Jaume Aymar i Ragolta

Homilia diumenge  XXXII de durant l'any Estimats, al nostre paisatge vital hi ha rius que corren sobre la superfície. De petits estudiàvem els rius d’Espanya, rius cabalosos que potser un dia travessaríem o no. Quan hem viatjat ens hem trobat amb rius que són l’eix vital d’un país, com el Nil a Egipte, o el riu Gàmbia al país del mateix nom, o el Bio Bio a Xile, o el Magdalena de Colòmbia... Però les nostres corrents d’aigua més properes eren les rieres i aquestes no surten als mapes convencionals. La riera del meu poble, en temps del meu avi Pons, era molt cabalosa i fins i tot se n’havia arribat a emportar la carretera. Després de molts anys d’inactivitat, el 2005 es va desbordar i se’n va emportar entre d’altres, el Pont Penjat. Per arribar al Monestir, heu hagut de travessar el riu Besós que normalment ni haureu vist, però hi és. I després heu hagut de travessar sense adonar-vos-en, dues rieres seques, la de Sant Joan, si heu vingut pel costat de Santa Coloma o el Torrent...

Lluís Nadal Padró. 45 anys d’ordenació (1980-2025) Parròquia de Santa Maria de Badalona, 8 de novembre de 2025 M’emociona participar en aquesta taula rodona en el mateix altar on fa quaranta-cinc anys en Lluís Nadal Padró fou ordenat de diaca pel ministeri del cardenal Narcís Jubany i Arnau, que va contribuir tant en la restauració del diaconat en l’Església universal. Gràcies per convidar-m’hi. Al Lluís Nadal, tot i ser de Badalona, el vaig conèixer a la Facultat de Teologia de Sant Pacià.   Arran de la seva ordenació, mossèn Pere Tena, liturgista i després bisbe, el va convidar a que ens parlés als estudiants de Teologia del diaconat, d’aquest ministeri restaurat en l’església catòlica que nosaltres desconeixíem. Estàvem encuriosits. En Lluís era un home alt i corpulent, correctament vestit, amb americana i corbata. Recordo amb la humilitat que va parlar i, com des del primer moment, va citar la seva esposa, la Montserrat i el paper que aquesta havia jugat en el “sí” que el...

  Reflexions sobre la Sagrada Família Del meu record, tots els bisbes de Barcelona han deixat el seu segell a la Sagrada Família. En temps del Cardenal Jubany la rebuda de Sant Joan Pau II. En temps del Cardenal Carles, els Jocs Olímpics de Barcelona, que van contribuir a difondre mundialment la imatge del temple. En temps del Cardenal Martínez Sistach, la visita de Benet XVI amb motiu de la consagració/benedicció de l’altar i del temple. Les visites començaren a créixer de manera exponencial. I en temps del Cardenal Omella, que ha definir l’església com “preciosa”, el coronament de la torre de Maria. A més s’ha progressat molt en la construcció del cimbori central fins al punt que hom ja parla de coronament de la torre del Salvador el 2026 coincidint amb els cent anys de l’atropellament i mort de Gaudí. Arran del 2010 i potser pel fet que la meva tesi doctoral versés sobre el mestre de Gaudí, Joan Martorell Montells, vaig rebre moltes peticions de particulars i grups d’acompan...

Sonet de comiat a Fina Pié Ninot, amb doble estrambot. A Santa Maria del Mar el 2 de novembre de 2025, commemoració de tots els fidels difunts.   Te’n vas silenciosa, Fina, estimada, sents de la Basílica les campanes? et reben els pares i les germanes dona'ls, si us plau, una gran abraçada.   Mare valenta,   alegra   i esforçada te'n dus el Jordi al cor i les nanes; com es fonen avui les coses vanes, amb el caliu intens d’una mirada!   T’acomiadem el dia de difunts amb llum de crisantems i tots junts, la resurrecció es torna presència   per als qui avui ploren la teva absència. Vetlla per aquells que t'han confiat i als qui tan bellament has estimat   Enamorada de la teva Barcelona que també té una Eulàlia per patrona. Sabem que ara, des del teu mirador, ajudaràs molt més el Salvador. Seguiràs ajudant el Salvador que també té   

