Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge XXI de durant l'any Benvolguts , Ens trobem avui, en aquest diumenge  immersos encara en el clima d’un estiu xardorós que, no obstant, ens continua convidant al repòs, al silenci i al somni. Les pluges intenses també ens fan sentir la nostra precarietat i la necessitat de preveure. Són dies que ens brinden l’ocasió d’aturar-nos, de contemplar l’horitzó i de deixar que el cor s’obri amb confiança al misteri de Déu. És temps de repòs, sí, però també temps de somnis: de somniar un nou curs, una nova etapa personal, familiar i comunitària, deixant que l’Esperit Sant inspiri els nostres anhels, projectes i camins. Enmig d’aquest temps, la Paraula d’avui ens crida a l’autenticitat. Jesús ens recorda, amb la seva vida i el seu Evangeli, que no podem enganyar-nos a nosaltres mateixos, que som cridats a viure de veritat, a ser transparents, oberts, humils, disposats a reconèixer la nostra feblesa i a acollir, amb gratitud, el do de l’Esperit. No es tracta de semblar, sinó de ser; n...

Aujourd'hui, nous nous souvenons avec gratitude du Père Richard Twagirimana, recteur de la paroisse Sant Crist de Canyet, notre paroisse, ainsi que de Sant Francesc d'Assís à Bufalà et Santa Clara de Morera, décédé jeudi dernier, le 14, à l'âge de 53 ans. Il était très aimé. Il était arrivé à Badalona en 2010 pour se faire soigner à Can Ruti, car il souffrait d'une longue maladie. Il ne parlait presque jamais de lui et très peu de sa maladie. Il était totalement dévoué aux autres. Si vous l'avez un jour accompagné à Badalona, vous seriez surpris de l'accueil qu'on lui réservait. Il était très apprécié, il le méritait, visitant les malades et les accompagnant. « Il a été le premier à me rendre visite lors de mon opération… », ont déclaré plus d'un. Son état de longue maladie le rendait sensible aux autres patients. Mgr Javier Vilanova, dans son homélie, lors des funérailles, a rappelé avec émotion cette universalité du Père Richard : enfants, jeunes, mala...

20 diumenge de durant l’any. Estimats, Avui fem memòria agraïda de mossèn Richard Twagirimana, rector de la parròquia del sant Crist de Canyet, la nostra parròquia, i també de Sant Francesc d’Assís a Bufalà i de Santa Clara de Morera, que va morir dijous passat dia14 als 53 anys d’edat.   Era molt estimat. Va arribar a Badalona l’any 2010, amb l’objectiu de ser sotmès a un tractament a Can Ruti, perquè patia una llarga malaltia. Gairebé mai no parlava d’ell i molt poc de la seva malaltia. Era del tot donat als altres. Si alguna vegada caminaves amb ell per Badalona et sorprenia com la gent el saludava. Era molt popular, s’ho havia guanyat, visitant malalts i acompanyant persones. “Va ser el primer a visitar-me quan em van operar...” deia més d’un. La seva condició de malalt de llarga malaltia, el feia sensible a d’altres malalts. El bisbe Javier Vilanova, en la seva homilia, en les exèquies, recordava amb emoció aquesta universalitat de mossèn Richard: infants, joves, malalts, an...

Sonet de comiat a mossèn Richard Twagirimana, vicari, rector, amic. Amb estrambot festiu. En vol de Bujumbura (Burundi) a Addis Abeba, Etiòpia, dimecres 13 d'agost de 2025. Llegit al final de les exèquies a la parròquia de Sant Francesc de Bufalà, Badalona, el 15 d'agost de 2025, la Mare de Déu Assumpta, patrona principal de la Ciutat. A reveure, Richard Twagirimana sota el cel nebulós de Bujumbura marxem, jo amb avió cap a l'altura i tu cap a l'Ignasi que et demana. Digues-li que és l'Esperit el que mana que hem de junyir culte i cultura i ell et dirà que un cristià no es detura i riurem, perquè l'amistat dimana. Adéu, supervivent de la gran matança que vas prometre amb fe ser sacerdot rep ara de Jesús la millor dot. Ens tornarem a veure tu ja sa i jo una mica més ancià amb tanta gent de confiança.  Toqueu campanes de Canyet, Morera i Bufalà que el nostre estimat Míster Bean no se'n va.

