Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge de la Sagrada Família. Cada família és un món. Cada família té els seus secrets i la seva intimitat. En les famílies solem conviure persones de diverses generacions. És d’una gran riquesa pedagògica que els néts puguin veure els avis, ancians, potser malalts... És cert que avui la vida s’allarga i que les persones poden arribar a grans amb bona qualitat de vida, però conviure amb els avis ensenya que a la vida no som sempre joves, ni sempre estem en plenitud de forces. Hi ha famílies unides i famílies trencades. Preguem avui per la nostra família i també per les famílies que coneixem, especialment per les que més pateixen. El consell del llibre de Jesús fill de Sira, continua vigent: “acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui, si s’afebleix el seu enteniment sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força”. Quin misteri el de la manca de salut mental, com fan patir als qui tenen a prop alguna persona dement, que hi és però que sembla qu...

El profeta Isaïes ha dit: Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que anuncia la pau i porta la bona nova... I podríem preguntar-nos: com es poden sentir els passos en les muntanyes? Només els poden escoltar aquells que escolten o millor encara que ausculten la realitat. Recordo un any que es va esfondrar una represa causant una gran inundació. Els animals havien fugit abans, ho havien sentit, ho havien pressentit... Quina imatge més bonica també “danseu ruïnes de Jerusalem”, realment Isaïes és un poeta  i tot poeta és profeta. Les ruïnes són també belles. En el romanticisme foren enaltides. Em deia un amic que havia visitat una abadia anglesa que estava en runes i deia, “i no obstant se sentia que allí hi havia viscut una comunitat que s’havia estimat.” Quan es van descobrir les ruïnes d’Herculà i de Pompeia, les ciutats enterrades sota la lava del Vesubi, van impressionar tant que van començar a fer-se els naixements enmig de ruïnes, per indicar també q...

Estimats germans i germanes, en aquest verset de l’evangeli de Lluc “i l’embolcallà i el posà en una menjadora perquè no havien trobat lloc a l’hostal,” hi ha la nota humana i dramàtica d’aquesta nit tan bella i tan poètica. Humana perquè Jesús era un nen com els altres, que necessitava bolquers i dramàtica perquè no havien trobat acolliment. No és cap secret que avui moltes persones, per motius diversos dormen a la intempèrie. Algunes ben a prop d’aquí. Avui mateix hem tingut l’ocasió d’acollir-ne una, del país,... Dissortadament les emergències socials a Badalona encara no estan del tot ben resoltes. Em consta que s’hi està treballant, potser massa lentament.  Josep Maria de Sagarra deia en el seu poema nadalenc: “...Nadal ens ha pintat el rostre/amb un vermell precís i decidit/i ens dóna un sentiment de llar, de sostre,/de terra, de nissaga i d’esperit.” Tots els qui som aquí tenim sostre, tenim taula, tenim família, tenim amics i alguns en tenim molts i és molt diferent tenir...

Homilia del quart diumenge d’advent 24/12/17 Estimats: en el decurs de la vida anem fent plans, de vegades ens sembla que ens en sortim i d’altres no. En anglès “exit”  vol dir sortida i en català reeixir, tenir èxit, és sortir-nos-en. Déu té un pla per cadascú que hem de saber descobrir. No és que el pla de Déu estigui determinat prèviament de manera rígida, això fóra determinisme. Déu compta amb la nostra llibertat i aquest pla l’anem construint podríem dir de manera col·laborativa entre Déu i nosaltres i els altres cada dia. Hi ha moments difícils com Getsemaní quan Jesús demanava enmig d’una lluita agònica que es fes la voluntat de Déu i no la seva. La veritable llibertat no és fer allò que jo vull fer simplement sinó allò que convé que faci, allò que em convé realment. Un exemple senzill : aquestes festes hem pres i haurem de prendre decisions: a qui felicitem, a qui visitem, quin regal fem a aquesta persona, quin plat preparem.... Voldríem encertar. Però no hem ...

El P. Josep Maria Coll i d’Alemany és filòsof en el sentit més ampli del mot: conrea l’estima a la saviesa en totes les seves dimensions.  Partint de la seva condició de membre de la Companyia de Jesús, s’obre al diàleg amb altres pensadors sempre des del personalisme i amb l’horitzó i la voluntat de la plena comprensió de l’altre. Com a jesuïta té ben interioritzats els postulats ignasians- “el principi i fonament”, “la contemplació per assolir amor” l’”en tot estimar i servir”- que són els motors de la seva espiritualitat, que dinamitzen la seva trajectòria filosòfica i teològica i el seu tarannà afable i dialogant des de la fermesa d’unes sòlides conviccions i un irrenunciable compromís envers Catalunya. La seva trajectòria intel·lectual s’inscriu en els grans pensadors del segle XX. Josep Maria Coll de fa anys és admirador i seguidor de Hans Urs Von Balthasar (Lucerna, 1905- Basilea, 1988) el jesuïta suís que sistematitzà el seu corpus estètic Glòria en diàleg amb Adri...