  Fidels difunts 2025 En memòria d’Enric Agell Botey,   pare de família, veterà resident a Sant Jeroni,de Fina Pie Ninot, mare de família lluitadora i valenta. I d'Anna Maria Vidiella, àvia de la Mariona. Estimats, wls nostres difunts són molt nostres. Sovint ens venen a la ment i al cor. Experimentem la seva proximitat. Ens emociona el seu record. Ens retorna el dol per la seva pèrdua. I aquest any els recordem en diumenge, dia de la resurrecció. Ens omple d’esperança creure que els nostres morts han ressuscitat i en tenim la certesa quan els sentim a prop, i fem nostres les paraules de Miquel Martí Pol dedicades a la seva esposa malalta: “I a poc a poc esdevindràs tan nostre que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te; a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust, una mirada que flueix sense dir-lo ni pensar-lo". Avui contemplem l’actitud de Jesús davant la mort.   Jesús es va commoure i va plorar la mort del seu amic Llàtzer. Davant la mort, cal plorar. H...

Homilia en la missa en memòria agraïda del Jan Riera Guàrdia. Entendre la vida a la llum de la mort Al Col · legi de Sant Ignasi, el dilluns dia 27 d’octubre de 2025. Estimats. Aquest vespre celebrem l’eucaristia fent memòria agraïda del Jan, en aquest col · legi de Sant Ignasi i amb tots vosaltres que l’ompliu de vida i de sentit. Aquest lloc ha estat per a ell el seu paisatge vital. Aquí ha après molt, aquí ha reflexionat, ha pregat, i aquí ha fet amics, probablement aquí ha descobert la seva vocació. I avui les amigues i els amics d’en Jan ompliu aquesta gran capella, alguns amb llàgrimes als ulls i tots amb llàgrimes al cor, units pel record del company de classe, del col · legi -col·lega-  del deixeble, que us ha passat, que ens ha passat, al davant. Ignasi de Loiola va tenir molt a prop la mort. La va tenir a prop quan de jove el van ferir de gravetat al setge de Pamplona i quan convalescent, a l’habitació de Loiola, va estar a prop de morir i se’n va sortir.   L...

  Homilia en el diumenge 30 de durant l’any i bateig del Matteo Estimats, Estem celebrant dos sagraments. Els sagraments són els signes de la proximitat amorosa de Déu. El primer sagrament és el baptisme d’en Matteo. El baptisme ens imprimeix caràcter. És el sagrament que va unit al naixement. En Matteo no ha demanat néixer, però els pares li heu donat la vida, sense demanar-li permís. També avui li administrem el baptisme, sense demanar-li permís. I de la mateixa manera que en donar-li la vida ja l’heu fet candidat a la mort, igualment en donar-li el baptisme l’incorporem a Jesús mort i ressuscitat.   El Javier Bustamante, poeta, em deia, m’agrada molt assistir a un baptisme. Crec que a tots ens plau, perquè el baptisme dels altres ens fa reviure el nostre baptisme. La majoria vam ser batejats de petits i no en tenim consciència i quan assistim a un bateig revivim aquell do de Déu que va començar a actuar en nosaltres. Però és que el baptisme ens ha de fer pensar i sentir...

