Homilia en la Nit de Nadal de 2018

Estimats germans i germanes:

L’evangelista diu que “Ella –Maria- l’embolcallà i el posà en una menjadora perquè no havien trobat lloc a l’hostal”. En una frase Lluc sintetitza una situació difícil, límit, dramàtica. Els pessebristes amb enginy l’han recreada des de fa molts anys: “buscant posada.”. De seguida ens venen a la ment els qui no han trobat lloc en la societat. Els milions de desplaçats, és a dir els qui tenien lloc i l’han perdut. I també els qui, gràcies a Déu, tenim un lloc.  Quina satisfacció quan una persona ha trobat el seu lloc!

Jesús ha de néixer en el que alguns sociòlegs diuen “un no lloc.” És a dir un espai de trànsit, provisional... Potser no tan miserable com diu la cançó, probablement era un estable acabat amb una cova, en un temps on persones i animals convivien, però sigui com sigui, Josep i Maria van haver d’improvisar... Jesús naixerà fora de la ciutat, dirà que no té on reclinar el cap i morirà fora de la ciutat. Serà un outsider!

Com escriu José Laguna en un opuscle que porta per títol “Acollir-se als sagrat” els llocs es construeixen i es destrueixen. Una cavitat en una roca no és res més que un espai buit, fins que un ésser humà decideix que aquell forat és un bon lloc per protegir-se de les inclemències del temps i de les amenaces dels animals salvatges, i acaba convertida en una cova habitable.

Tots nosaltres gràcies a Déu tenim una casa, tenim un lloc habitable. En Josep Maria Esquirol explica:  hi ha alguns jocs infantils, com el de tocar i parar en què després del perill, si el vailet aconsegueix  arribar a una zona segura, crida: “casa!” o “salvat”. La casa salva (...) en un univers de dimensions inimaginables, la casa és el raconet que fa de centre del món. La casa és sempre símbol de la intimitat descansada. Aquestes festes fem família, fem casa. És un estímul per la creativitat.

Aquests espais poden ser físics i també simbòlics. El bisbe Antoni Vadell, auxiliar de Barcelona, diu que cal distingir el vestíbul, allò que la gent veu, de la sala on la gent es troba, de la cuina, allí on tot es cou. Si a la cuina no hi ha ningú tot és soledat...

Aquest any en fa dos-cents d’una de les nadales més populars: Santa Nit (Stille Nacht). Carles Batlle, un barceloní que viu i treballa a Àustria com a professor de català i guia turístic n’explica la història: al barri d’Obendorf de Salzbug, Franz Xaver Gruber (1787-1863) mestre i organista i Joseph Mohr (1792-1848) un capellà d’origen humil i ajudant del rector, compartien la passió per la música i els unia una gran amistat. El 24 de desembre de  1818 en Joseph es recordà que tenia un poema de Nadal de sis estrofes escrit feia dos anys. El portà al matí al poble d’en Franz i li demanà que li posés música. D’aquí va sortir una cançó per tenor, baix i guitarra, mentre que el cor només havia de repetir l’últim vers. La lletra en català  en una traducció literària diria així:

Nit silent, nit santa! Tothom dorm; sols la parella santa i confiada està desperta. Nen bonic amb cabell rinxolat, dorm amb calma celestial!

Nit silent, nit santa! Fill de Déu! O com riu l'amor des de la teva boca divina, ens toca l'hora de la salvació mitjançant el teu naixement, Jesús!

Nit silent, nit santa! Que ha dut la salvació al món, que des de les altures daurades del cel, ens fa veure la plenitud de la gràcia, Jesús fet home.

Nit silent, nit santa! On avui s'ha vessat tot el poder de l'amor paternal, on Jesús ple de gràcia ha abraçat els pobles del món com a germà.

Nit silent, nit santa! Des de fa temps pensada per a nosaltres quan el Senyor, lliurat de la ira en els temps remots, prometé protecció al món.

Nit silent, nit santa! Anunciada primer als pastors a través de l'al·leluia dels àngels, ressona de lluny i a prop: Jesús, el Salvador, és aquí.

Joseph Mohr, de salut feble, marxà d’Oberndorf l’any següent i començà una odissea per molts poblets de la zona. Sempre a favor dels més desvalguts, morí pocs dies abans de fer 56 anys sense assabentar-se de l’èxit del seu poema. I n’havia tingut perquè l’orguener que havia de restaurar l’orgue d’Obendorf, un tirolès, va quedar fascinat per la cançó i se’n va endur una còpia de la partitura. En aquells temps molts tirolesos miraven de guanyar diners durant l’hivern fent gires per Europa i cantant cançons de la seva terra. Alguns fins i tot arribaren als Estats Units d’Amèrica. Tots portaven al Santa Nit al damunt la cançó té gran èxit com a cançó tirolesa. L’any 1918 quan arribà el primer centenari la població no estava de festa. Tot just havia acabat la Gran Guerra. L’església de sant Nicolau d’Obendorf ja no existia i nasqué la idea de fer una capella commemorativa en el seu lloc, però el projecte no s’aconseguirà fer realitat fins al 1937. Un any després les tropes nacionalsocialistes envaïren Àustria i l’incorporaren a Alemanya. Les conseqüències de la Segona Guerra Mundial foren encara molt pitjors que les de la Primera. Acabada la guerra, Àustria se separà d’Alemanya i esdevingué de nou un país sobirà.

En Carles diu amb raó que avui el 2018 la humanitat encara no ha aprés la lliçó. Encara hi ha guerres i lluites arreu. Però amb els seus dos-cents anys d’història aquesta nadala traduïda a més de 300 llengües i coneguda en els cinc continents ens ajuda a enviar un missatge de pau i de serenor a la humanitat. Gràcies Joseph, gràcies Franz.

Que tinguem tots una Santa Nit.