Seny i rauxa

Homilia diumenge 3 de Pasqua

Al salm responsorial hem lloat al Senyor que ens dóna seny. Què n'és d'important el seny, el sentit comú, la justa mesura, el bon criteri! I quants mals es deriven dels comportaments desassenyats...! Antigament a les campanes se'ls donava el nom de “seny”, el seny de les hores, perquè assenyalaven el moment oportú. Avui a la trobada de campaners de Catalunya a Òs de Balaguer, potser ho recordaran... Fa 172 anys Jaume Balmes va escriure un llibre que es va estendre arreu i que es deia El criterio: és el criteri que es deriva del seny per poder accedir a les veritats objectives.  I el papa del seu temps, Lleó XIII, a qui Balmes va conèixer personalment, tenia El criterio com a llibre de capçalera...

Al costat oposat del seny hi a la rauxa, l'arravatament, l'exaltació, l’impuls, de vegades el rampell. És molt humà tenir rampells.. Els apòstols, alguns més que d’altres, eren rampelluts, impulsius... De vegades a l’evangeli un rampell té un efecte positiu com quan Pere diu: “Tu ets el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món.” D'altres vegades el rampell té unes conseqüències negatives com quan Pere a l'hort de les oliveres talla l'orella del criat del summe Sacerdot... Cleofàs i l’altre deixeble, potser Pere, potser cada un de nosaltres, tenen el rampell de deixar-ho córrer tot i d’entornar-se’n al seu petit Emmaús de cada dia... I Jesús ressuscitat fa que retornin al seny. És a dir fa que no renunciïn a la seva responsabilitat que és donar raó de la seva esperança.  Que passin de la decepció a l'entusiasme, d’un cor trist a un cor abrusat de joia, de la deserció a la reincorporació al grup. I això ho aconsegueix tot caminant al seu costat, acompanyant-los, explicant-los el sentit de l’Escriptura. És a dir posant l’Escriptura en el seu context vital i fent-los veure que tot allò que van escriure la llei i els profetes sobre Jesús té una repercussió important en les seves vides. Un sacerdot ancià i savi, mossèn Pere Campà, em deia que avui no s'estudia la Bíblia, quan gairebé n'hi hauria prou estudiant la Bíblia, perquè si l'estudiéssim bé aprendríem filosofia, història, poesia, art, llengües, en definitiva, aprendríem la saviesa del cor. La bíblia la llegim personalment i la llegim també en comunitat. Hauríem de llegir-la sempre cercant la saviesa del cor. Ben aviat tindrem aquí a la parròquia una exposició que porta per títol “Bíblia i Reforma, amb motiu del 500 aniversari de la Reforma de Luter.” Es proposarà també la lectura de la bíblia com a llibre clau de la cultura d’Occident.

Diu l’evangeli que el van reconèixer quan partí el pa. Cada vegada que celebrem l'eucaristia partim el pa per repartir i repartim per compartir. El bisbe Sebastià Taltavull ens explicava una anècdota: en una ocasió en una eucaristia que va presidir a la catedral de Menorca, amb vàries llengües, hi va assistir un belga agnòstic. El bisbe tenia el costum de sortir a la porta a acomiadar la gent. Aquell belga li va preguntar: “feu a cada eucaristia aquest gest?.” “Sí  -li va respondre el bisbe- a cada eucaristia.” “Doncs aquesta és la solució del problema del món: repartir cultura, amistat,  béns”, va dir el belga.

Diu l’evangelista que Jesús ressuscitat va desaparèixer dels seus ulls. El Papa Francesc a Egipte ha assegurat amb força que "el Ressuscitat desapareix de la nostra vista per ensenyar-nos que no podem retenir Jesús en la seva visibilitat històrica". En aquest context, ha subratllat que l'Església ha de saber i creure que Ell està viu en ella i que la vivifica amb l'Eucaristia, amb l'Escriptura i amb els sagraments. Hi ha persones que diuen “jo crec en Jesús, però no en l’Església”.  No han descobert que el rostre de Jesús es fa present en l’Església.

El bisbe de Roma ha invitat tots els creients a "tornar a la seva vida quotidiana, a la vida familiar, a la feina o al propi país com els deixebles d'Emmaús van tornar Jerusalem", i els ha animat a fer-ho "sense tenir por d'obrir el seu cor a la llum del Ressuscitat, permetent que ell transformi les seves incerteses en força positiva".

Amics: que avui sapiguem descobrir-lo vivent, quan tornem a partir el pa i que això ens doni seny per complir amb la justa mesura la nostra missió i, sempre que calgui una rauxa positiva per estimar sense mesura.