Via Crucis Club +Amics
Via Crucis Club+Amics (Catalunya Cristiana i Ràdio Estel)
Monestir de Valldonzella, 2012
Introducció
Anem a resar aquest camí de la creu, aquí a Valldonzella, al claustre on unes monges cistercenques, en solitud i silenci, preguen cada dia. Preguem també nosaltres per elles i les seves intencions. Nosaltres estem enmig del món, però cal que trobem també estones de pregària quotidiana. Estones de desert, de solitud i de silenci. La Quaresma és un temps privilegiat de pregària. Sabem pregar? “Tu quan preguis entra a la teva cambra, tancat amb pany i clau i prega el teu pare que és al secret, i ell per qui no hi ha secrets t’ho recompensarà.”
Pregària privilegiada és la que fem en solitud i silenci, en la nostre cambra. No tant per trobar-me amb mi mateix, sinó per escoltar l’Altre...
Per això és molt important no sols fer silenci exterior sinó també silenci interior.
Però hi ha també moments privilegiats de pregària comunitària com la que farem ara seguint les passes de Jesús camí del calvari.
Primera estació: Jesús condemnat a mort
Us adorem Senyor i us beneïm. Que amb la vostra santa creu heu redimit al món.
Quina pantomima de judici li van fer a Jesús! Ell que havia dit: no judiqueu i no sereu judicats, no condemneu i no sereu condemnats, ell fou víctima d’un judici precipitat i manipulat, amb testimonis falsos i amb acusacions deformades. La causa: “S’havia fet Fill de Déu” i això era insuportable a les oïdes del seu poble.
I a nosaltres: Què fàcil que ens és judicar! Que fàcil que ens és condemnar! De vegades n’hi ha prou amb una rialleta per desqualificar una persona. O amb un comentari malèvol per posar-la en entredit. Traiem-nos de fora els ressentiments i viurem més feliços.
Senyor: que no judiquem, que no condemnem, que aprenguem que de l’interior només tu pots judicar.
Segona estació: Jesús porta la creu al coll
Us adorem Senyor i us beneïm. Que amb la vostra santa creu heu redimit el món.
Jesús va dir, “el meu jou és suau, la meva càrrega lleugera”. I ara li carreguen una creu pesada i li obliguen a portar-la.
I tu, saps portar la creu? Saps abraçar el dolor i donar-li una resposta des de la fe?
Senyor: ajuda’ns a portar la nostra creu. La del nostre límit. La de la malaltia. La de la perplexitat. La de la contradicció interior. Que sapiguem pal•liar el dolor inútil i quan el sofriment sigui inevitable, ajuda’ns a acceptar-lo i a trobar-li un sentit. Que aprenguem aquella “Ciència del patir” de la qual parlava el doctor Torras i Bages.
Tercera estació: Jesús cau per primera vegada
Us adorem Senyor i us beneïm. Que amb la vostra santa creu heu redimit el món.
Entre empentes i insults, Jesús cau sota el pes de la creu. Simeó havia predit: “Aquest nen està destinat a que molts caiguin i d’altres s’aixequin a Israel...” Ara que ell, sota el pes de la fusta cau i comparteix la sort de tots els qui han caigut.
En el camí de la vida tots caiem. Caiem i ens tornem a aixecar. Els nostres defalliments ens ajuden també a ser humils i comprensius amb els dels nostres germans.
Senyor, feu-nos humils perquè suportem amb paciència les debilitats del nostre proïsme.
Quarta estació: Jesús troba la seva mare
Us adorem Senyor i us beneïm. Que amb la vostra santa creu heu redimit el món.
De petit, Maria i Josep, després de tres dies de recerca angoixosa, l’havia trobat al temple parlant amb els doctors amb saviesa. Ara de gran, la mare el troba sofrint en silenci, ensenyant públicament la ciència de la creu.
Senyor et demanem per les mares i els pares que es volen apropar als seus fills i no saben com fer-ho, que trobin camins per estar a prop, especialment en l’hora del dolor.
