Jaume Aymar i Ragolta

  Diumenge primer d’Advent. 30 de novembre de 2025 El projecte de vida cada any, el primer diumenge d’Advent ens ajuda a reflexionar sobre la història i, per tant, sobre el pas del temps en la nostra vida. Fa dies que tinc el rellotge de polsera al rellotger i encara no me l'han arreglat. Però no faig tard. Sento l’hora. La tinc interioritzada. Si no, aquí a la Murtra, cada quart, les campanes ens ajuden. Si estic al carrer o fins i tot si camino per la muntanya i he de consultar-la n’hi ha prou amb preguntar quina hora és a algú que està a prop o que passa. Fins i tot a gent del carrer. Tothom és amable. És veritat que la majoria de gent consulta el seu mòbil i que tot i que molts ja no porten ja rellotge de polsera i han de consultar el seu cel · lular, les persones se senten felices de donar-te una informació sobretot quan veuen uns cabells blancs. Estem en mans del que s’anomenen els algoritmes. Dijous passat en un col · loqui, el 257 Sopar Hora Europea de l’Àmbit Mar...

  El darrer moment Estimats germans i germanes, Avui arribem a la culminació del que anomenem l’any litúrgic que tot i que no coincideix ben bé amb l’any civil, gairebé. Queda un mes i vuit dies per coronar-lo. Pot ser una bona ocasió per recapitular en la nostra vida i per prendre consciència de quins han estat moments cabdals de joia o de dolor, o potser de canvi transcendental d’aquest any que culmina. Les tribus van anar a trobar a David a Hebron, una ciutat que porta per cert, un nom que significa «amic». David, malgrat alguns episodis foscos de la seva vida, és un personatge atractiu de la Bíblia, que seduïa. Era cantaire i ballarí. La seva reialesa era garantia d’ordre i de prosperitat. Anticipa Jesús a qui anomenaven “fill de David”. David va fer amb ells un pacte davant el Senyor i l’ungiren rei d’Israel. Que important que és saber pactar! Més val un mal pacte que un bon plet. El nostre poble, deia Jaume Vicens Vives s’ha caracteritzat pel seu caràcter pactista que é...

Estimat germans,  Jesús dibuixa en aquest evangeli un panorama certament fosc, amb grans desastres i catàstrofes.   Amb un llenguatge apocalíptic destinat a sacsejar i que encara ens sacseja. Però aquest teló de fons és per fer resplendir encara més la llum que ha de venir. La seva segona vinguda.   Jesús també obre un gran finestral d’esperança: quan tot això s’esdevingui alceu el cap perquè ben aviat sereu alliberats.  Sovint a través de les xarxes socials, ens arriben missatges apocalíptics: de les grans tragèdies que s’apropen. Són missatges que semblen adreçats a crear la por al cos. Segurament tenen part de raó, però els falta la dimensió de l’esperança.  I com que tots ja tenim prous problemes i preocupacions i maldecaps,   sovint no els fem gaire cas.  És evident que en el món i a les nostres famílies i en nosaltres mateixos hi ha dolor físic i hi ha sofriment moral   i moltes vegades, hi ha dolor innecessari i evitable. Com evitables seri...

Homilia diumenge  XXXII de durant l'any Estimats, al nostre paisatge vital hi ha rius que corren sobre la superfície. De petits estudiàvem els rius d’Espanya, rius cabalosos que potser un dia travessaríem o no. Quan hem viatjat ens hem trobat amb rius que són l’eix vital d’un país, com el Nil a Egipte, o el riu Gàmbia al país del mateix nom, o el Bio Bio a Xile, o el Magdalena de Colòmbia... Però les nostres corrents d’aigua més properes eren les rieres i aquestes no surten als mapes convencionals. La riera del meu poble, en temps del meu avi Pons, era molt cabalosa i fins i tot se n’havia arribat a emportar la carretera. Després de molts anys d’inactivitat, el 2005 es va desbordar i se’n va emportar entre d’altres, el Pont Penjat. Per arribar al Monestir, heu hagut de travessar el riu Besós que normalment ni haureu vist, però hi és. I després heu hagut de travessar sense adonar-vos-en, dues rieres seques, la de Sant Joan, si heu vingut pel costat de Santa Coloma o el Torrent...

Lluís Nadal Padró. 45 anys d’ordenació (1980-2025) Parròquia de Santa Maria de Badalona, 8 de novembre de 2025 M’emociona participar en aquesta taula rodona en el mateix altar on fa quaranta-cinc anys en Lluís Nadal Padró fou ordenat de diaca pel ministeri del cardenal Narcís Jubany i Arnau, que va contribuir tant en la restauració del diaconat en l’Església universal. Gràcies per convidar-m’hi. Al Lluís Nadal, tot i ser de Badalona, el vaig conèixer a la Facultat de Teologia de Sant Pacià.   Arran de la seva ordenació, mossèn Pere Tena, liturgista i després bisbe, el va convidar a que ens parlés als estudiants de Teologia del diaconat, d’aquest ministeri restaurat en l’església catòlica que nosaltres desconeixíem. Estàvem encuriosits. En Lluís era un home alt i corpulent, correctament vestit, amb americana i corbata. Recordo amb la humilitat que va parlar i, com des del primer moment, va citar la seva esposa, la Montserrat i el paper que aquesta havia jugat en el “sí” que el...

