Entradas

Mostrando entradas de 2025

Tot és misteri

Homilia en la missa exequial de Montse del Pozo Ferrer (108 anys) Tanatori de les Corts, 9 de març de 2025 Si Jesús fou temptat, si el just és temptat, és legítim pensar que la Montse, en aquest més d’un segle d’existència, també ha estat temptada. I moltes vegades. Però tenim també la certesa que no va caure en la temptació. Ella sabia que les pedres no es tornen pans. Que fer pa i donar pa als fills, requereix feina. Una mare encara jove amb quatre fills petits (quantes vegades devia quedar extenuada com Jesús al desert!) hagués pogut fàcilment voler refer la seva vida, tothom ho hauria entès. I no ho va fer mai: la seva viduïtat primerenca fou el motor que la va fer tirar endavant malgrat tot. Per això els fills heu volgut retornar a la mare tots aquests anys el que va sembrar en els vostres cors, el sentit d’honorar el pare i la mare fins al final, admirablement.   No volia que avui parléssim d’ella. Ni molt menys que en féssim elogis. Però ella també va refusar la temptaci...

La bondat difusiva

Intencions de la missa d’avui. 50 anys de matrimoni del Pepe i la Maria Dolors, amb fills i nets. Encomanem la salut de l’Eduard. Preguem per l’etern repòs de la mare de la Roser Vives. Estimats, la bondat és difusiva. S’expandeix, s’estén, mou els cors. La maldat en canvi és mesquina i, en general, fa perdre el temps.     De petits teníem ben clar que hi havia bons i dolents. Les pel · l í cules reforçaven aquesta creença: finalment, especialment en les pel · l í cules americanes, solien arribar els bons. Després, potser en l’adolescència, vam pensar que tothom era bo. És el que anomenem el bonisme. Potser avui, amb més realisme, ens adonem que tothom tenim un costat bo i un altre fosc. Els mateixos personatges dels serials poden ser alhora una barreja i la gent que se’ls mira s’hi identifica. Jesús a l’evangeli subratlla una evidència: pels seus fruits els coneixereu. És un test que no falla: L’home o la dona bons, del tresor de bondat del seu cor, en treu fora la bond...

Deu qualificatius de Conclave

(Ressenya de la pel · l í cula Conclave. Edward Berger, 2024) He tingut ocasió de veure dues vegades la peli Conclave. Una traduïda, i l’altra en versió anglesa, italiana, llatina i castellana, amb subtítols. Les dues vegades he acompanyat d’altres persones. He tingut l’ocasió de comentar-la amb sacerdots, religiosos i seglars. Els seus comentaris m’han ajudat. La resumeixo en deu qualificatius: 1.      1.  Profètica. Las Sandalias del pescador (1968) fou profètica perquè només deu anys després es va elegir un papa de cultura eslava, amb bones relacions amb el judaisme, pastat en el sofriment. Amb un discurs del protagonista Anthony Quinn, que fou decisiu per convèncer els indecisos cardenals, en risc d’ofegar-se en la xarxa del poder.  Crec que Conclave pot ser també profètica quant al perfil del nou pontífex: humil, fet al sofriment, tendre. 2.      Oportuna. En el moment present de l’Església i del món aquesta pel · l í cula s’ha pos...

Les trois crises

Retraite chez les Sœurs de Bene Mariya Résidence Llegat Roca i Pi de Badalona Méditation initiale Chères sœurs, vous m'avez demandé de parler de l'espérance, un sujet très actuel, en raison du jubilé ordinaire de l'année 2025 consacré à cette vertu théologale. Je vous recommande fortement de lire et de relire la belle bulle de convocation du pape François, Spes non confindit. Le discours est très beau et expressif : « François, évêque de Rome, serviteur des serviteurs de Dieu, à tous ceux qui liront cette lettre, que l'espérance remplisse leur cœur jusqu'à déborder ». Vous savez qu’il existe sept vertus : trois théologiques et quatre cardinales. Théologiques, foi, espérance et charité. Les cardinaux : prudence, justice, force et tempérance. Nous n’en aurons jamais assez du premier, le second doit être bien équilibré. Mais au cours de notre vie, nous subissons des crises et nous nuisons à ces crises. Crise de foi. En tant que jeunes, beaucoup d’entre nous...

