Pastors meravellats

Solemnitat de Santa Maria Mare de Déu

Jornada Mundial de la Pau 2020

L’evangeli d’avui torna a fer referència als pastors. Diu que els pastors explicaven el que havien vist i tothom se’n meravellava. I ens podríem preguntar: “I de què es meravellaven si només havien vist un matrimoni jove que acabava de tenir un fillet?” I en un lloc tan humil... A banda que cada vida que comença és una meravella, els pastors devien parlar amb paraules de fe, en aquell naixement Déu parlava. Després diu que els pastors se’n tornaren glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit; que tot ho havien trobat com els ho havien anunciat. Jo crec que l’evangelista està parlant-nos a nosaltres, els pastors els que volem seguir les passes de Jesús Bon Pastor. Pensant en nosaltres com a mossens, realment som capaços de meravellar-nos? I encara més, d’encomanar aquesta capacitat als altres... Meravellar-nos d’una vida que neix, d’uns promesos que s’uneixen en matrimoni... meravellar-nos de l’estima d’uns fills quan tenen cura o acomiaden per sempre els seus pares... Som testimonis de moments privilegiats en la vida de les persones, però els anys ens van endurint, sempre tenim el risc d’esdevenir funcionaris... El funcionari no es meravella de res ni per res: fa la seva funció i punt. I la gent s’adona si està davant d’un veritable pastor o d’un funcionari.  Deia Louis Pasteur que meravellar-se és la primera passa per a una descoberta. Si us plau, no perdem mai la capacitat de meravellar´nos.

I encara diu l’evangelista que els pastors lloaven i glorificaven. Nosaltres que som convocats a la lloança diària, realment lloem, realment reconeixem el rastre de bellesa que deixa Déu en la vida i obra de les persones...?  Potser no, o potser no prou.  Diu també l’evangeli que Maria conservava aquests records en el seu cor i que els meditava...Un biblista comentava: “si rumiava és que potser no ho acabava d’entendre”. Maria estava fornint d’un cos al Verb etern del Pare. Però Maria –i Josep- es devien meravellar també de les lloances dels pastors... D’aquells homes senzills que dormien a la intempèrie, que eren malvistos, però que se’n tornaven cantant les meravelles del Senyor i que confirmaven l’anunci que ells havien rebut. També Maria i Josep devien pensar: “què serà d’aquest infant?.” Imaginem-nos per un moment el col·loqui de la cova o de l’estable. Uns pares que mostren un fill que ha tingut un engendrament i un naixement fora del comú i que la gent més senzilla reconeixen allò que ells, els pares, gairebé no gosen formular.  Altra vegada em fa pensar en el diàleg del feligresos amb els mossens, concretament amb pares joves que venen amb els seus nens a batejar o a fer la catequesi, potser són coses molt senzilles però, si estem atents descobrirem darrera d’allò que ens diuen un missatge transcendent perquè tothom té llavors d’eternitat. Quantes vegades els mossens anem de pressa i no ens fixem en el que diuen els nostres feligresos!

El Sant Pare, en el seu missatge per la Jornada Mundial de la Pau, afirma: “mai no hi haurà una pau veritable a menys que siguem capaços de construir un sistema  econòmic més just”. I ho explica amb una cita de Benet XVI  quan escrivia que la victòria sobre el subdesenvolupament  s’assolirà sobre tot en l’apertura progressiva en el context mundial a formes d’activitat econòmica caracteritzada per certs marges de gratuïtat i comunió”. Marges de gratuïtat i comunió que trenquen la lògica del do ut des, del dono perquè em donis...  No són paraules buides: El proper mes de març el Papa ha convocat a Assís a joves economistes i empresaris de tot el món a crear un pacte global que humanitzi l’economia. Per això hem d’admirar-nos també de la generositat dels joves que busquen fórmules noves, potser basades en l’encomia de la comunió i en d’altres propostes.  Només aquell que es meravella és capaç de lloar i d’estimar..