  Reflexions sobre la Sagrada Família Del meu record, tots els bisbes de Barcelona han deixat el seu segell a la Sagrada Família. En temps del Cardenal Jubany la rebuda de Sant Joan Pau II. En temps del Cardenal Carles, els Jocs Olímpics de Barcelona, que van contribuir a difondre mundialment la imatge del temple. En temps del Cardenal Martínez Sistach, la visita de Benet XVI amb motiu de la consagració/benedicció de l’altar i del temple. Les visites començaren a créixer de manera exponencial. I en temps del Cardenal Omella, que ha definir l’església com “preciosa”, el coronament de la torre de Maria. A més s’ha progressat molt en la construcció del cimbori central fins al punt que hom ja parla de coronament de la torre del Salvador el 2026 coincidint amb els cent anys de l’atropellament i mort de Gaudí. Arran del 2010 i potser pel fet que la meva tesi doctoral versés sobre el mestre de Gaudí, Joan Martorell Montells, vaig rebre moltes peticions de particulars i grups d’acompan...

Sonet de comiat a Fina Pié Ninot, amb doble estrambot. A Santa Maria del Mar el 2 de novembre de 2025, commemoració de tots els fidels difunts.   Te’n vas silenciosa, Fina, estimada, sents de la Basílica les campanes? et reben els pares i les germanes dona'ls, si us plau, una gran abraçada.   Mare valenta,   alegra   i esforçada te'n dus el Jordi al cor i les nanes; com es fonen avui les coses vanes, amb el caliu intens d’una mirada!   T’acomiadem el dia de difunts amb llum de crisantems i tots junts, la resurrecció es torna presència   per als qui avui ploren la teva absència. Vetlla per aquells que t'han confiat i als qui tan bellament has estimat   Enamorada de la teva Barcelona que també té una Eulàlia per patrona. Sabem que ara, des del teu mirador, ajudaràs molt més el Salvador. Seguiràs ajudant el Salvador que també té   

  Fidels difunts 2025 En memòria d’Enric Agell Botey,   pare de família, veterà resident a Sant Jeroni,de Fina Pie Ninot, mare de família lluitadora i valenta. I d'Anna Maria Vidiella, àvia de la Mariona. Estimats, wls nostres difunts són molt nostres. Sovint ens venen a la ment i al cor. Experimentem la seva proximitat. Ens emociona el seu record. Ens retorna el dol per la seva pèrdua. I aquest any els recordem en diumenge, dia de la resurrecció. Ens omple d’esperança creure que els nostres morts han ressuscitat i en tenim la certesa quan els sentim a prop, i fem nostres les paraules de Miquel Martí Pol dedicades a la seva esposa malalta: “I a poc a poc esdevindràs tan nostre que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te; a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust, una mirada que flueix sense dir-lo ni pensar-lo". Avui contemplem l’actitud de Jesús davant la mort.   Jesús es va commoure i va plorar la mort del seu amic Llàtzer. Davant la mort, cal plorar. H...

Homilia en la missa en memòria agraïda del Jan Riera Guàrdia. Entendre la vida a la llum de la mort Al Col · legi de Sant Ignasi, el dilluns dia 27 d’octubre de 2025. Estimats. Aquest vespre celebrem l’eucaristia fent memòria agraïda del Jan, en aquest col · legi de Sant Ignasi i amb tots vosaltres que l’ompliu de vida i de sentit. Aquest lloc ha estat per a ell el seu paisatge vital. Aquí ha après molt, aquí ha reflexionat, ha pregat, i aquí ha fet amics, probablement aquí ha descobert la seva vocació. I avui les amigues i els amics d’en Jan ompliu aquesta gran capella, alguns amb llàgrimes als ulls i tots amb llàgrimes al cor, units pel record del company de classe, del col · legi -col·lega-  del deixeble, que us ha passat, que ens ha passat, al davant. Ignasi de Loiola va tenir molt a prop la mort. La va tenir a prop quan de jove el van ferir de gravetat al setge de Pamplona i quan convalescent, a l’habitació de Loiola, va estar a prop de morir i se’n va sortir.   L...

  Homilia en el diumenge 30 de durant l’any i bateig del Matteo Estimats, Estem celebrant dos sagraments. Els sagraments són els signes de la proximitat amorosa de Déu. El primer sagrament és el baptisme d’en Matteo. El baptisme ens imprimeix caràcter. És el sagrament que va unit al naixement. En Matteo no ha demanat néixer, però els pares li heu donat la vida, sense demanar-li permís. També avui li administrem el baptisme, sense demanar-li permís. I de la mateixa manera que en donar-li la vida ja l’heu fet candidat a la mort, igualment en donar-li el baptisme l’incorporem a Jesús mort i ressuscitat.   El Javier Bustamante, poeta, em deia, m’agrada molt assistir a un baptisme. Crec que a tots ens plau, perquè el baptisme dels altres ens fa reviure el nostre baptisme. La majoria vam ser batejats de petits i no en tenim consciència i quan assistim a un bateig revivim aquell do de Déu que va començar a actuar en nosaltres. Però és que el baptisme ens ha de fer pensar i sentir...

  Domund 2025 Intencions: Difunts: Maria Duran Coll, feligresa de Bufalà; Maruja Garcia, mare del David Martínez. Malalts: Josep Rius Camps, biblista a Sant Pere de Reixach Per les intencions del Papa Lleó, missioner. Per la desitjada pau. En els 90 anys de naixement de Joan Serra Sanmiquel.   Germans, en aquest diumenge mundial de les missions, se’ns obre el cor i la mirada en profunditat allí on cadascú és enviat i tenim molt presents aquells que donen la vida amb perseverança, en diversos indrets del món. Els missioners són valents, ardits i   han de practicar l’enginy de la caritat. El papa Lleó fou missioner al Perú i diuen els qui el coneixen que tota la vida s’ha sentit missioner... Avui no ens cansem de pregar per la causa de la pau. Mentre uns maquinen i fan la guerra, altres volem pregar sense defallir. Ens cal perseverar fins al final sabent que l’ajuda ens vindrà del Senyor, però que ens hi hem de posar cada dia. Dimecres passat al Monestir...