Cinquena estació: Jesús és ajudat pel Cirineu
Us adorem Senyor i us beneïm. Que amb la vostra santa creu heu redimit el món.
Era un pare de família que venia de la feina. I li encarreguen una feina nova, inesperada: ajudar un condemnat a mort a portar la seva creu.
Jesús va dir: “El meu jou és suau, la meva càrrega lleugera”. El jou el porten entre dos bous o entre dos cavalls. El jou de la nostra creu no el portem tot sols. El portem amb Jesús i amb tants germans que en el seu nom ens hi ajuden.
Gràcies Senyor per tots aquells homes i dones, voluntaris o professionals que acompanyen els malalts, els ancians, els qui estan sols a portar la seva creu.
Sisena estació: La Verònica eixuga el rostre de Jesús
Us adorem Senyor i us beneïm. Que amb la vostra santa creu heu redimit el món.
Jesús s’havia apropat a les dones, tan marginades en el seu temps. Els havia tornat la dignitat. Ara, enmig del tumult, una dona del poble, decidida, valenta, s’apropa a Jesús i li eixuga el rostre. La tradició diu que aquell rostre va quedar gravat en el mantell, ben segur que va quedar també gravat per sempre en el cor de la Verònica.
Senyor, que sapiguem apropar-nos amb delicadesa a aquells que pateixen en el cos o en l’esperit. Tu ens has dit que ni un sol got d’aigua donat amb amor no quedarà sense recompensa.
Setena estació: Jesús cau per segona vegada
Us adorem Senyor i us beneïm. Que amb la vostra santa creu heu redimit el món.
Sota el pes de la creu, una altra caiguda. Ell que havia donat la mà a tants perquè s’aixequessin: “Aixeca’t i camina”, diu el paralític; ara és ell que cau novament i es fa solidari de tots els qui viuen prostrats.
Senyor que sapiguem donar la mà a aquells que en el camí de la vida ja no poden més: als qui se’ls ha acabat l’atur, als qui no troben feina, als pares i les mares que tenen un fill drogaaddicte, als qui tenen cura d’un malalt terminal.
Vuitena estació: Jesús consola a les dones de Jerusalem
Us adorem Senyor i us beneïm. Que amb la vostra santa creu heu redimit el món.
Altra vegada les dones protagonistes. “Filles de Jerusalem, no ploreu per mi, ploreu per vosaltres i pels vostres fills”. No és la Jerusalem del Temple, de l’aristocràcia o de la cultura. És el cor femení del poble, inculte i fins i tot analfabet, però net i sa, que manté viva la seva capacitat de compadir-se. Seran les dones les que acompanyaran a Jesús fins al peu de la creu.
Senyor, doneu-nos entranyes de misericòrdia per consolar els qui passen alguna pena.
Novena estación: El Senyor cau per tercera vegada
Us adorem Senyor i us beneïm. Que per la vostra Sant Creu heu redimit el món.
“Senyor, quantes vegades he de perdonar el meu germà? Fins a set vegades? No et dic fins a set vegades sinó fins a setanta vegades set, és a dir sempre. El perdó és la màxima prova de l’amor. Sempre hem de perdonar i d’oblidar per gran que pugui semblar l’ofensa. Crist a la creu va dir: “Pare perdoneu-los perquè no saben el que fan”.
Senyor, que sapiguem perdonar, que aprenguem a oblidar. I perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors.
Desena estació: Jesús despullat dels seus vestits
Us adorem Senyor i us beneïm. Que amb la vostra santa creu heu redimit el món.
“Veniu, beneïts del meu pare, perquè estava despullat i em vau vestir. Aleshores els justos diran: “Senyor, quan estàveu despullat i us vam vestir? Cada vegada que ho féreu a aquests germans meus més petits m’ho féreu a mi”.