  Domund 2025 Intencions: Difunts: Maria Duran Coll, feligresa de Bufalà; Maruja Garcia, mare del David Martínez. Malalts: Josep Rius Camps, biblista a Sant Pere de Reixach Per les intencions del Papa Lleó, missioner. Per la desitjada pau. En els 90 anys de naixement de Joan Serra Sanmiquel.   Germans, en aquest diumenge mundial de les missions, se’ns obre el cor i la mirada en profunditat allí on cadascú és enviat i tenim molt presents aquells que donen la vida amb perseverança, en diversos indrets del món. Els missioners són valents, ardits i   han de practicar l’enginy de la caritat. El papa Lleó fou missioner al Perú i diuen els qui el coneixen que tota la vida s’ha sentit missioner... Avui no ens cansem de pregar per la causa de la pau. Mentre uns maquinen i fan la guerra, altres volem pregar sense defallir. Ens cal perseverar fins al final sabent que l’ajuda ens vindrà del Senyor, però que ens hi hem de posar cada dia. Dimecres passat al Monestir...

Petició, agraïment i lloança Hi ha tres tipus de pregària: de petició, d’agraïment i de lloança. Aquests tres tipus són presents en l’evangeli d’avui: els leprosos cridaven “Jesús, Mestre, apiada’t de mi”. Aquesta mateixa setmana, caminant pel Passeig de Gràcia, vaig sentir, sota la pluja, uns grans crits: hi havia un home agenollat a terra, en posició de prosquinesi és a dir, talment com si fes un petó a terra amb un pot de plàstic per les possibles almoines. Cridava, desesperadament. M’hi vaig acostar amb la intenció de dir-li alguna cosa... però em vaig deturar. Una veu interior em deia : “fa comèdia” i una altra veu em deia “sí, però a quin preu! qui s’estaria hores cridant al bell mig de la ciutat esperant una almoina minsa...” Al final, va guanyar el silenci, però no em vaig quedar tranquil. Mentre anava baixant cap al Seminari, continuava sentint aquells crits esgarrifosos com un símbol d’una Barcelona que pot deixar de ser l’arxiu de cortesia del qual parlava Cervantes. És la...

 Diumenge  27 de durant l'any Intencions d’avui. Emigrants i refugiat coneguts i inconeguts en aquesta jornada que els és dedicada, tot pregant de saber escoltar el seu clam i de donar-los respostes apropiades i d’enriquir-nos en el diàleg recíproc. Persones malaltes: Maria Duran i Maria Antònia Grífols, ambdues ingressades a Can Ruti. Serigne Sene, resident a Sant Jeroni, ara de nou a Senegal un temps.   Estimats, l’evangeli ens parla de la fe, virtut excel · lent. “Crec!” l’acte que de manera explícita renovem en cada eucaristia.   La fe implica una actitud de confiança. Confiar és refiar-se. És creure en la bondat dels altres. Jesús va confiar en els apòstols, bo i sabent que com a humans eren limitats i pecadors i els va confiar una missió agosarada. Sí, va creure en ells. Quan una persona sent que creuen en ella, avança amb confiança, se sent forta. Recordo que l’Àlex Marot, un voluntari veterà de la Murtra, era d’una família humil.   De pet...

  Diumenge 26 de durant l’any Estimats germans, tots tenim el perill d’engorronir-nos en la nostra zona de confort i de caure en una letargia que ens impedeix veure i sentir el dolor més proper. Si ens anem fent captius de les xarxes socials, si estem pendents tot el dia del mòbil, del tick-tock i de les frivolitats i tafaneries, anirem esdevenint cecs al nostre context més immediat i ens perdrem els missatges que Déu ens envia cada dia per mitjà del pobre pidolaire, de la persona que potser sense voler ens martiritza amb la seva insistència i del més petit de casa nostra. La paràbola del pobra Llàtzer i del ric anònim que hem batejat com Epuló, tot i que Jesús el manté en l’anonimat -les grans fortunes solen ser anònimes- és i hauria de ser sempre un despertador, una sacsejada de les nostres seguretats i una ocasió per obrir els ulls i el cor al nostre context i al patiment de la ciutat i del món. En la Jornada Mundial del Migrant i el Refugiat, en un moment en que al cor ...