Tres regals, tres persones

Homilia Epifania 2020

Estimats germans i germanes,

us imagineu que cada un dels tres dons que –segons l’evangelista- els mags van portar fossin per cada un dels membres de la Sagrada Família? Que a Jesús li portessin l’or, com a Rei, perquè àuries foren les seves paraules. Que a Maria li portessin l’encens, perquè la Mare perfuma la llar en el silenci de tants actes quotidians. I que a Josep, com a patró de la bona mort, la mort més bella, perquè va morir en braços de Jesús i Maria, li portessin la mirra.  En qualsevol cas, tots tres els devien compartir tota la vida aquells regals en la intimitat que va marcar tants anys de la vida oculta de Jesús, on es conjuntava el treball, la pregària i la cura del cos.

I com contrasta el comportament d’aquests savis vinguts de lluny amb el d’Herodes! Ells venien de molt lluny, cercant i Herodes ja era allí i no sabia que havia nascut el Messies. Els mags sabien i buscaven i Herodes no sabia res ni buscava res perquè es pensava que ho tenia tot.  Els mags volien oferir els seus dons a l’Infant i el monarca llevar-li la vida.  Ells eren homes que cercaven la veritat i el monarca cruel, en canvi, mentia: no volia adorar l’Infant si no eliminar-lo. Fixeu-vos, la mentida és una arma dels poderosos. Els poderosos menteixen per portar a terme els seus objectius. És famosa la frase de Nicolau Maquiavel: la fi justifica els mitjans i molts poderosos en el decurs de la història i avui mateix l’han posat en pràctica. I alguns canvien de discurs quan els convé, només per assolir el poder.

De petit pensàvem que a la vida hi havia bons i dolents, com a les pel·lícules. Amb els anys vam anar entenent que tots érem alhora bons i dolents. Avui constatem que això és veritat –tots tenim un costat fosc- però que hi ha persones dolentes, que es fan mal i que fan mal. No podem judicar el seu interior, però sí els seus fruits, i Jesús mateix va dir que l’arbre bo dona fruits bons i l’arbre dolent en dona de dolents. I els fruits d’Herodes, entre d’altres foren una massacre, una gran matança d’innocents.

El papa sant Joan Pau II va dedicar la seva carta als artistes (1999) a tots aquells que amb apassionat lliurament busquen noves “epifanies” de la bellesa per oferir-la al món per mitjà de la creació artística. M’agrada que triés aquesta expressió “epifanies” de la bellesa, perquè en el fons tots som artistes, uns de les arts plàstiques, d’altres de les arts visuals, d’altres de la paraula, d’altres encara de la convivència...

Que avui quan veieu la il·lusió dels qui desemboliquen els regals, penseu que el millor do que ens podem fer els uns als altres és el de la pròpia vida. Com en va fer aquell Diví Infantó de la seva, a la creu, prop de la seva marona recordant sens dubte aquells savis vinguts d’Orient, que un dia de la seva infantesa havien vingut a adorar-lo, sota la presència atenta i emocionada dels seus pares.