Homilia diumenge de Pasqua 2017

He rebut una felicitació de Pasqua que diu: Crist és, en tot, la nostra vida. La seva divinitat és vida, la seva eternitat és vida, la seva carn és vida, la seva Passió és vida. Així ho va dir Jeremies: “Viurem a la seva ombra” (Lm 4,20). L’ombra de les seves ales és l’ombra de la seva Creu, l’ombra de la seva Passió. La seva mort és vida, la seva ferida és vida, la seva sang és vida, la seva sepultura és vida, la seva resurrecció és vida... Ell és blat i va ser mòlt en el seu cos, i va morir per donar molt de fruit en nosaltres. La seva mort és el fruit de la vida. Així doncs, “tot el que ha estat fet en Ell, és vida” (Jn 1,3s). (Sant Ambròs de Milà, In Ps. 36, 36s). Celebrem doncs, la vida. El Papa emèrit Benet XVI -que ha fet 90 anys- deia que a Jesús el van matar però que no li van arrabassar la vida perquè Ell és la font de la vida.

Aquesta quaresma, un grup d’amics, voluntaris la Catedral i de Sant Jeroni de la Murtra, vam visitar el Monestir de Sant Benet de Montserrat. Les monges, sempre acollidores, ens van dir una cosa molt bonica, que ens havíem retrobat –feia uns mesos elles també ens havien visitat- i que “trobada” equival a Pasqua. Així que, encara que fóssim en temps de quaresma, estàvem celebrant la pasqua.  Quan passats uns dies el  dominic fra Jean Jacques Pérennés va rebre el sisè Memorial Cassià Just que atorga la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat per al foment de la trobada entre les tradicions cristiana i islàmica, ens va dir: “sempre prefereixo la paraula trobada abans que la paraula diàleg. Aquesta última es dilueix amb freqüència en un mar de paraules i les paraules poden ser enganyoses. Al contrari, la trobada sempre es refereix a una comunió d’intel·ligències, a una comunió dels cors i no de les paraules”.

I que són les aparicions pasquals si no trobades de Jesús: amb la seva Mare, amb Maria Magdalena, amb els d’Emaús, amb els apòstols...?  Els dos apòstols Pere i Joan van al sepulcre. Sempre impressiona un sepulcre. Joan s’espera que entri Pere. Pere entra i veu. Joan entra, veu i creu. De la fe de Pere no en parla, perquè l’acte de fe és molt personal. En el respecte a la manera de creure cadascú es fonamenta la llibertat religiosa... Anit en la vetlla pasqual hi havia persones que considerava agnòstiques i van voler celebrar la Pasqua... Em va emocionar.

Tan de bo que en aquests cinquanta dies tinguéssim molts trobaments i retrobaments, mirats amb ulls de fe, cada un pot ser una pasqua.

Sobretot Pasqua és l’experiència que Crist continuava vivint que continua vivint enmig nostre. Fa unes setmanes ens van visitar aquí a Santa Maria els amics de la Teresa Català. La Teresa era una dona creient, compromesa, que havia posat en marxa Oxfam Intermón a Badalona. Va viure una llarga malaltia i la va saber afrontar exemplarment fins a la seva mort als 42 anys. Tenia un braç estès a Jesús i un altre als germans... Va procurar fer feliços a tots els que tenia al voltant. Va deixar com volia que fos el seu enterrament: sense flors i demanant que qui volgués fer una ofrena, la fes a Proactiva Open Arms una organització no governamental de la nostra ciutat, la principal missió de la qual és rescatar del mar els refugiats que arriben a Europa, fugint de conflictes bèl·lics, persecució i pobresa. Amb els donatius van poder fer dues embarcacions i una d’elles porta el nom de la Teresa...Encara érem a Quaresma i ja vam començar a assaborir la Pasqua. Escoltar històries de vida com aquella ens va ajudar a enfortir els nostres lligams.

Recordo una dona del poble, anciana, senzilla, molt alta –li deien la Margarida llarga- que deia que el que més li agradava del món era el sol i les flors. Realment són dues coses mol belles. Avui és un dia de sol i de flors, avui és Pasqua florida.  Pasqua i primavera esclaten a l’hora i la sàvia intuïció popular omple de flors les esglésies... O el preu de les flors esdevé servei generós i solidari.

Que tingueu una bona Pasqua.