Jaume Aymar i Ragolta

Sonet, amb estrambot esperançat, en la darrera epifania de bellesa de la germana Maria Regina Governa Julià. Monestir de Sant Benet de Montserrat, vigília de Reis de 2025.   Has governat la teva vida, Regina amb seny, creativitat i parresia i ara t’adorms en braços de Maria sotjant ja la resplendor divina.   Clous una llarga vida benedictina: t’has donat a tots amb fe i amb valentia i en la nit transparent de l’Epifania. ets un estel rutilant que tragina.   El teu art és el d’una nena gran que mai no ha perdut el seu cor d’infant i que ha sembrat arreu belles llavors.   Ja li has obert a Jesús els teus tresors? Un calze, una patena, l’amistat i una vida pastada en la santedat.   No ploren les cloques de Montserrat canten, perquè a la meta ja has arribat.  

Estimades germanes i estimats germans, en aquest any de l’Esperança que hem iniciat, l’evangeli d’avui ens convida a passar l’ITV de les nostres esperances. És a dir, quina és la qualitat de la nostra esperança. Tots esperem. Diuen que en el decurs d’una vida llarga ens podem passar cinc any esperant: esperant el metro, esperant l’autobús, esperant que vingui la persona estimada, esperant tenir feina, esperant que les coses ens vagin bé, esperant, esperant... Però l’esperança per al cristià és una virtut i la virtut és la força que ve del do. Per tant hem de passar de les nostres esperances, sovint una mica fosques i difuses, però que són un indubtable punt de partença, a l’Esperança clara en majúscules que ens proposa Jesús en l’evangeli. El pròleg de l’Evangeli de Sant Joan és molt teològic i, alhora, molt realista: Jesús que era el gran projecte del Pare per a la humanitat, projecte d’una vida plena, va venir al món, però els seus, els de casa seva, els del seu país, els de la s...

  Solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu. A la primera lectura hem recordat el text d’una benedicció antiquíssima ‘Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s'apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau’. Que important que és beneir, beneir vol dir, “dir bé”. Nosaltres sovint esmercem moltes energies en criticar, en malparlar, en difamar...  no podria ser un bon propòsit per l’any que avui comença dedicar les mateixes energies en “dir bé”? La resposta a aquesta paraula, que ha estat el Salm 66, ha demanat la benedicció de Déu per cada un de nosaltres, de les nostres famílies i institucions. La gent de parla castellana solen dir: “ Vaya usted con Dios ”. I la resposta és molt bonica: “ Que él nos acompañe ”. El bisbe Tomàs Jesús, com molts veneçolans, sol dir: “bendición”. Oi que en català ens hem oblidat força d’aquestes expressions? La carta de Sant Pau parla de la plenitud del temps. La pl...