Des dels nostres mitjans de comunicació, Catalunya Cristiana i Ràdio Estel, denunciem també la situació de tants homes i dones que arreu del món viuen a la intempèrie.
Senyor, que vau ser exposat públicament a la nuesa, que a la creu vau patir set, que vau compartir la sort dels menystinguts, doneu-nos entranyes de misericòrdia per ajudar els qui pateixen qualsevol privació.
Onzena estació: Jesús és clavat a la Creu
Us adorem Senyor i us beneïm. Que amb la vostra santa creu heu redimit el món.
La creu era un suplici infamant, una tortura cruel. Avui, malgrat tants progresso, en el món es continua torturant. Tortures físiques i psicològiques. Mal tractaments. Violència de gènere.
Senyor, et demanem que s’acabin les tortures i els sofriments provocats. Que deixem de fer-nos mal gratuïtament.
Dotzena estació: Jesús mor a la creu
Us adorem Senyor i us beneïm. Que amb la vostra santa creu heu redimit el món.
“I Jesús fent un gran crit, expirà”. I el vel del temple es va esquinçar de dalt a baix. La mort de Jesús va impressionar tant el centurió, que va exclamar: “Veritablement aquest home era el fill de Déu!”. I al peu mateix del patíbul es van collir els fruits de la Redempció.
Que en aquest Divendres Sant que s’apropa, aprenguem a contemplar la creu en silenci.
Tretzena estació: Jesús és baixat de la creu
Us adorem Senyor i us beneïm. Que amb la vostra santa creu heu redimit el món.
El van clavar amb violència i ara, uns deixebles, el desclaven amb tendresa. Baixen Jesús de la Creu i el posen en els braços amorosos de Maria. Imatge impressionant la d’una mare amb el fill mort als seus braços. Imatge que avui es repeteix en tants països del món, flagel•lats per epidèmies, per atemptats terroristes, per tanta violència cega i absurda.
O Maria, mare del dolor, tu vas compartir la sort de la vídua de Naïm. Enforteix totes els pares i mares que han perdut un fill per la malaltia, per l’accident, per la guerra, per la violència terrorista.
Catorzena estació: Jesús és posat al seu sepulcre
Us adorem Senyor i us beneïm. Que amb la vostra santa creu heu redimit el món.
Era un sepulcre nou, en el que ningú mai no havia estat posat. Una pedra grossa el tancava. Havent reposat tres dies al sepulcre, Jesús santifica tots els sepulcres.
El Club+Amics pelegrina cada any al sepulcre de Jesús: un indret d’una densitat espiritual impressionant.
Senyor, que dediquem temps a pregar pels nostres difunts, per aquells que ens han precedit en el senyal de la fe i ara dormen el son de la pau. Que refermem la nostra fe en les teves paraules: “Jo sóc la Resurrecció i la Vida, aquell que visqui i cregui en mi, no morirà per sempre”.
Quinzena estació
Jesús ressuscita d’entre els morts
Us adorem Senyor i us beneïm. Que amb la vostra santa creu heu redimit el món.
El diumenge, molt de matí, Jesús ressuscita d’entre els morts. Ho havia promès tantes vegades! I ara es compleixen les seves prometences. Un dona Maria Magdalena serà els primer testimoni de la resurrecció. Però com que el testimoni de la dona aleshores no valia, va caldre el testimoni de Pere i Joan per ratificar-ho. I en canvi va ser una dona, Maria, la que va aguantar la fe d’un grup d’homes dispersos, els apòstols. Van ser aquelles dones pietoses les primeres evangelitzadores: els apòstols dels apòstols.
Els cristians sabem que no tot acaba en el calvari. Que després d’un divendres de dolor, hi ha un dissabte de silenci i un matí pasqual de joia esclatant. Des d’aquest claustre de Valldonzella demanem que ens preparem bé per la Pasqua. Que els amics de Catalunya Cristiana i Ràdio Estel sapiguem viure les actituds del ressuscitat, sembrant pau, perdó i alegria per tot arreu on ens trobem.