Les tres crisis

Recés a les Germanes de Bene Mariya Residència Llegat Roca i Pi de Badalona Meditació inicial Estimades Germanes, m’heu demanat que us parli de l’esperança, un tema molt oportú, pel fet d’escaure’s el jubileu ordinari de l’any 2025 dedicat a aquesta virtut teologal. Us recomano vivament que llegiu i rellegiu la preciosa butlla de convocatòria Spes non confundit del papa Francesc. És molt bonica i expressiva l’endreça: “Francesc, bisbe de Roma, servent dels servents de Déu, a tots aquells que llegeixin aquesta carta, que l’esperança els ompli a vessar el cor.” Ja sabeu que les virtuts són set: tres teologals i quatre cardinals. Les teologals, fe, esperança i caritat. Les cardinals: prudència, justícia, fortalesa i temprança. De les primeres mai no en tindrem prou, les segones cal que estiguin degudament equilibrades. Però en el decurs de la nostra vida patim crisis, i les crisis les qualifiquem. Crisis de fe. De joves molts hem patit crisis de fe. Personalment en recordo un...

Fer que els enemics esdevinguin amics

  Diumenge 7/C de durant l’any; 23 de febrer de 2025 Avui fem memòria agraïda de la germana Viqui Molins, la monja del Raval, tan estimada i que ha fet tant de bé a tantes persones marginades. Morí dijous passat. Havia fet una revifalla fecunda d’un mes. Durant anys a les pàgines de Catalunya Cristiana , explicava les seves experiències quotidianes amb tantes amigues i amb tants amics que s’han quedat al marge del camí i que ella coneixia i tractava personalment. A ella li encomanem la nostra missió, tan difícil i tan enriquidora d’acollir i d’acompanyar als qui s’han quedat al marge del camí. La germana Viqui deia que quan va estar a llatinoamèrica havia descobert la pobresa, però quan va venir al Raval va descobrir-hi la marginació, literalment les persones que ens fan nosa, que ens molesten. Crec que aquesta és una altra versió de l’enemic. Veiem l’altre com el que mai no pot ser amic nostre. Perquè és d’una altra cultura, perquè ens fereix el seu alè, la seva presència, la ...

Sonet a Conxita Munsó Prats

  Sonet amb estrambot agraït a Conxita Munsó Prats (1934-2025). Parròquia de Sant Llorenç de Maçanet de la Selva, 18 de febrer de 2025, festa de Sant Jordi monjo.   T’has adormit, florits els ametllers: són preludi d’eterna primavera bell signe de pau i blanca bandera anuncien matins nous riallers.   Estimada fins als moments darrers, avui clous per fi una llarga carrera mestressa de casa i hostatgera d’afamats pelegrins i forasters.   L’amor més semblant a l’Amor de Déu és el que transmet una bona mare que vetlla sempre i, dolça, ens empara   El Pare t’abraça i tu ens dius adeu ens mires ja a tots amb els teus dos ulls, vencedora en el temps de tants esculls.   Gemma n’ets una bona aprenent tractes els ancians maternalment.   Tota la família de Roca i Pi està agraïda del teu noble SÍ.