Homilia diumenge 3r d’Advent 17/12/17 A la redacció de Catalunya Cristiana tenim clar que mai no hem de titular en negatiu. També a l’hora de parlar hauríem d’evitar començar negant. Hi ha moltes cultures que se les enginyen de moltes maneres per evitar dir que no. Potser perquè els fa por contrariar o ferir, potser per no prendre el risc de definir-se... Però els mediterranis som més clars: sí quan és si i no quan és no. Per això Joan Baptista, noble i ferm,  es defineix ell mateix negant-se triplement: no sóc el Messies, no sóc Elies no sóc el Profeta que ha de venir. Ho té ben clar i ho diu ben clar. En positiu diu: sóc una veu, un crit, un clam. Una veu que per cert serà silenciada violentament, abruptament, quan serà decapitat i Jesús prendrà el relleu. I és que Joan va cultivar la virtut fonamental i culminant de l’itinerari cristià: l’abnegació. Negar-se a un mateix. Això avui no agrada. Estem en un temps d’enaltiment del jo, del culte al cos,  del body art, ...

Diumenge segon d'advent 10/12/2017 A l’oració col·lecta, a l’inici de la missa, hem demanat que “les preocupacions de les coses terrenes no ens impedeixin de córrer a l’encontre de Jesús”. Aquest és el sentit de l’Advent, no és solament que Déu ve a la nostra vida en cada ésser humà i en cada esdeveniment de la nostra història, sinó que som nosaltres els qui anem cap a ell. Com diu la cançó de Kairoi: “Tu ets qui ens crides, i en silenci venim”. Però què passa? Que tots tenim moltes preocupacions i quan arriba aquest mes de desembre i s’acosten les festes nadalenques, sembla que encara en tinguem més. Sembla que la vida ordinària es paralitzi i que moltes coses s’hagin de deixar “passat festes” Hi ha unes paraules que aquests dies està en llavis de molts: “passat festes”. “Passat festes et trucaré”, “passat festes ens veurem”, “passat festes faré la gestió” “passat festes li respondré…”, “passat festes m’hi posaré”.  És cert que les festes són dies especials en els quals ca...

Solemnitat de la Immaculada Concepció 2017 El relat del pecat original -ple de simbolismes- indica una realitat profunda: que la dona, que l’home des dels orígens de la humanitat eren capaços de fer mal i de fer-se mal.  I que de fet se’n van fer i en van fer. Quan el poble jueu per allà al segle X abans de Crist reflexionava sobre la condició pecadora de la humanitat: la supèrbia, l’enveja, la mandra, les lluites malignes, els desequilibris socials, arribava a una conclusió: avui els homes pequen, perquè des del principi de la humanitat ja eren capaços de pecar i de fet van pecar. Però si us hi fixeu el pecat no és solitari: hi ha una xarxa còmplice de maldat. Déu interroga Adam, Adam dona la culpa a Eva i Eva li passa la pilota a la serp. De fet, tots són culpables, però tots s’espolsen les responsabilitats. Un novel·la molt coneguda d’Agata Christie és “Assassinat a l’Orient Express”, que s’ha tornat a portar a la pantalla recentment. En aquesta obra es pot veure com en ...

Primer diumenge d’Advent 2017 Cada Advent és el mateix, però cada any l’Advent té un color distint. Perquè distint és el nostre moment vital, les expectatives personals, les circumstàncies de la nostra comunitat i del nostre poble.  La nostra vida té dies i nits. I avui potser que personalment en la vida familiar o com a parròquia o com a poble estiguem vivint una nit, uns moments de foscor i de desconcert. Sant Marc evoca les quatre vigílies nocturnes de l’horari romà: el vespre, la mitjanit, el cant del gall i la matinada. No hi ha una sola nit. I la nit pel cristià no ha de ser cau de malifetes. “ A la nit quan neva i plou i la ciutat es remou brillant d’insomnis i fúria “ (Maragall) Hem de recuperar la nit, perquè en la foscor pot esclatar la Llum. Era de nit quan Jesús va néixer en un estable (Oh fosca d'una Nit la de Nada/tu ens has portat la Llum", escrivia Joan Baptista Bertran; i era de matinada quan va ressuscitar. El cant del gall va fer adonar a Pere ...