Sonet amb doble estrambot esperançat en la pasqua de Joaquima Pijoan Juncosa, la senyora de Sant Nazari. Camí de Senegal, 28 de juliol de 2025, Sant Víctor.   Capella amb culte catòlic immemorial de l'antic priorat de Santa Maria del Mar o d'El Collet, 15 d'agost de 2025. La Mare de Déu Assumpta. Benvolguda Joaquima Pijoan, soca-rel i nissaga calongina avui en Pedro [1] per fi t'ha dit "vine" i te n'has anat de seguida, cantant. Clarivident i elegant calongina, l'has enyorat tant, rient i plorant que ara per fi amb pas ferm i constant puges a veure'l a la cambra divina.   Els teus tres fills [2] t'han cuidat rebé fins a l'hora baixa misteriosa tu que has estat filla, mare i esposa.   Ara fes que per fi emprenguin el vol passada aquesta hora dolorosa, i brindin amb el novell vi darrer.   Que t'hagi retrobat amb en Pera Clara [3] i t'hagi abraçat de nou la bona mare.             I qu...

La nostra vida és un pelegrinatge. El Magallanes i la Beatriz, amb gran generositat, fa uns mesos ho han deixat tot, casa i família, i han pelegrinat des de Santiago de Xile, per venir a donar suport a l’equip de la Murtra. És una bella aventura. Jo mateix avui surto de pelegrinatge cap a l’Àfrica. De primer Senegal i Gàmbia, a l’Àfrica Occidental, la costa més propera a Amèrica, per conèixer les famílies d’alguns residents aquí a la Murtra i després Burundi i Tanzània, a l’Africa Oriental. Allí estic convidat a assistir als 25 anys de professió de la Germana Jacquelinne Nduwimana. Ella i les altres religioses, Maria Rosa, Paulinne, Maria Modestus, fa un any i mig van pelegrinar generosament des dels seus països per tal de donar suport als residents de Roca i Pi.   La seva presència, la pau i l’alegria que traspuen són un bàlsam per als ancians. També uns homes africans,   que avui viuen, estudien i treballen entre nosaltres van emprendre una aventura, amb pastera -històries d...

De la mentira 1.       Es el arma de los poderosos y directamente proporcional al ansia de poder. 2.       Una media verdad, es una media mentida. 3.       Dislate: dime que me amas aunque no sea verdad. 4.       Las mentiras piadosas no existen. 5.       Las mentirijillas, son igualmente mentiras. 6.       ¿Dices que la amas? Mientes como un bellaco. 7.       Maquillarse en exceso es mentirse. 8.       “Desengáñate” se dice a los que antes se engañaron. 9.       “No levantarás falsos testimonios, ni mentiras.” 10.    Los niños conocen las cosas que son de mentira. Algunos adultos, las personas mentirosas. 

Diumenge XVI de durant l'any  Estimats germans i germanes, Avui us vull parlar d'un tema que, encara que no sempre ho admetem, afecta profundament les nostres relacions: la gelosia. És aquesta emoció humana que sovint ens fa comparables amb els altres i potser ens porta a sentir-nos menys o més que aquells que ens envolten. La història de Marta i Maria ens ofereix una il · lustraci ó perfecta d'aquesta realitat. En l'evangeli de Lluc (10, 38-42), Marta i Maria reben Jesús a la seva llar. Marta està ocupada amb els preparatius, mentre que Maria s'asseu als peus del Senyor escoltant les seves paraules. Marta, ressentida, demana a Jesús que digui a Maria que l'ajudi. Jesús, però, respon: "Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses; però només una cosa és necessària. Maria ha escollit la millor part, que no li serà presa." Els biblistes diuen que quan a la Bíblia trobem el nom repetit: “Simó, Simó”, “Marta, Marta”, vol dir que el Seny...

Sonet festiu amb estrambot deprecatiu a Joan Deulofeu Hortal amb motiu del seu traspàs. Terrassa, juliol de 2025   Elegant, cavaller, sastre i humorista, Joan, vestint d’estima tots els dies, de l’ànima els estrips ens recosies xerrant assenyat, riure optimista.   Als clients, amb l’art del violinista, deies: "caldria tocar-los melodies", car la feina és festa si la guies amb rialla fina i mà de bon artista.   Amb Montserrat compartint el llarg camí, pares d’Antonio i Rosa, llum divina, ella pujant als altars, cel amunt.   Terrassa ha estat el teu darrer destí, on has vetllat pel fill, que imagina cent projectes fabulosos, mil camins.   Digues-li a la teva noia si us plau que allí ens prepari estada si ens escau.