Les lliçons dels arbres

Diumenge VI de durant l’any Intencions: avui fem memòria agraïda del meu pare en el cinquè aniversari de la seva mort. Preguem també per la salut del Papa Francesc. Pel proper jubileu dels diaques a Roma. Estimades germanes, estimats germans, tant a la primera lectura com al salm d’avui, Déu ens ha parlat dels arbres per explicar com és i com hauria de ser el nostre comportament. Els qui posen la confiança en els altres i no en Déu els compara a la pomera de Sodoma, en el desert de l’Arabà, que no tasta ni un moment de bonança, que viu en els indrets xardorosos de l’estepa, en una terra salada que no es pot habitar... En canvi els qui es fonamenten en el Senyor els presenta com un arbre plantat ran de l’aigua, que estén les arrels vora el corrent, que no té por a l’estiu i el seu fullatge es manté fresc: en anys de secada no es neguiteja ni deixa de donar fruit. Què ens diuen aquestes paraules del Senyor? Que és que no podem posar la nostra confiança en els altres? És evident que...

El bon pescaire

Avui preguem especialment per l’etern repòs de la Maria Carme Badosa Roqué que visqui ja en la Llum del Ressuscitat. Per la fortalesa i la plena recuperació de la Mayte Puyoles, l’Ahmed du Bamba, els germans   Tere i Ricardo Cirera i la meva mare. Per la Sònia i l’Enric que esperen un fill.   Joan Alavedra a l’Oratori El Pessebre va definir Jesús com el bon pescaire, el bon pescador.   Ell va cridar uns homes que eren pescadors, que tenien una petita empresa de pesca.   Els va cridar a partir del que eren, a que fossin el que estaven cridats a ser en plenitud. No els va dir, des d’ara sereu artesans d’homes, o constructors d’homes, o jardiners de convivència... sereu pescadors d’homes. Jesús ens crida a partir d’allò que som per tal que descobrim que el que som és només l’aspecte visible d’una realitat invisible. Pensem cada un de nosaltres allò que som, mestresses de casa, professionals, estudiants, pensadores, jubilades... doncs bé, demanem en aquesta euca...

Exposició: Pelegrins a Sant Jaume i ermitans a la Murtra

 Retolació 1.    El beat Ramon Llull, segons Xavier Figueras (Impressió digital i retocs amb aquarel.la. Realitzat amb l’assessorament de l’eminent lul · lista Pere Villalba). Llull fou ermità a Randa i fomentà la vida eremítica. La seva teoria de les marees es considera un preàmbul del pelegrinatge de Cristòfol Colom a les Antípodes. 2.    Rajoles del cartabó de l’antiga cuina de Sant Jeroni de la Murtra (1452). 3.    Santiago volgué anar al finis terrae . (Talla de Santiago o Sant Jaume pelegrí procedent del Colegio Mayor de Santiago de Salamanca ) . 4.    Donació de la talla de Santiago al Colegio Mayor El Salvador també de vocacions adultes. Maximino Romero de Lema que fou bisbe d’Àvila, la lliura a Juan Miguel González Feria, director del Colegio . 5.    Vitrina amb documentació dels camins de Santiago. 6.    El Santiago que presideix el pòrtic de la Catedral de Compostela. 7.    Piques de l’antiga cuina m...

Candelera 2025

Candelera 2025 Intencions de la missa d’avui: ha fet la seva pasqua Maria José Sada Castillo, esposa del Francesc Cruellas Álvarez, president dels Amics de la Murtra i Manel Morales, pare de família. Fa cinc anys de la pasqua, de la nostra Nuri Bosch. Estan malalts l’Anna Mari Schilt i la meva mare Maria Luz Ragolta, que es recupera. Avui és el seu onomàstic. Preguem per la Francisca Donoso i el Magallanes Espinosa que han unit les seves vides a Santiago de Xile. També donem gràcies pel Kevin Parmar que ha fet divuit anys. I per l’Omar i l’Ousmann que aquesta setmana han fet un pas important per poder tenir aviat papers. Avui és el dia de la vida consagrada, encomanem a les religioses de Bene-Mariya en l’aniversari de la seva arribada a Badalona, els monjos de la cartoixa i les altres comunitats de Badalona. I és la festa dels ancians. Molts de nosaltres.       Estimades germanes i estimats germans. Que important és saber presentar-se! Presentar-se personalment,...