Jaume Aymar i Ragolta

La nostra vida és un pelegrinatge. El Magallanes i la Beatriz, amb gran generositat, fa uns mesos ho han deixat tot, casa i família, i han pelegrinat des de Santiago de Xile, per venir a donar suport a l’equip de la Murtra. És una bella aventura. Jo mateix avui surto de pelegrinatge cap a l’Àfrica. De primer Senegal i Gàmbia, a l’Àfrica Occidental, la costa més propera a Amèrica, per conèixer les famílies d’alguns residents aquí a la Murtra i després Burundi i Tanzània, a l’Africa Oriental. Allí estic convidat a assistir als 25 anys de professió de la Germana Jacquelinne Nduwimana. Ella i les altres religioses, Maria Rosa, Paulinne, Maria Modestus, fa un any i mig van pelegrinar generosament des dels seus països per tal de donar suport als residents de Roca i Pi.   La seva presència, la pau i l’alegria que traspuen són un bàlsam per als ancians. També uns homes africans,   que avui viuen, estudien i treballen entre nosaltres van emprendre una aventura, amb pastera -històries d...

De la mentira 1.       Es el arma de los poderosos y directamente proporcional al ansia de poder. 2.       Una media verdad, es una media mentida. 3.       Dislate: dime que me amas aunque no sea verdad. 4.       Las mentiras piadosas no existen. 5.       Las mentirijillas, son igualmente mentiras. 6.       ¿Dices que la amas? Mientes como un bellaco. 7.       Maquillarse en exceso es mentirse. 8.       “Desengáñate” se dice a los que antes se engañaron. 9.       “No levantarás falsos testimonios, ni mentiras.” 10.    Los niños conocen las cosas que son de mentira. Algunos adultos, las personas mentirosas. 

Diumenge XVI de durant l'any  Estimats germans i germanes, Avui us vull parlar d'un tema que, encara que no sempre ho admetem, afecta profundament les nostres relacions: la gelosia. És aquesta emoció humana que sovint ens fa comparables amb els altres i potser ens porta a sentir-nos menys o més que aquells que ens envolten. La història de Marta i Maria ens ofereix una il · lustraci ó perfecta d'aquesta realitat. En l'evangeli de Lluc (10, 38-42), Marta i Maria reben Jesús a la seva llar. Marta està ocupada amb els preparatius, mentre que Maria s'asseu als peus del Senyor escoltant les seves paraules. Marta, ressentida, demana a Jesús que digui a Maria que l'ajudi. Jesús, però, respon: "Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses; però només una cosa és necessària. Maria ha escollit la millor part, que no li serà presa." Els biblistes diuen que quan a la Bíblia trobem el nom repetit: “Simó, Simó”, “Marta, Marta”, vol dir que el Seny...

Sonet festiu amb estrambot deprecatiu a Joan Deulofeu Hortal amb motiu del seu traspàs. Terrassa, juliol de 2025   Elegant, cavaller, sastre i humorista, Joan, vestint d’estima tots els dies, de l’ànima els estrips ens recosies xerrant assenyat, riure optimista.   Als clients, amb l’art del violinista, deies: "caldria tocar-los melodies", car la feina és festa si la guies amb rialla fina i mà de bon artista.   Amb Montserrat compartint el llarg camí, pares d’Antonio i Rosa, llum divina, ella pujant als altars, cel amunt.   Terrassa ha estat el teu darrer destí, on has vetllat pel fill, que imagina cent projectes fabulosos, mil camins.   Digues-li a la teva noia si us plau que allí ens prepari estada si ens escau.

Homilia en el comiat de Montserrat Padrós Cuyàs Parròquia de Santa Maria de Badalona, 2 de juliol de 2025. El 8 de novembre de 1980, aviat farà 45 anys, mossèn Lluís Nadal Padró, era ordenat diaca pel Dr. Jubany en aquest mateix presbiteri. El primer diaca d’Espanya. El mateix doctor Jubany, al Concili Vaticà II, havia contribuït de manera decisiva a la recuperació d’aquest ministeri ordenat. Aquell dia la Montserrat era molt a prop, al primer banc, amb els fills. Anys després escrivia: “El moment de l’ordenació va ser un punt molt fort per a mi. Vaig experimentar, al final de la cerimònia, la presència viva de l’Esperit Sant, aquell esclat fort d’alegria entre tots per a mi mai viscut”. Tot seguit afegia: “Després no va ser fàcil, incomprensions, semblava que el diaca feia nosa, no sabien on posar-lo. En Lluís anava acceptant tot el que venia amb l’ajut de la pregària...”La Montserrat ha estat -com costa parlar d’ella en passat- una dona profundament creient i compromesa   f...

