Jaume Aymar i Ragolta

  Domund 2025 Intencions: Difunts: Maria Duran Coll, feligresa de Bufalà; Maruja Garcia, mare del David Martínez. Malalts: Josep Rius Camps, biblista a Sant Pere de Reixach Per les intencions del Papa Lleó, missioner. Per la desitjada pau. En els 90 anys de naixement de Joan Serra Sanmiquel.   Germans, en aquest diumenge mundial de les missions, se’ns obre el cor i la mirada en profunditat allí on cadascú és enviat i tenim molt presents aquells que donen la vida amb perseverança, en diversos indrets del món. Els missioners són valents, ardits i   han de practicar l’enginy de la caritat. El papa Lleó fou missioner al Perú i diuen els qui el coneixen que tota la vida s’ha sentit missioner... Avui no ens cansem de pregar per la causa de la pau. Mentre uns maquinen i fan la guerra, altres volem pregar sense defallir. Ens cal perseverar fins al final sabent que l’ajuda ens vindrà del Senyor, però que ens hi hem de posar cada dia. Dimecres passat al Monestir...

Petició, agraïment i lloança Hi ha tres tipus de pregària: de petició, d’agraïment i de lloança. Aquests tres tipus són presents en l’evangeli d’avui: els leprosos cridaven “Jesús, Mestre, apiada’t de mi”. Aquesta mateixa setmana, caminant pel Passeig de Gràcia, vaig sentir, sota la pluja, uns grans crits: hi havia un home agenollat a terra, en posició de prosquinesi és a dir, talment com si fes un petó a terra amb un pot de plàstic per les possibles almoines. Cridava, desesperadament. M’hi vaig acostar amb la intenció de dir-li alguna cosa... però em vaig deturar. Una veu interior em deia : “fa comèdia” i una altra veu em deia “sí, però a quin preu! qui s’estaria hores cridant al bell mig de la ciutat esperant una almoina minsa...” Al final, va guanyar el silenci, però no em vaig quedar tranquil. Mentre anava baixant cap al Seminari, continuava sentint aquells crits esgarrifosos com un símbol d’una Barcelona que pot deixar de ser l’arxiu de cortesia del qual parlava Cervantes. És la...

 Diumenge  27 de durant l'any Intencions d’avui. Emigrants i refugiat coneguts i inconeguts en aquesta jornada que els és dedicada, tot pregant de saber escoltar el seu clam i de donar-los respostes apropiades i d’enriquir-nos en el diàleg recíproc. Persones malaltes: Maria Duran i Maria Antònia Grífols, ambdues ingressades a Can Ruti. Serigne Sene, resident a Sant Jeroni, ara de nou a Senegal un temps.   Estimats, l’evangeli ens parla de la fe, virtut excel · lent. “Crec!” l’acte que de manera explícita renovem en cada eucaristia.   La fe implica una actitud de confiança. Confiar és refiar-se. És creure en la bondat dels altres. Jesús va confiar en els apòstols, bo i sabent que com a humans eren limitats i pecadors i els va confiar una missió agosarada. Sí, va creure en ells. Quan una persona sent que creuen en ella, avança amb confiança, se sent forta. Recordo que l’Àlex Marot, un voluntari veterà de la Murtra, era d’una família humil.   De pet...

  Diumenge 26 de durant l’any Estimats germans, tots tenim el perill d’engorronir-nos en la nostra zona de confort i de caure en una letargia que ens impedeix veure i sentir el dolor més proper. Si ens anem fent captius de les xarxes socials, si estem pendents tot el dia del mòbil, del tick-tock i de les frivolitats i tafaneries, anirem esdevenint cecs al nostre context més immediat i ens perdrem els missatges que Déu ens envia cada dia per mitjà del pobre pidolaire, de la persona que potser sense voler ens martiritza amb la seva insistència i del més petit de casa nostra. La paràbola del pobra Llàtzer i del ric anònim que hem batejat com Epuló, tot i que Jesús el manté en l’anonimat -les grans fortunes solen ser anònimes- és i hauria de ser sempre un despertador, una sacsejada de les nostres seguretats i una ocasió per obrir els ulls i el cor al nostre context i al patiment de la ciutat i del món. En la Jornada Mundial del Migrant i el Refugiat, en un moment en que al cor ...

