En el 31è aniversari de la nostra ordenació

En l’evangeli que hem proclamat, es veu ben clar que la visió del temps de la vida i de la mort de Jesús, és molt diferent de la que tenien els jueus. Per això a Jesús li deien endimoniat i fins i tot el volien apedregar. Els parla a un altre nivell, molt més profund. Els qui guarden les paraules que jo he dit no tastaran mai la mort, diu. No diu pas: “no moriran”, sinó no “tastaran la mort” i  què és tastar la mort? Humanament un fracàs, una malaltia greu, la mort d’una persona estimada, el final d’una etapa... podríem dir que són “tasts de mort”. Però en realitat no és així, perquè per un cristià ni el fracàs ni el dolor no són mai del tot experiències de mort, sinó que a la llum de la fe, són experiències de vida, experiències que ens ajuden a relativitzar, que ens fan madurar i créixer com a persones. Per al cristià no hi ha mals absoluts. La veu castellana ho ha dit amb saviesa: “no hay mal que por bien no venga”o “mal es sufrir pero sufrir mal es mayor mal”. Recordo un passatemps –potser algú hi heu jugat- que consistia a anar ennegrint una sèrie de caselles numerades. Sorprenentment en el centre començava a aparèixer una figura...

Em recordo molt d’aquelles paraules del bisbe Joan Carrera en la seva darrera homilia a la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre, davant d’aquella comunitat aleshores molt anciana i malalta:“Tendim a pensar que ara és primavera i que avancem cap a l’hivern de la mort... Tenim la sensació que ara és de dia i que la vellesa és el capvespre que porta a la nit. No és veritat... tota la foscor de la vida humana, tots els gemecs que ens provoca el mal del món, tot el dolor de tota la humanitat, el misteri del mal que ens interpel·la i ens fa patir... tot això són signes d’un gran part, el part del cel nou i de la terra nova de Jesús ressuscitat”

En el recordatori de la primera missa que vaig celebrar a Calonge, el 20 d’abril de 1986, el rector, el recordat mossèn Pere Surribas i Garrober, hi va voler posar aquestes paraules de la Carta de Sant Pau a Timoteu: “Sigues assenyat en tot, suporta els sofriments, fes obra d’evangelista, compleix bé el teu ministeri”. I les va glossar en la seva homilia: “precisament perquè aquestes paraules són sortides d’un cor d’un apòstol, nosaltres a la Santa Missa d’avui demanarem a Déu Nostre Senyor que el cor de mossèn Jaume sigui com el d’aquest apòstol. Perquè sigui assenyat en tot, perquè sàpiga suportar els sofriments, perquè obri com els evangelistes, perquè compleixi bé el seu ministeri.” Han passat 31 anys i encara em falta molt per viure aquest seny, aquesta capacitat de suportar els sofriments, d’obrir camí com els evangelistes, en definitiva de complir bé el meu ministeri. Però per això tinc la sort de comptar amb la pregària i el suport de tots vosaltres.

I continuava dient mossèn Pere: “passes al davant, al davant del poble cristià no únicament per guiar-lo, sinó també perquè li obris camí, però no el teu camí si no el de Crist. Perquè Ell és el Camí. I en aquesta teva obligació, en aquesta teva fidelitat, fes-ho amb fermesa, fes-ho amb enamorament, fes-ho realment avui i sempre. Que quan a les vesprades o potser a la matinada, cansat, reposis, puguis dir: “Senyor no són pas les mans que hi ha sortit durícies, ni hi ha durícies tampoc en el meu cor...” sinó que cada dia el tinguis més tendre com d’un infant i el tinguis net. I en aquesta netedat veuràs Déu no únicament en l’altre món, si no en aquest. I el veuràs en els ulls dels infants, i el veuràs en la il·lusió dels joves i el veuràs també en les arrugues de la gent gran i el veuràs en les càrregues que porten en el seu cor els que convivim en aquest món.” Ha estat ben bé així.

Un motiu d’emoció s’uneix a aquesta celebració. Els amics que l’any 2004 vam fer el camí de Santiago junts de Sarria a Lugo fins a Santiago -una experiència inoblidable- avui passats 13 anys reprenen aquest camí amb joia, amb entusiasme, amb més maduresa. Ultreia, endavant, és el crit dels pelegrins. Ultreia, endavant us diem també nosaltres avui, tot pelegrinant espiritualment al costat vostre. Que quan a la Catedral venereu el sepulcre de l’apòstol, quan abraceu la seva imatge tingueu molt present aquesta comunitat cristiana que avui uns envia.