 Diumenge XIV de durant l'Any C Estimats germans i germanes, A diferència dels Dotze, cridats pel Senyor per tal que romanguessin amb Ell, els setanta dos, després de la missió, retornaran a les seves famílies i al seu treball. I viuran allí allò que havien descobert al costat de Jesús: donar testimoni, cadascú al seu lloc, simplement ajudant als qui ens envolten a apropar-se a Jesucrist. L’aventura acaba bé: «Els setanta-dos van tornar plens d'alegria» (Lc 10,17). Ajaguts al voltant de Jesucrist, li degueren contar les experiències d’aquell parell de dies en què descobriren la bellesa d’ésser testimonis. Estem immergits en un univers simbòlic. I 72 és la multiplicació del 8 (nombre de la nova creació) i del 9 que significa la culminació d’un cicle. Als 72 Jesús els diu que els envia com a ovelles enmig de llops. Sant Francesc d’Assís es va atansar al llop, és més el va anomenar germà... En la nostra vida en trobem de llops. De vegades ens trobem davant de persones agress...

A sant Jeroni de la Murtra hi ha dues rieres, la de Sant Joan i l’anomenat Torrent dels Ossos. Ambdues conflueixen en una única que segueix per la Rambla de Sant Joan a frec de Lloreda, Capella del Sant Crist de Can Cabanyes, al cor del barri del Sant Crist, Sant Ignasi de Loiola a frec de l’església de Sant Josep, fins al Mar. Segons testimoni dels descendents de la família Arañó, que vivien a l’ala de llevant de Sant Jeroni, l’actual seu de les fundacions Climent Mur i Catalunya-Amèrica,   fins a mitjans del segle XX aquestes rieres eren els accessos naturals al Monestir.   Si baixava poca aigua, la gent pujava per la riba, si en baixava molta, s’abstenia de pujar. Les germanes Carolina i Elisa Arañó, quan des de la galeria porxada -actual taller de restauració que coordina Maria Bachs- veien pujar els seus nebots, treien grans llençols blancs i mentre els feien voleiar cridaven: “Benvinguts, benvinguts!” Del meu record -i fa cinquanta anys que pujo a la Murtra- hi ha ha...

Sant Pere i Sant Pau 2025 Estem en un lloc de solitud i silenci, per  cercar i trobar la Veritat. Vet aquí l’objectiu d’aquest recinte centenari. I ens alegra que avui sigui un degoteig de persones que, per camins diversos, acuden aquí a buscar-la. Francesca Güell deia: «per a mi, la Veritat és Crist», però entenia, perquè era una dona de ment oberta, que cadascú ha de cercar-la i trobar-la... o deixar-se trobar per ella, lliurement.  «Ment Sagrada de Crist, uniu-nos en la Veritat» és l’advocació del quadre que va pintar: “el que sembla debilitat als ulls dels homes és fortalesa als ulls de Déu”. “Un ceptre en mans dels homes és una canya que s’esberla, una canya en mans de Déu és un ceptre poderós”. Són les inscripcions del quadre. El Papa Lleó ha dit fa poc que la Veritat no ha de ser vista com amenaça sinó com a camí d’alliberament. La Veritat és l’adequació a la realitat. Veritat és humilitat. “ Humildad es andar en verdad...” deia Santa Teresa. A casa els avis parlaven...

