miércoles, 5 de diciembre de 2018

Exèquies de Josep Lluís Núñez i Clemente


Parròquia de la Bona Nova, 5 de desembre de 2018

Introducció

En Josep Lluís Núñez ha mort després d’una llarga lluita.  Amb una fortalesa que sorprenia fins i tot als metges, al final la mort ha guanyat la partida. Estem acomiadant un home de fe. La Maria Lluïsa, els fills i els néts ens han convocat per donar gràcies a Déu per la  vida llarga i fecunda d’en Josep Lluís. Saludo cordialment el rector d’aquesta parròquia, mossèn Carles Sauró per la seva càlida acollida, el diaca mossèn Ramon Vuyreus i a Biel Harpel, que acompanyant-nos al piano ens ajudarà a pregar. En atención a las persona que habéis venido de más lejos, y por petición expresa de la família, alternaremos el catalán y el castellano en esta celebración tan multitudinaria, que deseamos que sea también de consuelo y de esperanza


Homilia

La primera vegada que vaig veure Josep Núñez fa anys era al carrer de Barcelona, dalt d’un autocar, pel lateral de la Gran Via, tombant per Pau Claris. Ell anava al capdavant , radiant, abraçat a la copa, quan amb tots els jugadors baixava cap a la Basílica de la Mercè a oferir-la a la Mare de Déu.

La darrera vegada que el vaig veure va ser fa poc a la clínica, lluitant contra la malaltia, voltat del vostre afecte i de l’auxili dels metges i el personal sanitari.. Mig inconscient, en sentir-me encara em va estrènyer ben fort la mà. I vam pregar el parenostre unint les nostres mans. Feia poc que havia rebut la unció dels malalts.

Tal com l’home que havia construït la casa sobre la roca, de què parla l’evangeli, en Josep Lluís Núñez i la seva muller Maria Lluïsa Navarro, al capdavant d’una important empresa constructora, han bastit molts edificis de Barcelona. Els vostres blocs de pisos són característics i inconfusibles... Bastits amb la seva supervisió directa, calculant els riscs, tenint cura dels detalls... Com valorem  també la restauració de l’emblemàtica Masia! Quan en Josep Lluís repassava la seva trajectòria deia: “Nuestra empresa es la que quisimos mi família y yo que fuera. Es decir, eminentemente familiar (...) Hemos tenido unos col·laboradores maravillosos (...) mi sentimiento hacia todos ellos es de gratitud por su esfuerzo y lealtad”.

Però la construcció més important, d’en Josep Lluís, sens dubte, la seva passió fonamentada en la roca incommovible de la fe, ha estat la seva pròpia família, la que tots dos, Maria Lluïsa, vau fundar un 26 de setembre de 1956 a Montserrat. Maria Lluïsa: avui és un dia especialment trist per a tu.  En el decurs d’aquests 62 anys has estat al costat d’en Josep Lluís, com a esposa i com a interlocutora i col·laboradora directa. El buit que et queda humanament sembla difícil d’omplir, però et resta la teva fe, el consol i la tendresa dels teus fills i néts i l’exemple de la lluita incansable del teu estimat espòs. Sabem que continuaràs lluitant tal com ell ho va fer...

Per vosaltres els fills, Josep Lluís i Josep Maria, pels néts Patrícia, Pepe i Ana, avui és un dia trist però ple d’agraïment, car sabeu que sense la vida del vostre pare i avi, no hi hauria hagut la vostra vida. Quantes lliçons de proximitat, d’esforç, de superació que us ha donat! Us ha ensenyat la lliçó de crear equip i d’ell heu après a ser generosos. Tenia el somriure i, quan calia, les llàgrimes sempre a punt. No temia exterioritzar els seus sentiments. Era com un infant crescut. La família, la feina ben feta i el Barça han estat els seus hobbies i les seves grans passions.

Josep Lluís Núñez ha sido el presidente más longevo del Barça. Ha llevado a su equipo y a sus colores a hitos insospechados. Y situó al equipo en lo más encumbrado. Bajo su mandato el Barça creció exponencialmente, y este club, que es más que un club, ha dado renombre a Barcelona en todo el mundo. Lo han subrayado los periódicos: Josep Lluís Núñez ha sido un gran presidente. Sin embargo no lo ha tenido fácil, muchos lo sabéis. Recuerdo que hace años un renombrado jugador y un obispo sostenían un dialogo en una prestigiosa revista. Y el jugador le preguntaba : “señor obispo, por qué Dios nos enseña esas tarjetas amarillas en el camino de la vida?” Las tarjetas amarillas son las contrariedades, los fracasos... Pero las dificultades vividas desde la fe... también hacen crecer.


Cuantas lecciones extraemos del deporte! El deporte es, puede ser fuente de humanismo. Es la escuela donde se puede aprender el fair play, el juego limpio, el trabajo en equipo, la sana competitividad, la autosuperación... El deporte es la gran fiesta de los pueblos.  Cuantas veces un evento deportivo donde concurrern países rivales abre el camino a un mayor entendimiento!  La carta de San Pablo a los Tesalonicenses que hemos proclamado nos ha recordado la carrera del atleta para alcanzar la plenitud, esa carrera que todos a nuestro ritmo hemos de procurar seguir en nuestra existencia.

Permeteu-me que acabi amb  un

Sonet de comiat a Josep Lluís Núñez Clemente en el seu traspàs


Adéu-siau Josep Lluís president
sota un arc de banderes blaugranes
pel davant d’escairades façanes
te’n vas prest al repòs mes clement.

Amfitrió, encara congregues la gent
Mentre aquí branden a mort les campanes
te’n vas tramuntant les altes muntanyes
abraçat a una copa d’argent.

Avi, pare, espòs, amic sens parió
et diuen adéu equip i afició:
deixes a la verda herba una estela.

Desplegant ardit la blanca vela
la teva generositat resta esparsa:
viuràs eternament al cor del Barça.


No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.