Divendres Sant 2017

D

Homilia

Aquest matí hem celebrat el tradicional Via Crucis a Roca i Pi. Estava molt ben preparat per les Germanes Dominiques: cada estació anava acompanyada d’una actualització, de la Passió del món... Però el sol pas pel passadís de la Residència on hi ha tants ancians en cadira de rodes, alguns amb oxigen, d’altres absents... ja és tot una meditació de Divendres Sant. Alguns hi teniu persones estimades que aneu a visitar... Fa impressió.

Un es pregunta el per què de l’ancianitat, de la malaltia, del deteriorament físic i psíquic. És el nostre futur. El de molts...

La paraula “Passió” expressa passivitat. Hem escoltat com Jesús es mostra pacient durant tota la seva Passió. No es defensa, no reacciona aïradament. Però alhora es mostra valent, ferm, decidit, respon amb justesa, parla amb paraules plenes de saviesa. Maria també es manté ferma enmig del dolor, Maria Magdalena, les dones, Joan, romanen a prop de la Creu... Per difícils que siguin els moments que ens toqui viure: mort d’una persona estimada, malaltia greu d’un ésser volgut, nit fosca, desconcert, perplexitat... No oblidem que sempre podem tenir besllums de resurrecció.

Acaba de sortir un llibre magnífic que explica la història, la iconografia i la restauració de la Pietat Desplà que es mostra a la Catedral de Barcelona. Hi ha 51 espècies botàniques diferents i 21 espècies diferents d’animals, entre elles unes papallones que són preludi de la resurrecció.

A la Passió segons Sant Mateu de J.S. Bach, es va seguint fidelment el relat evangèlic, però alhora hi ha corals magnífics com un que és lletra original de Sant Bernat de Claravall, amb lletra catalana: Joan Maragall (1860-1911), música: Hans L. Hassler  (1564-1612) i harmonització de Bach                                                que diu:

 O, testa lacerada/  del bon Jesús, Déu meu!/   O, testa circumdada/    d’espines i menyspreu!/ O, testa abans cenyida/ de glòria resplendent,/    avui tan escarnida,/ jo et faig acatament!//  O, rostre nobilíssim/  que el món féu estremir!/  O, rostre amorosíssim/  com et muda el sofrir!/    O, faç esgrogueïda!/  Qui dels teus ulls l'esclat,/ la llum, que és tota vida,/  apaga amb crueltat?

Amics, contemplem la creu de Jesús.  El poble cristià ha intuït que aquesta mirada de Crist mort és guaridora i pacificadora. Per això sol pregar tantes vegades al peu de la creu.  Jesús havia dit: Quan seré enlairat sobre la terra atrauré tothom cap a mi. Sota un cel ennuvolat es dreça aquest instrument de suplici. La mirada de Crist mort és serena, pacificadora. El sofriment de l’agonia ha desaparegut i ha deixat pas a una gran serenor.

De tot cor donar la vida/el més gran que podem fer/estimar-nos sense mida/fins per aquell que ens vol desfer.