Homilia en el comiat de Montserrat Padrós Cuyàs Parròquia de Santa Maria de Badalona, 2 de juliol de 2025. El 8 de novembre de 1980, aviat farà 45 anys, mossèn Lluís Nadal Padró, era ordenat diaca pel Dr. Jubany en aquest mateix presbiteri. El primer diaca d’Espanya. El mateix doctor Jubany, al Concili Vaticà II, havia contribuït de manera decisiva a la recuperació d’aquest ministeri ordenat. Aquell dia la Montserrat era molt a prop, al primer banc, amb els fills. Anys després escrivia: “El moment de l’ordenació va ser un punt molt fort per a mi. Vaig experimentar, al final de la cerimònia, la presència viva de l’Esperit Sant, aquell esclat fort d’alegria entre tots per a mi mai viscut”. Tot seguit afegia: “Després no va ser fàcil, incomprensions, semblava que el diaca feia nosa, no sabien on posar-lo. En Lluís anava acceptant tot el que venia amb l’ajut de la pregària...”La Montserrat ha estat -com costa parlar d’ella en passat- una dona profundament creient i compromesa   f...

 Diumenge XIV de durant l'Any C Estimats germans i germanes, A diferència dels Dotze, cridats pel Senyor per tal que romanguessin amb Ell, els setanta dos, després de la missió, retornaran a les seves famílies i al seu treball. I viuran allí allò que havien descobert al costat de Jesús: donar testimoni, cadascú al seu lloc, simplement ajudant als qui ens envolten a apropar-se a Jesucrist. L’aventura acaba bé: «Els setanta-dos van tornar plens d'alegria» (Lc 10,17). Ajaguts al voltant de Jesucrist, li degueren contar les experiències d’aquell parell de dies en què descobriren la bellesa d’ésser testimonis. Estem immergits en un univers simbòlic. I 72 és la multiplicació del 8 (nombre de la nova creació) i del 9 que significa la culminació d’un cicle. Als 72 Jesús els diu que els envia com a ovelles enmig de llops. Sant Francesc d’Assís es va atansar al llop, és més el va anomenar germà... En la nostra vida en trobem de llops. De vegades ens trobem davant de persones agress...

A sant Jeroni de la Murtra hi ha dues rieres, la de Sant Joan i l’anomenat Torrent dels Ossos. Ambdues conflueixen en una única que segueix per la Rambla de Sant Joan a frec de Lloreda, Capella del Sant Crist de Can Cabanyes, al cor del barri del Sant Crist, Sant Ignasi de Loiola a frec de l’església de Sant Josep, fins al Mar. Segons testimoni dels descendents de la família Arañó, que vivien a l’ala de llevant de Sant Jeroni, l’actual seu de les fundacions Climent Mur i Catalunya-Amèrica,   fins a mitjans del segle XX aquestes rieres eren els accessos naturals al Monestir.   Si baixava poca aigua, la gent pujava per la riba, si en baixava molta, s’abstenia de pujar. Les germanes Carolina i Elisa Arañó, quan des de la galeria porxada -actual taller de restauració que coordina Maria Bachs- veien pujar els seus nebots, treien grans llençols blancs i mentre els feien voleiar cridaven: “Benvinguts, benvinguts!” Del meu record -i fa cinquanta anys que pujo a la Murtra- hi ha ha...

Sant Pere i Sant Pau 2025 Estem en un lloc de solitud i silenci, per  cercar i trobar la Veritat. Vet aquí l’objectiu d’aquest recinte centenari. I ens alegra que avui sigui un degoteig de persones que, per camins diversos, acuden aquí a buscar-la. Francesca Güell deia: «per a mi, la Veritat és Crist», però entenia, perquè era una dona de ment oberta, que cadascú ha de cercar-la i trobar-la... o deixar-se trobar per ella, lliurement.  «Ment Sagrada de Crist, uniu-nos en la Veritat» és l’advocació del quadre que va pintar: “el que sembla debilitat als ulls dels homes és fortalesa als ulls de Déu”. “Un ceptre en mans dels homes és una canya que s’esberla, una canya en mans de Déu és un ceptre poderós”. Són les inscripcions del quadre. El Papa Lleó ha dit fa poc que la Veritat no ha de ser vista com amenaça sinó com a camí d’alliberament. La Veritat és l’adequació a la realitat. Veritat és humilitat. “ Humildad es andar en verdad...” deia Santa Teresa. A casa els avis parlaven...