Monestir de Valldonzella, 2012
Introducció
Anem a resar aquest camí de la creu, aquí a Valldonzella, al claustre on unes monges cistercenques, en solitud i silenci, preguen cada dia. Preguem també nosaltres per elles i les seves intencions. Nosaltres estem enmig del món, però cal que trobem també estones de pregària quotidiana. Estones de desert, de solitud i de silenci. La Quaresma és un temps privilegiat de pregària. Sabem pregar? “Tu quan preguis entra a la teva cambra, tancat amb pany i clau i prega el teu pare que és al secret, i ell per qui no hi ha secrets t’ho recompensarà.”
Pregària privilegiada és la que fem en solitud i silenci, en la nostre cambra. No tant per trobar-me amb mi mateix, sinó per escoltar l’Altre...
Per això és molt important no sols fer silenci exterior sinó també silenci interior.
Però hi ha també moments privilegiats de pregària comunitària com la que farem ara seguint les passes de Jesús camí del calvari.
Primera estació: Jesús condemnat a mort
Us adorem Senyor i us beneïm. Que amb la vostra santa creu heu redimit al món.
Quina pantomima de judici li van fer a Jesús! Ell que havia dit: no judiqueu i no sereu judicats, no condemneu i no sereu condemnats, ell fou víctima d’un judici precipitat i manipulat, amb testimonis falsos i amb acusacions deformades. La causa: “S’havia fet Fill de Déu” i això era insuportable a les oïdes del seu poble.
I a nosaltres: Què fàcil que ens és judicar! Que fàcil que ens és condemnar! De vegades n’hi ha prou amb una rialleta per desqualificar una persona. O amb un comentari malèvol per posar-la en entredit. Traiem-nos de fora els ressentiments i viurem més feliços.
Senyor: que no judiquem, que no condemnem, que aprenguem que de l’interior només tu pots judicar.
Segona estació: Jesús porta la creu al coll
Us adorem Senyor i us beneïm. Que amb la vostra santa creu heu redimit el món.
Jesús va dir, “el meu jou és suau, la meva càrrega lleugera”. I ara li carreguen una creu pesada i li obliguen a portar-la.
I tu, saps portar la creu? Saps abraçar el dolor i donar-li una resposta des de la fe?
Senyor: ajuda’ns a portar la nostra creu. La del nostre límit. La de la malaltia. La de la perplexitat. La de la contradicció interior. Que sapiguem pal•liar el dolor inútil i quan el sofriment sigui inevitable, ajuda’ns a acceptar-lo i a trobar-li un sentit. Que aprenguem aquella “Ciència del patir” de la qual parlava el doctor Torras i Bages.
Tercera estació: Jesús cau per primera vegada
Us adorem Senyor i us beneïm. Que amb la vostra santa creu heu redimit el món.
Entre empentes i insults, Jesús cau sota el pes de la creu. Simeó havia predit: “Aquest nen està destinat a que molts caiguin i d’altres s’aixequin a Israel...” Ara que ell, sota el pes de la fusta cau i comparteix la sort de tots els qui han caigut.
En el camí de la vida tots caiem. Caiem i ens tornem a aixecar. Els nostres defalliments ens ajuden també a ser humils i comprensius amb els dels nostres germans.
Senyor, feu-nos humils perquè suportem amb paciència les debilitats del nostre proïsme.
Quarta estació: Jesús troba la seva mare
Us adorem Senyor i us beneïm. Que amb la vostra santa creu heu redimit el món.
De petit, Maria i Josep, després de tres dies de recerca angoixosa, l’havia trobat al temple parlant amb els doctors amb saviesa. Ara de gran, la mare el troba sofrint en silenci, ensenyant públicament la ciència de la creu.
Senyor et demanem per les mares i els pares que es volen apropar als seus fills i no saben com fer-ho, que trobin camins per estar a prop, especialment en l’hora del dolor.
