messies de Händel: tres al Palau de la Música i la celebrada a
Santa Maria del Mar. Diuen que Händel va
escriure l’Oratori amb certa pressa i per ser estrenat per Setmana Santa a
Dublín, amb tot, aquesta visió de la vida, mort i resurrecció de Crist li va
quedar tan brillant i tan joiosa que la peça va acabar encaixant abans en la
celebració de la Nativitat. I és que Jesús neix per morir i mor per
ressuscitar. Es veu en els pessebres romànics, quan el Nen Jesús és posat en un
sarcòfag. El Messies ens parla de les
profecies, l’anunciació i la nativitat de Crist, la passió i la mort, la
resurrecció i l’ascensió. Penso que per a moltes persones aquesta haurà estat
la millor manera de celebrar el Nadal. Vaig tenir ocasió d’escoltar la de Jordi
Savall, elegant i senyorívol, i l’entusiasme del públic que omplia el Palau de
la Música. El llibret ens permet resseguir-lo.
L’Oratori comença amb un recitatiu de tenor que diu “Consoleu el meu
poble, diu el vostre Déu “ Aquestes paraules del profeta Isaïes cantades amb
potència i unció s’encarnen en el nostre ara i avui.
Comentarios
Publicar un comentario