  La IA Estimats germans. El profeta Amós en la primera lectura fa, si més no, tres denúncies: denuncia als qui s’abraonen sobre els pobres per anorrear els desvalguts. I, és cert, avui molts continuen abraonant-se sobre els pobres com un camí per esborrar els desvalguts del país. Hauríem de fer un seriós examen de consciència sobre això. D’altres continuen desitjant que les festes s’acabin. Quantes vegades a les portes de Nadal escoltem la frase característica: “jo voldria que aquestes festes ja fossin passades”, potser pel dol, la feina o els records, però els profeta Amós no es refereix  a això, parla d’aquells que sempre sistemàticament critiquen totes les festes, si hi ha focs, perquè n’hi ha, si no n’hi ha perquè no n’hi ha...Si hi ha soroll per què hi ha soroll, si hi ha massa silenci...  Denúncia també els qui fan trampa amb les balances, els qui venen el rebuig barrejat amb el gra... Déu n’hi do. Recordem que ell i tots els profetes moriren violentament. En...

Estimats avui és la Festa l’exaltació de la Santa Creu, la festa major de Canyet.  La creu era un instrument de tortura, però avui ja no la veiem com a tal. Molts joves porten una creu penjada al coll o tatuada al clatell o altres parts del cos. Són expressions del body art que s’han de mirar amb respecte, sense fer judicis, però que mostren que avui la creu ha perdut per a molts el significat que per la nostra generació encara té. I això em porta a pensar en un tema que avui ens preocupa molt tant a l’Església com a la resta de la societat: la manca de relleu. La mitjana d’edat de les nostres trobades és alta o molt alta. Els únics llocs on es troben joves a l’Església són als nous moviments, i encara. Aquesta crisi s’inscriu en la crisi general de tot allò que en diem humanitats i d’una manera d’entendre l’ésser humà enmig del món. No vull insistir-hi ni és el moment de fer anàlisi. Segurament hi ha molts motius, però també hi ha responsabilitats compartides, sense buscar cu...

  DIUMENGE XXIII DURANT L'ANY / Cicle C Estimats germans Lectura primera Sa 9,13-18 Cada any celebrem un diumenge la Pentecosta i cada any demanem que vingui l’Esperit Sant. Avui la primera lectura ens refresca la presència de la tercera persona de l’Esperit Sant, en un dels seus set dons, el de la saviesa. Son molt boniques i veritables les paraules de la primera lectura que hem proclamat: Qui hauria sabut mai allò, Déu, que desitjaves, si tu mateix no haguessis donat la saviesa, si no haguessis enviat de les altures el teu Esperit   Sant? El salmista ens recorda dues evidències una que morim, l’altra que Déu és per nosaltres un refugi i un castell, que en l’adversitat hi trobem un gran auxili. I ens dona un consell ben pràctic, li demana que ens ensenyi a comptar els nostres dies per adquirir la saviesa del cor. M’agrada preguntar l’edat de les persones, no directament, si no de tercers. La tieta Mercedes -com tantes dones de la seva generació- no va dir mai l’edat...