Cinquena estació: Jesús és ajudat pel Cirineu
Us adorem Senyor i us beneïm. Que amb la vostra santa creu heu redimit el món.
Era un pare de família que venia de la feina. I li encarreguen una feina nova, inesperada: ajudar un condemnat a mort a portar la seva creu.
Jesús va dir: “El meu jou és suau, la meva càrrega lleugera”. El jou el porten entre dos bous o entre dos cavalls. El jou de la nostra creu no el portem tot sols. El portem amb Jesús i amb tants germans que en el seu nom ens hi ajuden.
Gràcies Senyor per tots aquells homes i dones, voluntaris o professionals que acompanyen els malalts, els ancians, els qui estan sols a portar la seva creu.
Sisena estació: La Verònica eixuga el rostre de Jesús
Us adorem Senyor i us beneïm. Que amb la vostra santa creu heu redimit el món.
Jesús s’havia apropat a les dones, tan marginades en el seu temps. Els havia tornat la dignitat. Ara, enmig del tumult, una dona del poble, decidida, valenta, s’apropa a Jesús i li eixuga el rostre. La tradició diu que aquell rostre va quedar gravat en el mantell, ben segur que va quedar també gravat per sempre en el cor de la Verònica.
Senyor, que sapiguem apropar-nos amb delicadesa a aquells que pateixen en el cos o en l’esperit. Tu ens has dit que ni un sol got d’aigua donat amb amor no quedarà sense recompensa.
Setena estació: Jesús cau per segona vegada
Us adorem Senyor i us beneïm. Que amb la vostra santa creu heu redimit el món.
Sota el pes de la creu, una altra caiguda. Ell que havia donat la mà a tants perquè s’aixequessin: “Aixeca’t i camina”, diu el paralític; ara és ell que cau novament i es fa solidari de tots els qui viuen prostrats.
Senyor que sapiguem donar la mà a aquells que en el camí de la vida ja no poden més: als qui se’ls ha acabat l’atur, als qui no troben feina, als pares i les mares que tenen un fill drogaaddicte, als qui tenen cura d’un malalt terminal.
Vuitena estació: Jesús consola a les dones de Jerusalem
Us adorem Senyor i us beneïm. Que amb la vostra santa creu heu redimit el món.
Altra vegada les dones protagonistes. “Filles de Jerusalem, no ploreu per mi, ploreu per vosaltres i pels vostres fills”. No és la Jerusalem del Temple, de l’aristocràcia o de la cultura. És el cor femení del poble, inculte i fins i tot analfabet, però net i sa, que manté viva la seva capacitat de compadir-se. Seran les dones les que acompanyaran a Jesús fins al peu de la creu.
Senyor, doneu-nos entranyes de misericòrdia per consolar els qui passen alguna pena.
Novena estación: El Senyor cau per tercera vegada
Us adorem Senyor i us beneïm. Que per la vostra Sant Creu heu redimit el món.
“Senyor, quantes vegades he de perdonar el meu germà? Fins a set vegades? No et dic fins a set vegades sinó fins a setanta vegades set, és a dir sempre. El perdó és la màxima prova de l’amor. Sempre hem de perdonar i d’oblidar per gran que pugui semblar l’ofensa. Crist a la creu va dir: “Pare perdoneu-los perquè no saben el que fan”.
Senyor, que sapiguem perdonar, que aprenguem a oblidar. I perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors.
Desena estació: Jesús despullat dels seus vestits
Us adorem Senyor i us beneïm. Que amb la vostra santa creu heu redimit el món.
“Veniu, beneïts del meu pare, perquè estava despullat i em vau vestir. Aleshores els justos diran: “Senyor, quan estàveu despullat i us vam vestir? Cada vegada que ho féreu a aquests germans meus més petits m’ho féreu a mi”.
Des dels nostres mitjans de comunicació, Catalunya Cristiana i Ràdio Estel, denunciem també la situació de tants homes i dones que arreu del món viuen a la intempèrie.