Homilia diumenge de Crist Rei 26/11/2017 Quan Miquel Àngel va pintar el Judici Final a la paret de fons de la Capella Sixtina es va inspirar en aquest passatge de l’evangeli que acabem de proclamar. És com si la paret hagués desaparegut i, de sobte, aparegués l’escena del darrer dia. És l’instant suprem en que Jesús Ressuscitat (porta les nafres de la Passió) fa un gest de reprovació amb el braç envers tots aquells que no han sabut reconèixer-lo en el germà més petit, en el pobre i el famolenc, en el malalt i el pres, en els seus enviats. D’aquesta composició grandiosa (hi ha prop de quatre-centes figures humanes) hi ha molts detalls que ens impressionen: Maria apareix com a arraulida al costat de Jesús, talment com Eva sorgida del costat d’Adam. I és que Jesús i Maria són el nou Adam i la nova Eva, els pares de la humanitat nova que va sorgint lentament enmig del dolor i que es manifestarà en plenitud el darrer dia. Miquel Àngel patia molt per aquell món tan corrupte com el qu...

Parròquia de Santa Maria de Badalona divendres 17 de novembre de 2017 La seva misericòrdia s'allarga de generació en generació/per a tots els seus fidels./Desplega la potència del seu braç,/i destrueix als homes de cor altiu./Desposseeix als grans del seu senyoriu,/i exalça els insignificants, als que no són res./Sadolla als qui tenen fam amb tota mena de béns,/i deixa als rics amb les mans buides./Acull al seu poble Israel, el seu servidor,/recordant-se de la seva misericòrdia/com ho havia promès als nostres pares/ a Abraham i la seva descendència per sempre. Benvolguts, En les dues sessions anteriors hem escoltat les reflexions de dos pastors Lorenzo González i Daniel Posse. Tots dos experts en Luter. Jo en aquest tema no els arribo ni a la sola de la sabata. Amb tot, vull agrair al Joan Rosàs i als congregants dels Dolors que en aquest cicle amb motiu dels 500 anys de la reforma protestant, m’hagin permès de llegir i comentar aquest text de Luter –que al seu torn é...

Homilia diumenge XXXIII (19/11) La dona forta té un protagonisme gran en la primera lectura. També a la segona, Pau compara la segona vinguda del Senyor i el trasbals que suposarà amb els dolors de la mare quan infanta, que en el seu temps, eren molt més intensos i generalitzats. Però és una visió consoladora, entendre que els sofriments del món present són el signe d’un nou part... I encara que explícitament a l’evangeli Jesús no parli de la dona, és evident que les dones per la seva mateixa naturalesa, solen ser molt bones administradores. Però aquest evangeli dóna una lliçó encara més profunda. Ens ajuda a conèixer millor a tots, homes i dones, com és Déu, el rostre de Déu. El tercer  personatge de la paràbola, el que només havia rebut un milió, té una imatge distorsionada del seu senyor: “sé que sou un home exigent, que voleu collir on no havíeu sembrat.· I davant d’aquest Déu esdevé poruc. Probablement sí que aquell senyor era exigent, però no és veritat que no hag...

Facultat de Filosofia de Catalunya (URL) Quarta hora de dimecres 15 de novembre de 2017. Sant Albert el Gran Centre d’Estudis i Documentació G. K. Chesterton Déu vos guard. Saludo cordialment la Dra. Anna Berga, Secretaria General de la Universitat Ramon Llull, el professor Josep Carbonell, donant del Fons Chesterton, la Dra. Sílvia Coll-Vinent, professora titular de la Facultat de Filosofia, el Sr. Marià Hispano, arxiver del fons Chesterton i el Sr. Daniel Gil, de la Biblioteca Episcopal del Seminari de Barcelona, que en serà la dipositària. Saludo cordialment el degà de la Facultat de Teologia, els professors i alumnes, i el distingit públic assistent. Avui és la festivitat de Sant Albert el Gran, bisbe i doctor de l’Església, mestre de Sant Tomàs d’Aquino. Sobre ell escrivia Chesterton: “Albert el Gran fou el fundador de la ciència moderna. Va contribuir més que cap altra a preparar el procés que va convertir a l’alquimista en químic i a l’astròleg en astrònom.” [AYLLÓ...