 D iumenge 32 del temps ordinari Si en un casament t’asseus a l’últim banc i et fan anar endavant, quedaràs molt bé, diu Jesús en aquesta versió de l’evangeli que tinc a les mans. No sé si són les paraules de Jesús o és una llicència del redactor o del traductor, però quedar bé, estimats germans i germanes, sembla un principi ètic fonamental des de fa moltes generacions. Com ho farem per “quedar bé?”. Fa poc em deia una religiosa africana que ens va acollir a un sacerdot italià i a mi mateix a Bujumbura: hem procurat quedar bé amb vostès, per què si no què dirien de nosaltres? Salvador Dalí, el místic peculiar, el pintor alhora genial i cruel de Port-Lligat, procurava quedar bé amb el rector de Cadaqués, mossèn Zeferí Borrat, i no anava a missa cada diumenge, si no diumenges saltejats. Recordo que una vegada quan jo devia tenir uns divuit anys i ja pensava en ser capellà, l’avi Pons em va dir tot seriós: “Jaume, com és que avui aneu tant a missa?.” Jo no recordo que li vaig dir,...

Diumenge XXI de durant l'any Benvolguts , Ens trobem avui, en aquest diumenge  immersos encara en el clima d’un estiu xardorós que, no obstant, ens continua convidant al repòs, al silenci i al somni. Les pluges intenses també ens fan sentir la nostra precarietat i la necessitat de preveure. Són dies que ens brinden l’ocasió d’aturar-nos, de contemplar l’horitzó i de deixar que el cor s’obri amb confiança al misteri de Déu. És temps de repòs, sí, però també temps de somnis: de somniar un nou curs, una nova etapa personal, familiar i comunitària, deixant que l’Esperit Sant inspiri els nostres anhels, projectes i camins. Enmig d’aquest temps, la Paraula d’avui ens crida a l’autenticitat. Jesús ens recorda, amb la seva vida i el seu Evangeli, que no podem enganyar-nos a nosaltres mateixos, que som cridats a viure de veritat, a ser transparents, oberts, humils, disposats a reconèixer la nostra feblesa i a acollir, amb gratitud, el do de l’Esperit. No es tracta de semblar, sinó de ser; n...

Aujourd'hui, nous nous souvenons avec gratitude du Père Richard Twagirimana, recteur de la paroisse Sant Crist de Canyet, notre paroisse, ainsi que de Sant Francesc d'Assís à Bufalà et Santa Clara de Morera, décédé jeudi dernier, le 14, à l'âge de 53 ans. Il était très aimé. Il était arrivé à Badalona en 2010 pour se faire soigner à Can Ruti, car il souffrait d'une longue maladie. Il ne parlait presque jamais de lui et très peu de sa maladie. Il était totalement dévoué aux autres. Si vous l'avez un jour accompagné à Badalona, vous seriez surpris de l'accueil qu'on lui réservait. Il était très apprécié, il le méritait, visitant les malades et les accompagnant. « Il a été le premier à me rendre visite lors de mon opération… », ont déclaré plus d'un. Son état de longue maladie le rendait sensible aux autres patients. Mgr Javier Vilanova, dans son homélie, lors des funérailles, a rappelé avec émotion cette universalité du Père Richard : enfants, jeunes, mala...

20 diumenge de durant l’any. Estimats, Avui fem memòria agraïda de mossèn Richard Twagirimana, rector de la parròquia del sant Crist de Canyet, la nostra parròquia, i també de Sant Francesc d’Assís a Bufalà i de Santa Clara de Morera, que va morir dijous passat dia14 als 53 anys d’edat.   Era molt estimat. Va arribar a Badalona l’any 2010, amb l’objectiu de ser sotmès a un tractament a Can Ruti, perquè patia una llarga malaltia. Gairebé mai no parlava d’ell i molt poc de la seva malaltia. Era del tot donat als altres. Si alguna vegada caminaves amb ell per Badalona et sorprenia com la gent el saludava. Era molt popular, s’ho havia guanyat, visitant malalts i acompanyant persones. “Va ser el primer a visitar-me quan em van operar...” deia més d’un. La seva condició de malalt de llarga malaltia, el feia sensible a d’altres malalts. El bisbe Javier Vilanova, en la seva homilia, en les exèquies, recordava amb emoció aquesta universalitat de mossèn Richard: infants, joves, malalts, an...