Reivindiquem a Josep

Diumenge IV d'Advent

Una vegada un amic prevere, mossèn Jordi Piquer, volia fer un recés sobre Sant Josep i li va demanar consell al Dr. Isidre Gomà. Aquest va respondre ràpid. Josep? Fe, esperança i caritat en silenci. Ja tinc l’esquema! Digué mossèn Jordi.

De fet el silenci de Josep és proverbial.  Que diferent que és tenir fe en silenci, d’anar fent pel món proclames. Que diferent que és esperar en silenci que encomanar esperances vanes. Que diferent és exercir la caritat en silenci, que voler sortir sempre a la foto.  Que a l’Escriptura no hi hagi paraules atribuïdes a Josep no vol dir que fos mut, almenys sabem que segur una paraula va dir: “Jesús”, quan va anar a inscriure’l. I malgrat aquest silenci Josep no era un home passiu, sinó que va haver de prendre diverses decisions delicades. Quan s’adona que Maria està encinta abans de conviure junts, decideix repudiar-la en privat i no lliurar-la al rigorós procés de la Llei que era la lapidació. Així ho diu el llibre del Deuteronomi (22, 20): “si l’acusació era certa i resultés que la noia ja no era verge, la trauran fora de la porta de la casa paterna, i els homes de la seva ciutat l’apedregaran fins que mori.” Però després d’haver pres aquesta decisió va rectificar i va prendre-la a Maria a casa com esposa. Signe de l’estimació que li professava. Mateu defineix Josep com a “just” però la seva justícia va més enllà de la justícia humana perquè si s’hagués limitat a fer el que la llei manava n’hagués tingut prou amb el repudi secret. La misericòrdia està per sobre de la llei. Josep era just perquè es va saber ajustar a la voluntat de Déu, expressada en somnis amb la veu del missatger del cel.

I novament Josep rectificarà quan davant de la persecució del mentider Herodes, decideix marxar temporalment a Egipte amb Maria i Jesús i no tornar de moment a Natzaret.

Estimats germans i germanes, viure vol dir també rectificar. Diuen que equivocar-se és de savis. Ai d’aquells que es pensen que no s’equivoquen mai!

Les imatges de Sant Josep han anat evolucionant segons les èpoques. En el romànic i en el gòtic ens el presentaven com un vell venerable, per subratllar així la virginitat de Maria. Santa Teresa de Jesús fou la gran propagadora de Josep, home jove, i els carmelites reformats els grans propagadors de la seva devoció, per això el poble senzill els anomenava “josepets”. I a poc a poc la gent es va acostumar a veure’l com un home jove, fins i tot fornit, però que sempre sol tenir un gest de tendresa envers l’infant Jesús.

A l’altar major de la cripta de la Sagrada Família hi ha una imatge molt original de Sant Josep, que no he vist enlloc més. Jesús està besant la ma del seu pare d’adopció, sota l’atenta mirada de Maria. I a l’església dels jesuïtes del carrer de Casp, un Jesús infant amb un somrís, assenyala el seu pare Josep, com dient, aneu a Josep.

Sant Josep és una de les quatre figures de l’Advent. Aprenguem d’ell a cultivar el silenci, a ésser justos i alhora compassius, a créixer en fe, esperança i caritat en silenci.