Sant Esteve 2019

Estimats germans i germanes.

Sant Esteve és molt venerat a Catalunya: li dediquem tot un dia de festa, l’endemà de Nadal i ho celebrem molt en família. També fou venerat en aquesta parròquia Aquí mateix a Santa Maria, a l’església romànica, hi havia un antic retaule gòtic dedicat a Sant Joan i a Sant Esteve que actualment és al MNAC i del qual en tenim una còpia a la capella del Santíssim. Al centre hi ha els dos sants titulars, Sant Joan Baptista assenyalant l’anyell de Déu i Sant Esteve vestit amb dalmàtica i maniple, amb una palma i un llibre tancat amb dos segells. Al carrer de l’esquerra hi ha escenes de la vida de Sant Joan i als de la dreta de Sant Esteve. Concretament les escenes sobre aquest darrer són:  Esteve amb el colom de l’Esperit Sant voltat d’apòstols, la seva predicació a la sinagoga i la seva execució apedregat, fora la ciutat.  El retaule és d’un mestre anònim del segle XV.

Esteve significa “victoriós” i el relat del martiri d’aquest primer màrtir, que hem escoltat al llibre dels Fets dels Apòstols és realment impressionant. En primer lloc el trobem discutint amb alguns de la sinagoga anomenada dels lliberts. Qui són aquests lliberts? Probablement eren antics esclaus que foren alliberats i, després, es feren jueus.  També parla dels cireneus i dels alexandrins i dels de Cilícia i d’Àsia, o sigui que Déu n’hi do dels adversaris que Esteve tenia. Però Esteve seguia el consell de Jesús que hem escoltat a l’evangeli: “ a l’hora de parlar, Déu us donarà les paraules necessàries perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que parlarà amb vosaltres l’Esperit del vostre Pare.” El discurs d’Esteve posseïa dues característiques: la saviesa i la força de l’Esperit amb què parlava.

Avui la nostra fe entre en contradicció amb maneres de viure que no estan impel·lides per la fe. Més que adversaris ideològics, que també en tenim, hem de lluitar contra la fredor de la indiferència, de la superficialitat, de la frivolitat, dels fanatismes... Realment la nostra fe ha de ser una fe treballada i madura. Hem de saber donar raó de la nostra esperança. I això demana una formació permanent. La figura d’Esteve, diaca, il·lumina amb força els diaques que avui tenim a les nostres comunitats i el seu ministeri, tan preuat com necessari. Ministeri de la Paraula i de la caritat, del servei i de l’almoina.

Segons el llibre dels Fets dels Apòstols, després d’un llarg discurs, Esteve ple de l’Esperit Sant, fixà al cel la mirada i veié la glòria de Déu i Jesús que s’estava a la dreta de Déu. Llavors va dir: -Veig obert el cel, i el Fill de l’home a la dreta de Déu. De fet aquest és un dels articles del credo que repetim cada diumenge : “seu a la dreta del Pare”. La dreta és el lloc d’honor, però Déu és incorpori, no té ni dreta ni esquerra, per tant seure a la dreta del Pare, segons Sant Agustí, fora gaudir de la felicitat del Pare.

Ells, cridant amb tota la força, es van tapar les orelles i s’abraonaren tots alhora contra ell, el tragueren fora de la ciutat i començaren a apedregar-lo. Els testimonis havien deixat els seus mantells als peus d’un jove que es deia Saule i que havia de continuar la seva persecució. Mentre l’apedregaven, Esteve pregava dient:  Jesús, Senyor, rep el meu esperit.  Després caigué de genolls i va cridar amb tota la força:   Senyor, no els tinguis en compte aquest pecat! I, havent dit això, va morir.

Esteve no ho va tenir gens fàcil, però va sortir victoriós del combat. Avui que en el món hi ha més màrtirs que en els primers segles de l’Església, ens dona forces tenir presents els màrtirs del món . I fer-ho en les nostres comunitats sovint “perseguides” per l’apatia i la indiferència quan no per l’agressivitat dels qui viuen només la lògica del poder.

Segons Joan Amades, Sant Esteve havia estat el patró dels fadrins de Catalunya. Per això en moltes de les poblacions on la confraria de Sant Esteve feia festa, els fadrins en tirar les monedes de l’almoina a la bacina, ho feien amb força per tal d’imitar l’escena de quan van apedregar-lo i honorar d’aquesta manera el sant.