sábado, 8 de diciembre de 2018

Un context magre


Homilia diumenge 2 d’Advent
Qui són aquests personatges de què parla l’Evangeli d’avui?
Tiberi, de jove, un dels més grans generals de Roma que va ampliar els límits de l’Imperi. Després se’l va recordar com un governant  tenebrós que en realitat mai no va ser emperador. Plini el Vell el va definir com “el més trist dels homes”.
Ponç  Pilat és prou conegut pel protagonisme que pren en el relat de la Passió. En fem menció en el credo. D’ell s’ha dit que s’ha convertit en un símbol tradicional de la vilesa i de la submissió als baixos interessos de la política.
Herodes Antipas: governador de Perea i Galilea es va fer famós per la seva participació en els esdeveniment s que desembocarien en les morts de Joan Baptista i del mateix Jesús de Natzaret. Per cert amb la seva perversa muller Herodies,  fou desterrat a  un petit poble del Pirineu, avui Sant Bertran de Comenge a tan sols 30 quilòmetres de la Vall d’Aran.
Felip: A diferència dels seus germans fou un governant just. Lisànies: és un personatge poc conegut que governava a Abilena al nord de la muntanya de l’Hermon, frontera entre Israel, Líban i Síria, una zona avui tan castigada.
Anàs i Caifàs: van actuar junts en la captura i crucifixió de Jesús i en la posterior persecució dels deixebles. El fet de mencionar-los tots dos com a subjectes d’un únic pontificat reflecteix una situació anòmala: Anàs havia estat destituït pel governador romà, però va seguir exercint tota la vida una influència determinant encara que el seu gendre Caifàs ocupés el càrrec. A la Divina Comèdia Dant, amb la seva finor incisiva, els presenta castigats de la mateixa manera: crucificats al fossar dels hipòcrites i trepitjats pels altres condemnats.
Lluc, pintor de la realitat, situa la predicació de Joan doncs en aquest context gens fàcil: gairebé tots aquests noms evoquen corrupció. A més sincronitzar l’activitat de Joan amb el govern de Roma, centre polític del món vol dir situar el missatge de l’evangeli en l’horitzó de la història universal (I. Gomà).
Molts d’altres ascetes s’estaven com Joan en el desert de Judà. Però només ell va tenir l’audàcia de portar l’ànima del desert al cor de la ciutat anant a predicar per la terra baixa del Jordà a la comarca de Jericó.  El passatge d’Isaïes que cita l’evangelista en temps de Joan era el lema dels ascetes del desert que anaven a “preparar el camí del Senyor”. Fa referència als repatriats que creuen el desert sota la guia de Déu des de Babilònia a Palestina. Una altra imatge ben actual: avui hi ha més hi ha més de 65 milions de persones forçades a desplaçar-se del seu lloc d’origen... És un nombre que supera el de la segona guerra mundial... Els evangelistes a aquesta dura travessia li donen el sentit al·legòric de conversió. Allò que és tort s’adreça, allò que està enfonsat s’eleva, allò que és aspre es fa suau i allò altívol s’abaixa perquè pugui entrar Crist.
Fa pocs dies el bisbe Antoni Vadell ens deia als preveres i diaques de l’arxiprestat que que el Senyor ens convida a buscar-lo i a reconèixer-lo, dins la nostra realitat concreta, la que ens envolta, dins la vida quotidiana, en l’avui de la nostra vida.
Potser que estiguis passant un moment de dol, de decepció, de buidor espiritual, de desencís... Potser que estiguis sotmès a una forta pressió... pot ser que estiguis expectant, potser que estiguis emprenent una nova etapa en la teva vida. Sigui com sigui és el teu context real i és aquí on l’has de trobar. Que t’hi encoratgi el testimoni profètic de Joan.
Estimats germans i germanes, faig meva la certesa de Pau: “estic segur d’una cosa: Déu que ha començat en vosaltres un bon treball, acabarà de dur-lo a terme fins al dia de Jesucrist”.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.