Senyor, que vau ser exposat públicament a la nuesa, que a la creu vau patir set, que vau compartir la sort dels menystinguts, doneu-nos entranyes de misericòrdia per ajudar els qui pateixen qualsevol privació.
Onzena estació: Jesús és clavat a la Creu
Us adorem Senyor i us beneïm. Que amb la vostra santa creu heu redimit el món.
La creu era un suplici infamant, una tortura cruel. Avui, malgrat tants progresso, en el món es continua torturant. Tortures físiques i psicològiques. Mal tractaments. Violència de gènere.
Senyor, et demanem que s’acabin les tortures i els sofriments provocats. Que deixem de fer-nos mal gratuïtament.
Dotzena estació: Jesús mor a la creu
Us adorem Senyor i us beneïm. Que amb la vostra santa creu heu redimit el món.
“I Jesús fent un gran crit, expirà”. I el vel del temple es va esquinçar de dalt a baix. La mort de Jesús va impressionar tant el centurió, que va exclamar: “Veritablement aquest home era el fill de Déu!”. I al peu mateix del patíbul es van collir els fruits de la Redempció.
Que en aquest Divendres Sant que s’apropa, aprenguem a contemplar la creu en silenci.
Tretzena estació: Jesús és baixat de la creu
Us adorem Senyor i us beneïm. Que amb la vostra santa creu heu redimit el món.
El van clavar amb violència i ara, uns deixebles, el desclaven amb tendresa. Baixen Jesús de la Creu i el posen en els braços amorosos de Maria. Imatge impressionant la d’una mare amb el fill mort als seus braços. Imatge que avui es repeteix en tants països del món, flagel•lats per epidèmies, per atemptats terroristes, per tanta violència cega i absurda.
O Maria, mare del dolor, tu vas compartir la sort de la vídua de Naïm. Enforteix totes els pares i mares que han perdut un fill per la malaltia, per l’accident, per la guerra, per la violència terrorista.
Catorzena estació: Jesús és posat al seu sepulcre
Us adorem Senyor i us beneïm. Que amb la vostra santa creu heu redimit el món.
Era un sepulcre nou, en el que ningú mai no havia estat posat. Una pedra grossa el tancava. Havent reposat tres dies al sepulcre, Jesús santifica tots els sepulcres.
El Club+Amics pelegrina cada any al sepulcre de Jesús: un indret d’una densitat espiritual impressionant.
Senyor, que dediquem temps a pregar pels nostres difunts, per aquells que ens han precedit en el senyal de la fe i ara dormen el son de la pau. Que refermem la nostra fe en les teves paraules: “Jo sóc la Resurrecció i la Vida, aquell que visqui i cregui en mi, no morirà per sempre”.
Quinzena estació
Jesús ressuscita d’entre els morts
Us adorem Senyor i us beneïm. Que amb la vostra santa creu heu redimit el món.
El diumenge, molt de matí, Jesús ressuscita d’entre els morts. Ho havia promès tantes vegades! I ara es compleixen les seves prometences. Un dona Maria Magdalena serà els primer testimoni de la resurrecció. Però com que el testimoni de la dona aleshores no valia, va caldre el testimoni de Pere i Joan per ratificar-ho. I en canvi va ser una dona, Maria, la que va aguantar la fe d’un grup d’homes dispersos, els apòstols. Van ser aquelles dones pietoses les primeres evangelitzadores: els apòstols dels apòstols.
Els cristians sabem que no tot acaba en el calvari. Que després d’un divendres de dolor, hi ha un dissabte de silenci i un matí pasqual de joia esclatant. Des d’aquest claustre de Valldonzella demanem que ens preparem bé per la Pasqua. Que els amics de Catalunya Cristiana i Ràdio Estel sapiguem viure les actituds del ressuscitat, sembrant pau, perdó i alegria per tot arreu on ens trobem.
Comentarios
Publicar un comentario