Enric Mur i Roca. Tanatori de Sant Gervasi, morí el 27 de juny de 2025 a la matinada i ressuscita avui mateix    28 de juny de 2025, festivitat de l’Immaculat Cor de Maria, a les 12 h. Benvolguda Maria José, benvolguda Rosa i germans del finat, benvolguts Enric, Mària, Natàlia, Jaume, nores, gendres i nets, benvolgut Lluís Agustí i en tu l'Helena i tota la família del poeta Joan Maragall benvolguts Montserrat Aymar Paulo i Enrique Casas Felip i en vosaltres tota la colònia d'estiueig de Port. benvolgut Juan Eusebio Pujol i en tu tota la colònia d'estiueig de Cadaqués, benvolgut mossèn Adilson Tolentino de Freitas, psicòleg, al servei de l'Oncològic i del Tanatori que concelebres, benvolguts germans i germanes, cal que sapiguem interpretar amb mirada de fe els missatges que ens deixen els nostres difunts. Quin missatge us deixa la mort de l’Enric? L’Enric morí ahir, divendres ben de matinada, també divendres és dia de la mort de Jesús. I ressuscita avui dissabte, ...

  Homilia en el comiat de Caterina Mestres Gafas, vídua d’Isidre Guiteras. Església de Sant Martí de Calonge. Diumenge de Corpus 22 de juny de 2025. Introducció Acomiadem la Caterina enmig d’aquesta canícula xardorosa. És festa. És un pont llarg. Però els batejats no podem oblidar que avui és diumenge, dia de la resurrecció, la festa de les festes, i a més és Corpus, una festa ben tradicional a Catalunya. Tenim la certesa que la Caterina se n’hagués volgut anar després de l’Isidre, però Déu li ha regalat dinou anys més de vida. I una vida diferent. Cada vegada més silenciosa, estranya, dura per a vosaltres, però amb qualitat fins al final. Ella us ha continuat convocant primer amb les seves paraules, després amb els seus silencis. I avui us convoca a la festa del seu comiat. Perquè la mort també és una festa. I el comiat cristià també és una festa. Aquestes darreres hores alguns us heu desplaçat de lluny per poder acomiadar-la, aquestes darreres hores heu rebut abraçades i be...

Ballarem, ballarem Intencions: Santiago, net de l’Ester Goldsack i del Jorge Rojas que han operat aquesta setmana a Santiago de Xile, d’una malaltia rara. Les notícies són que evoluciona bé. Preguem també per l’etern repòs de Rosa Roca Romalde i donem gràcies a Déu per les persones que ha ajudat professionalment com a psicoanalista (adolescents, adults i infants). Estimats germans i germanes, És Corpus i tot balla. Balla l’ou de la font del claustre. Ballaran els gegants. Si Martí Luter, monjo agustinià i reformador, deia que qui canta prega dues vegades, Sant Joan Pau II, Carol Wojtyla, deia que qui balla en prega tres. I tots, podem dir amb humor que la ballem, però de fet, en les nostres latituds ja gairebé ningú no balla quotidianament. En canvi, a l’Àfrica tothom dansa cada dia. Dansen a casa i al carrer. Dansen a l’església. Abans les sardanes omplien la festa de molts. Alguns les ballaven, molts les sentien, d’altres les cantaven... És cert que avui se segueixen tocant i...

Benvolguts, després d'un parèntesi de gairebé un mes, degut a un problema informàtic d'accés al blog, reprenc amb alegria el contacte amb vosaltres. Salutacions cordials.

Estimats, recordo que vaig sentir cantar a Montserrat Español, bona amiga, soprano, aquesta antiga cançó: Tres personas en una te muestra el cielo, que en tres personas caben muchos misterios; y aunque se oculten, está en Roma la sede, sí, que los promulgue. Sé fiel a tres virtudes en este mundo: caridad, esperanza y fe del justo, Si es que pretendes lograr eterna gloria sí tras de tu muerte. Després he sabut que era una seguidilla , una forma poètica, en aquest cas amb gran contingut teològic, expressat d’una manera molt senzilla. La cantava també la gran soprano Victòria dels Àngels, que com Montse, era profundament creient. Les nostres relacions personals estan immerses en el misteri. Hi ha una part visible i una altra invisible. Una part coneguda i una part desconeguda, per descobrir. Una part que és la que veiem els humans, una altra que només la veu Déu. La Trinitat: tres persones distintes i un sol Déu veritable, o tres persones que s’estimen tant que en fan ...